Onada de fred de 1956
De Viquipèdia
El mes de febrer del 1956 destaca a la majoria de registres meteorològics com el mes més fred de tot el segle XX per a moltes comarques catalanes. El mes de febrer d'aquest any és recordat pels canvis socioeconòmics patits a les comarques de Girona (i en especial a l'Empordà) a conseqüència de les continuades onades de fred (durant prop de 24 dies seguits les temperatures mínimes van ésser negatives, i molt sovint inferiors als -5ºC). Les invasions d'aire fred més importants van tenir lloc entre el dijous 2 i el diumenge 5, i entre el dissabte 11 i el dilluns 13 de febrer del 1956. Actualment encara els contemporanis d'aquella època l'anomenen, i el recorden com, l'Any de la Fred.
L'agricultura, una de les principals activitats productives de les comarques catalanes, va quedar especialment afectada per la fred. Bona part dels correus es van fer malbé, i encar hores d'ara es recorda com l'any que la fred va matar les oliveres. L'horta d'hivern va veure perduda la seva collita, bona part dels cereals van patir els efectes de la fred (segons el moment de creixement en el què estaven, i d'altres aspectes com ara que la civada és més vulnerable que no pas el blat) .
[edita] Les oliveres
Les oliveres que van ésser podades, durant el mes de gener d'una bonança de temps molt pronunciada, varen patir moltíssim ja que la saba va començar a pujar, com si fos una primavera avançada, i l'arribada de les baixes temperatures, amb glaçades intenses i continuades i els forts vents de la tramuntana provocaren l'esqueixada de branques i fins i tot l'esberlament de soques senceres. Els trulls de la comarca van treballar poc aquell any.
A resultes d'aquesta onada de fred, es procediren a l'arrencada d'aquelles oliveres fetes malbé. A tall informatiu, el 62% de la superfície ocupada per l'olivera en 16 municipis altempordanesos (Avinyonet de Puigventós, Boadella, Borrassà, Figueres, Garrigàs, Navata, Ordis, Pontós, Sant Miquel de Fluvià, Sant Mori, Santa Llogaia d'Àlguema, Saus-Camallera, Siurana, Taravaus, Vilamalla i Vilaür) va desaparèixer durant els posteriors anys.
