Orde del Toisó d'Or
De Viquipèdia
L'Orde del Toisó d'Or és una orde civil i de cavalleria fundada l'any 1429.
Taula de continguts |
[edita] Història
El fundador fou el duc de Borgonya i comte de Flandes Felip III de Borgonya per festejar el seu matrimoni amb la princesa portuguesa Isabel de Portugal, filla del Rei de Portugal Joan I de la dinastia Avís, a la vila de Bruges (encara que es va crear amb l'objecte de recordar la gran batalla que el israelita Gedeó va guanyar als madianites per a la defensa de l'església de Déu). Va ser creada seguint el model de l'Orde de la Lligacama anglesa, de la qual Felip havia estat nomenat membre l'any 1422, però dedicada a Sant Andreu (Felip havia rebutjat l'elecció per a no ofendre al rei de França,Carles VII).
Igual que el seu model anglès, l'orde estava restringida a un nombre limitat de cavallers, primer 24 però incrementat a 30 l'any 1433 i a 51 l'any 1516. Els membres de l'orde no podien ser "heretges" i per tant es va convertir en una distinció exclusivament catòlica durant la Reforma Protestant, encara que l'elecció d'un símbol pagà com el Toisó d'Or com símbol d'una orde cristiana va causar certa controvèrsia.
La insígnia consisteix en un collaret de baules entrellaçades de pedrenyals o pedres centelleants inflamades de foc amb esmalt blau i llamps de vermell rematant amb un anyell i el toisó tot d'or esmaltat (L'al·lusió al carner es refereix al vellocino que Gedeó va oferir a Déu en sacrifici i acció de gràcies per la victòria aconseguida contra els madianites; i les baules i pedres de foc signifiquen la divisa que el mateix duc portava sempre a les seves armes que era una baula amb el seu pedrenyal i un epígraf que deia: Fereix abans que es vegi la flama).
La butlla de confirmació de l'Orde i d'aprovació de les seves constitucions i ordenances les va donar el papa Eugeni IV el 7 de setembre de 1433 sent les dignitats de l'Orde quatre: el canceller, el tresorer, el rei d'armes i el secretari, corresponent el gran Mestrat al rei d'Espanya per butlles dels pontífexs Gregori XIII, de 1574 i de Climent VIII de 1600. En casar-se l'hereva de la casa de borgonya, Maria amb el arxiduc Maximilià I d'Habsburg, l'orde va quedar vinculada a la Casa d'Àustria, i posteriorment als Àustries espanyols.
- 1. Felip III; Duc de Borgonya (10 gener 1430 - 15 juny 1467)
- 2. Carles "el Temerari" ; Duc de Borgonya (15 juny 1467 - 5 gener 1477)
- 3. Maximilià I; Emperador Germànic (30 abril 1478 - 27 març 1482)
- 4. Felip I; Rei d'Espanya, Duc de Borgonya (27 març 1482 - 25 setembre 1506)
- 5. Carles V; Emperador Germànic, Rei d'Espanya (25 setembre 1506 - 22 octubre 1555)
Carles V va celebrar el primer capítol d'aquesta orde a Espanya a la catedral de Barcelona l'any 1520, les armes dels cavallers participants, encara es conserven a les pintures del cadirat del cor.
- 6. Felip II; Rei d'Espanya i Portugal (22 octubre 1555 - 13 setembre 1598)
- 7. Felip III; Rei d'Espanya i Portugal (13 setembre 1598-31 març 1621)
- 8. Felip IV; Rei d'Espanya i Portugal (31 març 1621 - 17 setembre 1665)
- 9. Carles II; Rei d'Espanya (17 setembre 1665 - 1 novembre 1700)
A la mort de Carles II de Castella, els dos pretendents al tron, Felip de Anjou (futur Felip V) i el arxiduc Carles d'Àustria (futur emperador Carles VI) van ostentar la dignitat de gran mestre de l'orde. Pretendents:
- 10. Felip V; Rei d'Espanya (1 Novembre 1700 - 14 gener 1724) i (31 agost 1724 - 9 juliol 1746) legítim.
- 10. Carles VI; Arxiduc d'Àustria (1 Novembre 1700 - 1725) Carles VI; Gran mestre de l'Orde (1725 - 20 Octubre 1740).
Al 1725 un tractat entre ambdós sobirans va reconèixer a Carles VI la dignitat de gran mestre de forma vitalícia. No obstant això, a la seva mort, els emperadors del Sacro Imperi primer i els d'Àustria després van seguir ostentant el gran Maestrat de la branca austríaca de l'orde, sense atendre les protestes dels sobirans espanyols, els quals van qüestionar sempre la seva legitimitat.
[edita] El Toisó d'Or a Espanya
[edita] Casa de Borbó
- 11. LLuís I; Rei d'Espanya (1724, 14 gener -- 31 agost).
- 12. Ferran VI; Rei d'Espanya (9 juliol 1746 - 10 agost 1759).
- 13. Carles III; Rei d'Espanya (10 agost 1759 - 14 desembre 1788).
- 14. Carles IV; Rei d'Espanya (14 desembre 1788 - 19 març 1808).
Van existir certes controvèrsies sobre la seva concessió durant la Guerra del Francès. El fet que Josep I Bonaparte fora gran mestre de l'orde i concedís el Toisó d'Or a Napoleó va causar l'empipament de l'exiliat rei de França Lluís XVIII, que va retornar la seva distinció en protesta. Al seu retorn, el rei Ferran VII va revocar totes les distincions concedides per Josep Bonaparte.
L'any 1812, la Regència espanyola va concedir el Toisó d'Or al duc de Wellington, que va ser confirmat pel rei Ferran VII al prendre el poder al 1813 després de consultar-lo amb el papa Pius VII. D'aquesta forma, el duc de Wellington va ser el primer protestant a ostentar aquesta distinció. Posteriorment, també cristians ortodoxos van rebre aquesta dignitat.
També durant les guerres carlistes, els partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó van qüestionar la legitimitat d'Isabel II d'Espanya com gran mestre de l'orde i el seu dret a atorgar el Toisó d'Or.
- Carlistes (1833 - 1936)
- Isabelina (1833 - 1936)
- 17. Isabel II; (29 setembre 1833 - 30 setembre 1868), Reina a l'exili (30 setembre 1868 - 29 desembre 1874).
- 18. Alfons XII; (29 desembre 1874 - 25 Novembre 1885)
- 19. Alfons XIII; (17 maig 1886 - 15 gener 1941) de l'Orde del Toisó espanyol i (gener 1919 - 15 gener 1941) Gran Mestre del Toisó d'Or; Rei d'Espanya (17 maig 1886 - 14 abril 1931). Al 1936 hereta tots els possibles drets carlistes.
- 20. Joan de Borbó; Gran Mestre del Toisó (15 gener 1941 - 1957), del Toisó espanyol (1957 - 14 maig 1977) i Cap de la Casa Reial Espanyola, Comte de Barcelona (15 gener 1941 - 14 maig 1977) any de la seva abdicació formal.
- 21. Joan Carles I, Rei d'Espanya (des de 22 novembre 1975), ( Gran Mestre des de 14 maig 1977). La dignitat de gran mestre va quedar en les seves mans després de la renúncia formal a la Prefectura de la Casa Real de part del Comte de Barcelona, el seu pare, (14 maig 1977).
Actualment, només catorze persones són cavallers de l'Orde del Toisó d'Or (branca espanyola). D'aquestes, una rebé l'Ordre de mans de l'infant Joan de Borbó, mentre que les tretze restants ho reberen de mans del rei Joan Carles I d'Espanya. Aquests són: el rei Joan Carles I d'Espanya (1941), l'infant Carles de Borbó-Dues Sicílies, el rei Constantí II de Grècia (1964), el marqués Nicolau de Mondéjar (1977), el príncep Felip de Borbó (1981), el rei Carles XVI Gustau de Suècia (1983), el Gran Duc Joan I de Luxemburg (1983), l'emperador Akihito I del Japó, la reina Margarida II de Dinamarca, la reina Beatriu I dels Països Baixos, i el rei Hussein I de Jordània (1985), la reina Elisabet II del Regne Unit (1988), el rei Albert II de Bèlgica (1994) i el rei Harald V de Noruega (1995).
[edita] El Toisó d'Or a Àustria
- 10. Carles VI; Emperador del Sacre Imperi (1725 - 20 octubre 1740)
- 11. Francesc I; Emperador del Sacre Imperi i Duc de Lorena (20 octubre 1740 - 18 agost 1765), *va succeir al seu sogre Carles VI.
- 12. Josep II, Emperador del Sacre Imperi (8. agost 1765 - 20 febrer 1790)
- 13. Leopold II; Emperador Sacre Imperi (20 febrer 1790 - 1 març 1792)
- 14. Francesc II; Emperador del Sacre Imperi (1 març 1792 - 6 agost 1806) i d'Àustria (6 agost *1806 - 2 març 1835)
- 15. Ferran I; Emperador d'Àustria(2 març 1835 - 2 desembre 1848)
- 16. Francesc Josep I; Emperador d'Àustria (fins a 1867) i d'Àustria-Hongria (2 desembre 1848 - 21 novembre 1916)
- 17.Carles I; Emperador d'Àustria-Hongria (21 novembre 1916 - 1 abril 1922)
Després de la desaparició de l'Imperi Austrohongarés, el rei dels belgues, Albert I va reclamar que la dignitat de gran mestre i el tresor de l'ordre li fossin transferits com sobirà de les antigues terres de Borgonya. Aquesta reclamació va arribar a ser considerada seriosament durant les negociacions del Tractat de Versalles, però finalment rebutjada a causa de la intervenció del rei d'Espanya, Alfons XIII, que va prendre possessió de les propietats de l'ordre en nom del destronat emperador Carles I d'Àustria-Hongria.
- 18. Otó d'Àustria (cap de la casa d'Àustria) ; Cap de la Casa Imperial (1 abril 1922 - 30 novembre 2000) El govern de la República Austríaca va reconèixer al 1957 la personalitat jurídica de l'ordre a Àustria, assignant la dignitat de gran mestre al arxiduc Otto, cap de l'antiga Casa Imperial.
- 19. Arxiduc Carles de Habsburg-Lorena " Carles II d'Àustria" ; Cap de la Casa Imperial (des de 30 novembre 2000) El seu actual gran mestre és el cap de la casa imperial Carles.
