Moniato
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Flor del moniato
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Ipomoea batatas L. |
||||||||||||||
El moniato o batata (Ipomoea batatas) és una planta de la família de les convolvulaceae, conreada per la seva arrel tuberosa comestible. Originària de Llatinoamèrica, on forma part des de l'època precolombina de la dieta local, va arribar a Europa en el segle XVI i s'ha difós àmpliament en tot el món.
Taula de continguts |
[edita] Origen
Aquesta planta es va originar a la selva del Perú, a Centreamèrica i a Mèxic.
Els conqueridors espanyols la van coneixer al Carib abans que la patata (pròpia de climes més freds i muntanyencs). El nom de batata indígena va originar després el de la patata per similitud de la part comestible.
[edita] Descripció botànica
El boniato és una planta herbàcia perenne i enfiladissa. Té fulles disposades alternes de dues formes: en forma de cor i palmades. Cada flor té els pètals soldats (simpètala). L'arrel tuberosa és comestible amb un gust i color variable segons cadascuna de les varietats.
Segons estadístiques de la FAO [1]. A l'any 2005 Xina és el principal productor, conreant el 83% del total mundial; Illes Salomó té la major producció per capita del món, 160 kg per persona per any. El moniato és un aliment reconegut com eficaç en la lluita contra la desnutrició a causa de les seves característiques nutritives, facilitat de cultiu i productivitat.
[edita] Capacitat vitamínica
D'acord a investigacions científiques, 100 grams de moniato de polpa ataronjada per dia són suficients per a eliminar i fins a reduir significativament la manca de vitamina A. La deficiència de vitamina A afebleix el sistema immunològic, especialment en els nens, i els fa vulnerables a malalties com el xarampió, la malària, diarrees i inclusivament la ceguesa.
[edita] Conreu
La planta no suporta les glaçades i necessita una temperatura mitjana de 24ºC per vegetar amb normalitat a més de suficient humitat. La reproducció és vegetativa, es fa un planter fent brotar les arrels dins una cambra amb condicions adequades de temperatura i humitat i després es planten els esqueixos que s'obtenen que arrelen fàcilment a la terra. La planta del boniato una vegada ha crescut prou es comporta com invasora i ofega les males herbes. A la tardor s'arrenquen les arrels. La planta no floreix fora dels tròpics perquè a les latituds temperades a l'estiu el dia és massa llarg per això només es fan servir les llavors per crear noves varietats.
Les condicions climàtiques per fer crèixer els boniatos es donen només a l'estiu en els climes mediterranis però aquí necessiten el regadiu. A l'europa central i del nord no fa prou calor a l'estiu. Les millors condicions es donen en els països tropicals humits.
[edita] Programes d'implantació
A causa de les seves característiques interessants com a substitut alimentós de productes més pobres nutricionalment, i a les seves similituds agrícoles amb productes consumits en regions necessitades de millores alimentoses, aquest tubèrcul ha estat l'objecte d'estudis d'implantació forana. s'ha d'esmentar el programa VITA A, promogut per el Banc Mundial i el govern de el Perú.
[edita] Programa VITA A
Com a part del Programa VITA A (Vitamina A per Àfrica), des de l'any 2001 es van introduir varietats de moniato ataronjat en països del continent africà i es van assolir notables avanços en les regions de prova. Segons xifres proporcionades per les Nacions Unides, en el Subsahara (Àfrica) existeixen almenys uns tres milions de menors amb deficiència d'aquesta vitamina.
Les qualitats nutricionals del moniato peruà com aliment eficaç en la citada lluita contra la desnutrició infantil, van ser reconegudes amb el premi internacional CGIAR Partnership Award.
En 2003, el guanyador del premi va ser el Programa VITA A, que desenvolupa el Centre Internacional de la Papa de el Perú i que s'aplica en set països del continent africà.
El guardó és atorgat als centres d'investigació agrícola internacional i els seus socis que demostrin una contribució efectiva a l'alleugeriment de la deficiència de micronutrients.
El vicepresident de el Banc Mundial i president del Grup Consultiu per a la Investigació Agrícola Internacional (CGIAR), Ian Johnson, va esmentar que la iniciativa peruana va ser premiada pels seus esforços per alleujar la deficiència de vitamina A mitjançant el consum de moniato.
[edita] De consum popular
Aquesta arrel tuberosa forma part de la cuina típica de tots els països que ho conreen des d'èpoques prehispàniques.
El moniato és molt popular en el Perú i en molts plats típics reemplaça a la papa, ha enriquit molt la varietat de la Gastronomia peruana. Aquest país produeix 2.016 varietats i el 65 per cent del total mundial.
A Mèxic el moniato és consumeix generalment com confitura (fruita cristal·litzada) o com postres (compota), i ocasionalment, com aliment per als bebés a causa de la seva facilitat de digestió.
