Michael Jackson
De Viquipèdia
| Michael Jackson | ||
|---|---|---|
.jpg/220px-Michael_Jackson_1984(2).jpg) |
||
| Informació bàsica | ||
| Nom real | Michael Joseph Jackson | |
| Naixement | 29 d'agost del 1958 Gary, Indiana |
|
| Gènere | R&B, Soul, New Jack Swing, Funk, Rock, Dance-Pop, Motown, Disco | |
| Professió | cantant, compositor, productor, actor, coreògraf | |
| Instruments | Veu, piano, sintetizador, guitarra, bateria, bongo | |
| Anys en actiu | 1967–actualitat | |
| Discogràfica | Motown, Epic, Sony, The Michael Jackson Company, Inc. | |
| Artistes relacionats | The Jackson 5 | |
| Web oficial | MichaelJackson.com | |
Michael Joseph Jackson (nascut el 29 d'agost del 1958 a Gary, Indiana), conegut com el "Rei del Pop," és un cantant, compositor, intèrpret, ballarí i músic en general de música pop.
Taula de continguts |
[edita] Inicis
Michael Jackson és el setè de nou germans: Rebbie, Jackie, Tito, Jermaine, LaToya, Marlon, Randy i Janet. El seu pare, Joseph Jackson, treballava d'obrer i tota la família vivia en una humil casa. Durant els seus primers anys va estar molt lligat emocionalment a la seva mare Katherine Scruse i la seva germana gran. La sensibilitat i les maneres delicades de Michael no agradaven gens al seu pare, per la qual cosa, al principi, es va veure aïllat de les activitats musicals que duien a terme els seus germans a les ordres del seu pare.
Joseph ja formava part del món musical, ja que havia format part de diferents grups musicals, però tots havien estat un fracàs. Per això, va decidir crear-ne un amb els seus fills i d'aquí sorgiren The Jackson Five. En un principi, Michael no formava part del grup, però gràcies a un petit incident en què el seu pare el va sentir cantar mentre actuava per la seva mare, es va convertir en el cantant i el personatge principal del grup quan només tenia cinc anys.
Després de treballar alguns mesos en diferents clubs i bars d'espectacle van aconseguir l'èxit a finals dels anys 60 gràcies a Berry Gordy, propietari del segell Motown Records i especialitzat en artistes afroamericans, amb qui van firmar un contracte el març de 1969.
El 1972, quan encara formava part del grup, en Michael va gravar el seu primer èxit com a solista, una cançó titulada "Ben" que formava part de la banda sonora de la pel·lícula del mateix nom sobre rates assassines (en castellà es va traduir per "Ben, la rata asesina").
Amb la fama es va accentuar l'aïllament infantil de Michael que, juntament amb els maltractaments que patia per part del seu pare, van marcar la seva infància i adolescència.
[edita] Carrera artística
[edita] De 1970 a 1980
El 1973, les vendes dels Jackson Five van començar a disminuir i el grup es va discutir amb la Motown, perquè no els volien donar el control per poder fer les seves pròpies creacions.
El 1976, el grup va signar un contracte amb CBS Records. Quan la Motown se'n va assabentar, va demandar els Jackson Five per trencar el contracte que tenien amb la discogràfica. Com a conseqüència, el grup va perdre el dret d'utilitzar el nom de Jackson Five i el seu emblema, de manera que es van canviar el nom pel de "The Jacksons". El nou grup, amb la incorporació de Randy en el lloc de Jermaine, va continuar la seva carrera amb grans èxits, gires internacionals i el llançament de sis àlbums al mercat entre els anys 1976 i 1984.
El 1978 Michael va interpretar el paper d'espantaocells en una versió afroamericana d'"El Mag d'Oz". Tot i que la pel·lícula no va tenir gaire èxit entre el públic, va obrir algunes portes per a Michael, ja que durant el rodatge va conèixer Quincy Jones, que era l'encarregat de la banda sonora de la pel·lícula, i Diana Ross, que interpretava el paper de Dorothy.
El 1979, gràcies a Quincy Jones, Michael iniciava la seva carrera com a solista amb l'àlbum Off The Wall amb la discogràfica CBS, del qual va vendre 20 milions de còpies i va rebre el seu primer premi Grammy. A més a més, es va convertir en el primer àlbum en aconseguir col·locar quatre cançons en el número 1 de les llistes musicals (entre ells Don't Stop 'Til You Get Enough i Rock With You). Amb aquest èxit, Jackson es va consolidar com a cantant independent dels seus germans i va començar a treballar en el seu segon àlbum en solitari amb Quincy Jones.
[edita] De 1980 a 1990
La seva millor època plena de grans èxits i fama va començar l'any 1982, quan va publicar l'àlbum Thriller, que es va convertir en el més venut de la història amb 104 milions de còpies. D'aquest àlbum és famosa la cançó del mateix nom i més concretament el seu videoclip: un curtmetratge dirigit per John Landis on apareixen zombis i homes llop i del qual s'ha fet característic el ball que realitza Michael Jackson amb els zombis. Aquest àlbum va generar set números 1 a les llistes d'èxits, com ara Beat it o Billie Jean (el seu videoclip va destacar per ser el primer videoclip protagonitzat per un afroamericà que es va emetre regularment per la cadena musical MTV).
El 1984, Michael va guanyar 7 premis Grammy pel seu àlbum Thriller i 1 com a millor gravació per a nens per la música d'una narració que Spielberg va fer basada en la pel·lícula "E.T. l'extraterrestre". D'aquesta manera, Michael entra a formar part del llibre Guinness dels rècords com a artista amb més Grammys guanyats en un sol any. Fou en aquest any de tants èxits que Michael va anunciar oficialment que abandonava el grup dels seus germans.
L'any 1985, es treu al mercat el single We are the world, que formava part del projecte "USA for Africa" destinat a guanyar diners per ajudar a combatre la fam que patien els pobles d'Àfrica. En el projecte hi van participar 45 artistes famosos de l'època que van convertir la cançó en la més venuda de la història, amb la qual es van aconseguir més de 60 milions de dòlars per al projecte. També aquest any, Michael va adquirir els drets d'autor de sobre algunes de les cançons més importants dels The Beatles i d'Elvis Presley.
El 1987 treu al mercat el seu tercer àlbum Bad, l'últim produït per Quincy Jones. Amb aquest àlbum, Michael va aconseguir 29 milions de còpies venudes i set números 1, entre els quals hi ha: I Just Can't Stop Loving You, Bad (de la qual també en va fer un curtmetratge amb Martin Scorsese), The Way You Make Me Feel, Man in the Mirror, i Dirty Diana. Aquest àlbum va donar lloc a una gira d'un any a través de 15 països.
[edita] De 1990 a 2000
El 1991, Michael va treure al mercat l'àlbum Dangerous, que va vendre 29 milions de còpies arreu del món. D'aquest àlbum destaca la cançó Black or White, el videoclip de la qual també va destacar pel fet de mostrar nous efectes especials mai vistos abans. Més tard va iniciar el Dangerous tour, la seva segona gira en solitari, que va resultar ser un èxit sense precedents.
El 1995 es publica un doble àlbum mixt titulat HIStory: Past, Present and Future on Michael Jackson recull els seus grans èxits del passat i el present (en la primera part de l'àlbum, titulada History begins) i inclou 14 cançons noves (en la segona, titulada History continues).
El primer senzill d'aquest àlbum va ser la cançó Scream, un duet de Michael amb la seva germana Janet que va arribar fins al número 5 de la llista d'èxits de la revista musical Billboard. Però el gran èxit fou el segon senzill You are not alone, que va entrar directament al número 1 de la llista i en el vídeo del qual apareixia Michael amb la seva dona en aquell moment, Lisa Marie Presley. Amb tot això, History va ser l'àlbum doble més venut de la història.
Part de la popularitat d'aquest àlbum també es deu a la seva campanya publicitària, que va consistir en la distribució d'estàtues d'uns tres metres d'alçada amb la figura de Jackson.
L'any 1997, Jackson va treure al mercat un àlbum de remixos de tots els seus grans èxits de History i el va titular Blood on the Dance Floor: History in the mix, tot i que no va tenir l'èxit que Jackson esperava i va vendre només 6 milions de còpies. L'àlbum també incloïa cinc noves cançons: Blood On The Dance Floor, Superfly Sister, Morphine, Is It Scary? i Ghosts. Aquestes dues últimes cançons estaven basades en un curtmetratge titulat Ghosts que Michael Jackson va escriure juntament amb Stephen King i va ser dirigit per Stan Winston. En destaquen uns impressionants efectes especials i els moviments de ball. Michael va dedicar aquest àlbum a Elton John per ajudar-lo a superar la seva addicció als calmants.
Aquest mateix any, Michael va rebre nombroses condecoracions i títols, com ara el World Music Award a l'"Artista pop masculí més venut del mil·leni". També va entrar a formar part, per partida doble, del Rock and Roll Hall of Fame com a membre dels The Jackson 5 el 1997 i com a artista en solitari el 2001.
[edita] De 2000 fins l'actualitat
L'octubre de 2001, Michael va publicar l'àlbum Invincible per a celebrar el seu 30è aniversari com a solista. L'àlbum (el més car que s'ha produït fins ara) va debutar com a número 1 en les llistes d'èxit de tretze països i des de llavors se n'han venut 8 milions de còpies. "Invincible" marca una nova etapa en l'estil musical de Jackson, ja que s'orienta cap a un estil més R'n'B amb l'ajuda de nous productors. D'aquest àlbum destaquen les cançons de: Cry, Butterflies i You Rock My World, de la qual se'n va fer un curtmetratge de 14 minuts amb l'actuació de Marlon Brando i Michael Madsen. En ell, Michael fa al·lusió a antigues cançons, a antics videoclips i a les coreografies que el van fer famós.
Just abans del llançament de l'àlbum, Michael Jackson va informar a Tommy Mottola, director de la discogràfica Sony Music Entertainment, que no volia renovar el contracte que estava a punt d'expirar.
L'octubre d'aquest mateix any, Jackson va treure un nou senzill (amb la participació d'altres artistes) titulat What more can I give, que estava destinat a recaptar diners per a les famílies de les víctimes dels atacs terroristes de l'11 de setembre de 2001 a Nova York i Washington D.C. van produir una compilació en CD i DVD amb els números 1 de Jackson titulada Number Ones. La compilació va vendre més de 6 milions de còpies arreu del món. D'aquest àlbum en destaca una cançó nova titulada One more chance.
El 13 de juny de 2002, Michael Jackson va entrar al Songwriters Hall of Fame (Mur de la fama de compositors). En aquella mateixa època, Jackson va acusar públicament Tommy Mottola de sabotejar la promoció de l'àlbum Invincible.
El novembre de 2003, Michael Jackson i Sony Records van treure al mercat una compilació dels números 1 de l'artista en CD i DVD titulada Number Ones.
El febrer de 2006, Sony BMG va treure al mercat un recull titulat Visionary - The Video Singles, que inclou vint dels millors èxits de Michael Jackson. A finals de 2006, Jackson va visitar l'oficina del "Guinness World Records" situada a Londres, on va rebre vuit premis, entre els quals hi havia el de "primer artista en guanyar més de 100 milions de dòlars en un any" i "primer artista en vendre més de 100 milions d'àlbums fora dels Estats Units".
A finals del mes de març de 2006, s'especulava amb la possibilitat del retorn de Michael Jackson al mercat musical amb una nova imatge i un nou estil per tal de poder començar de nou i oblidar els problemes del passat.
El 15 de novembre de 2006, durant la cerimònia dels World Music Awards, Michael Jackson va rebre el "Diamond Award" per vendre més de 100 milions d'àlbums. Aquesta va ser la seva segona aparició en públic des dels judicis de 2005.
Els rumors apunten a que el seu nou disc sortirà al 2008, tot i que ja apareixeran al mercat nous singles a finals d'aquest any.
[edita] Vida personal i mediàtica
Entre les amistats més famoses hi trobem Elizabeth Taylor i Quincy Jones (a qui va conèixer en el rodatge d'El mag d'Oz) i l'actor Macaulay Culkin.
Per la seva vida amorosa hi han passat Tatum O'Neal, Brooke Shields i Lisa Marie Presley (filla d'Elvis Presley), amb qui es va arribar a casar. El matrimoni amb la filla del rei del rock, que va rebre dures crítiques de la premsa, no va arribar als dos anys de duració i es van acabar divorciant. El 14 de novembre de 1996, Michael Jackson es va casar amb la seva infermera dermatòloga personal, Deborah Jeanne Rowe amb qui va tenir dos fills: Michael Joseph Jackson, Junior (més conegut com a Prince) i Paris Katherine Jackson. El matrimoni amb Rowe va durar fins l'any 1999, quan es van divorciar. La controvèrsia va tornar a aparèixer quan Michael va declarar que Rowe volia que ell es quedés amb els fills com a regal. Michael té un tercer fill, Prince Michael II (més conegut com a Blanket (manta)) que va ser concebut amb l'ajuda d'una mare de lloguer a principis del 2002.
La problemàtica i els escàndols en la seva vida van començar quan es va cremar els cabells durant el rodatge d'un anunci de Pepsi-Cola. Després d'adquirir els drets d'autor sobre les cançons d'Elvis Presley i The Beatles, Michael Jackson va començar a gastar els diners de manera exagerada fins al punt de tenir problemes financers.
La imatge de Michael va començar a decaure quan la premsa sensacionalista va publicar diferents articles on explicava les suposades extravagàncies de Michael, com ara dormir en una cambra hiperbàrica per retardar el procés d'envelliment o adquirir l'esquelet d'un home elefant (fet que li va donar el nom pejoratiu de Wacko Jacko)
Després de l'èxit de Thriller el 1982, Michael tenia grans expectatives pel seu següent àlbum. En un principi volia introduir-hi 30 cançons, que Quincy Jones va reduir a 10. La seva idea pel senzill principal de l'àlbum, era un duet amb el també cantant de pop Prince, però a causa de la diferència d'idees entre els dos cantants no es va arribar a realitzar. Finalment Michael va contractar el director Martin Scorsese per fer el vídeo del senzill Bad, amb una durada de 18 minuts. La problemàtica va començar quan es va emetre el vídeo per la televisió, ja que la imatge de Michael havia canviat considerablement. La seva pell havia passat de ser d'un color marró a emblanquir-se gradualment des de 1982, fins arribar al color crema pàlid que té actualment. Jackson va atribuir aquest canvi de color a una malaltia anomenada vitiligo.
Un altre motiu que es donava al seu canvi d'imatge eren les operacions de cirurgia plàstica. Tot i que molts cirurgians van declarar que Jackson s'havia sotmès a múltiples cirurgies nassals, de front i d'aprimament de llavis i galtes, Michael va afirmar en la seva autobiografia Moonwalk (1988) que només s'havia sotmès a dues operacions de rinoplàstia i que els canvis en l'estructura de la seva cara eren a causa de la dieta i la pubertat.
Des del 1988 fins el 2001, Michael Jackson va viure en el seu ranxo de Neverland (Santa Ynez, Califòrnia), nom que va posar en relació al "País del mai més" de Peter Pan, ja que Michael té una gran obsessió per no voler fer-se gran. En aquest ranxo, Michael hi va construir un parc d'atraccions i un zoo privat amb l'objectiu de donar diversió i entreteniment als nens amb malalties terminals o de baix nivell econòmic. Els problemes aparegueren quan es van fer públiques les festes de pijames que Jackson organitzava, sobretot quan ell mateix va admetre que algunes vegades dormia al mateix llit que els nens. Això el va portar a ser acusat dues vegades d'abús sexual a un menor, el 1993 i el 2003.
El 1993, Jordan Chandler, fill d'Evan Chandler, un dentista de Beverly Hills, va acusar Jackson d'abusos sexuals. L'assumpte es va solucionar el 1994 quan Michael va accedir a pagar al noi 20 milions de dòlars a canvi de retirar la denúncia.
El 2003, Michael va ser acusat del mateix delicte per un menor de 14 anys. Aquesta vegada, Michael va haver d'anar a judici, però finalment, el 2005, va ser declarat innocent dels 13 càrrecs que se l'imputaven. Algunes setmanes després de finalitzar el judici, la mare del menor va ser acusada formalment d'estafa a l'assegurança a l'estat de Califòrnia.
També l'any 2003, es va retransmetre per televisió un documental titulat Living with Michael Jackson on el periodista britànic Martin Bashir entrevistava Michael Jackson sobre la seva vida personal i el seguien en la seva vida diària durant 18 mesos. En el reportatge hi constaven els fets ocorreguts a Berlín quan des de l'habitació de l'hotel, Michael va voler mostrar el seu tercer fill als fans i el va treure per fora la finestra de l'habitació. En el vídeo també apareixia Jackson donant-se la mà amb Gavin Arviso, un noi de 13 anys malalt de càncer i admetia que compartia habitació amb ell, però no pas llit. Aquestes afirmacions i les imatges del reportatge van crear un gran rebombori entre el públic i els mitjans de comunicació i Jackson va declarar que se sentia traït per Bashir, ja que s'havia manipulat el vídeo i les seves paraules i es mostrava una imatge errònia d'ell. Per defensar-se, Michael va emetre el seu propi reportatge, filmat per un càmera seu durant la filmació del reportatge de Bashir, on hi apareixen les entrevistes completes sobre els temes de la cirurgia plàstica, l'incident de Berlín i les relacions amb els nens.
Després del judici, Michael es va traslladar a viure a Bahrain. Allà s'ha dedicat a escriure noves cançons, entre elles un senzill dedicat a les víctimes de l'huracà Katrina titulat I have this dream on també hi col·laboren cantants com Ciara, Snoop Dogg, R. Kelly, Keyshia Cole, James Ingram i Jermaine Jackson, entre altres. Després de molt retard, el senzill encara no s'ha posat a la venda.
El 9 de març de 2006, es va anunciar el tancament del ranxo de Neverland per falta de pagament dels sous dels empleats. El jutge va posar a Jackson una data límit (14 de març de 2006) per fer efectiu el pagament, en cas contrari seria multat. Finalment Michael va pagar als seus empleats.
Al mes de juliol, s'anunciava la reestructuració econòmica de Michael Jackson després de recuperar i enfortir els vincles amb els seus comptables i gestors: les empreses Bernstein, Fox, Whitman, Goldman & Sloan. Els advocats Qays Zu'bi i Grahame Nelson. I l'executiu de Gut Records, Guy Holmes. També es va establir l'empresa The Michael Jackson Company, Inc. amb l'intenció de fer desaparèixer MJJ Productions.
A principis del 2007 va rebre un premi de la cadena musical MTV Japan en honor als més de 100.000.000 discs venuts al Japó.
[edita] Discografía
Amb la dicogràfica Motown :
- Got To Be There (1971)
- Ben (1972)
- Music And Me (1973)
- Forever, Michael (1975)
- Farewell My Summer Love (1984)
Recopilatoris:
- A Collection of Michael Jackson's Oldies (1972) - Amb cançons, a més, dels Jackson Five.
- The Best of Michael Jackson (1975)
- One Day In Your Life (1981)
- Anthology (1986) - Amb cançons, a més, dels Jackson Five
Amb la dicogràfica Epic Records (Sony Music/Sony BMG) :
- Off the Wall (1979)
- Thriller (1982)
- Bad (1987)
- Dangerous (1991)
- HIStory: Past, Present and Future - Book I (1995)
- Blood On The Dance Floor (1997)
- Invincible (2001)
Recopilacions de temes i vídeoclips:
- Number Ones (2003)
- The Ultimate Collection (2004)
- The Essential Michael Jackson (2005)
- Visionary - The Video Singles (2006)
[edita] Enllaços Externs
- Michael Jackson a Internet Movie Database (anglès)
