Organització Mundial de la Salut
De Viquipèdia
La Organització Mundial de la Salut (OMS) (WHO en el seu acrònim en anglès) és una agència de les Nacions Unides amb seu a Ginebra (Suïssa) que actua com a autoritat coordinadora en temes de salut pública internacional. L' OMS fou fundada el 7 d'abril de 1948 heretant bona part dels mandats i recursos de l'Organització de Salut que fou l'agència de la Societat de Nacions per a temes de salut.
Taula de continguts |
[edita] Missió
En el camp de l'erradicació de malalties, la OMS duu a terme campanyes per afavorir els hàbits saludables (per exemple, en contra del consum del tabac o per potenciar el consum de verdures). També duu a terme estudis sobre els efectes de les noves tecnologies sobre la salut. Alguns treballs de la OMS generen molta controvèrsia, com succeí l'abril del 2003 amb un informe que recomanava no consumir més d'un 10% de sucre en una dieta equilibrada i que generà tot tipus de pressions de la indústria del sucre [1].
[edita] Estructura
Els estats membres de la OMS [2] envien una delegació a l'Assemblea Mundial de la Salut que és el més alt òrgan de decisió de la OMS. L'assemblea es reuneix un cop a l'any (generalment al mes de maig) per a supervisar les polítiques financeres de l'organització, revisar i aprovar el pressupost anual proposat per la direcció. L'assemblea elegeix el director general (per períodes de 5 anys) i 32 tècnics qualificats que formen el comitè executiu (per un període de 3 anys). Les principals funcions del comitè executiu és fer efectives les decisions de l'assemblea així com mantenir-la informada i facilitar-ne la feina.
[edita] Estats Membres
Tots els estats membres de la ONU, amb l'excepció de Liechtenstein pertanyen a la OMS. Els territoris que no són membres de la ONU poden ingressar a la OMS com a membres associats (sense dret a vot) si així ho aprova l'assemblea de la OMS. Un exemple en són les Illes Cook, un territori autònom pertanyent a Nova Zelanda i membre associat de la OMS. Aquestes entitats també poden sol·licitar l'estatus d'observadors (tenen aquest estatus especial, per exemple, el Vaticà i la OAP). Actualment Taiwan intenta obtenir l'estatus d'observador, si bé es troba amb l'oposició de la Xina que és membre de la OMS.
[edita] Secretariat
El treball del dia a dia és dut a terme per un secretariat, el qual ocupa uns 11.000 especialistes en salut i altres àrees de suport repartits entre la seu central, sis oficines regionals i en les delegacions a diferents països.
[edita] Finançament i col·laboracions
Com a agència de les Nacions Unides, la OMS es finança mitjançant les contribucions dels estats membres a la ONU. En els últims anys la OMS ha desenvolupat nombrosos programes de cooperació amb ONGs, la indústria farmacèutica i fundacions de tipus privat com la Bill and Melinda Gates Foundation o la Rockefeller Foundation. Actualment, aproximadament la meitat del pressupost de la OMS és finançat per fundacions privades i la indústria farmacèutica.
[edita] Directors generals de la OMS
| Nom | nacionalitat | Durada en el càrrec |
|---|---|---|
| Brock Chisholm | Canadà | 1948–1953 |
| Marcolino Gomes Candau | Brasil | 1953–1973 |
| Halfdan T. Mahler | Dinamarca | 1973–1988 |
| Hiroshi Nakajima | Japó | 1988–1998 |
| Gro Harlem Brundtland | Noruega | 1998- 2003 |
| Jong-Wook Lee | Corea del Sud | 2003-... |
