Masia
De Viquipèdia
- Per a la dependència del Barça vegeu la Masia.
Una masia és un tipus de construcció rural típica de Catalunya, i sobretot de la Catalunya Vella.
És típica de la població disseminada de pagesos o pastors distanciada de nuclis urbans. És l'edifici principal d'un mas.
Els materials emprats per a la seva construcció canvien segons el que es troba disponible a cada contrada. Així per exemple en els territoris pirinencs i muntanyosos s'ha fet servir la pedra picada i en els llocs on escasseja toves. El primer metre i mig sempre és de pedra. El gruix sol ser considerable, entre 30 centímetres i mig metre. Antigament les pedres s'ajuntaven amb fang i fins i tot sense massa de cohesió però més tard es va fer servir el ciment o la calç. L'amplada de la planta sol ser estreta, d'uns 5 metres com a molt, de manera que la façana de l'entrada i la part oposada solen ser allargassades comparades amb les altres dues vessants. La compartimentació interior es realitza amb fusta, maó o canya enguixada (Canyissada).
Pel que fa a les característiques arquitectòniques, destaca una gran façana en la que hi ha la porta principal la qual era dovella fins el segle XVI i de llinda més endavant. És habitual que aquesta façana doni a migjorn i que sigui guarnida amb un rellotge de sol al capdemunt.
Típicament tenen dues plantes, la inferior dedicada a les feines d'explotació agrícoles o ramaderes (amb espais pel gra, botes pels vins o el bestiar, per exemple) i la superior dedicada a l'habitatge. Això no és una norma estricta, sobretot actualment, i la disposició interna de les peces pot canviar considerablement entre masia i masia. Amb freqüència el bestiar és col·locat en construccions d'una sola planta annexes a l'edifici principal.
Cap a la zona del Pirineu el cobriment superior es fa amb lloses de pissarres blaves o grises mentre que a la resta es fa amb teules. Tant en un cas com en l'altre descansen sobre bigues de fusta disposats de forma perpendicular a la façana. La teulada sol tenir dues vessants, totes dues perpendiculars a la façana. És un fet força distintori i rarament no és així. La teulada sobresurt dels murs de manera que en protegeix els voltants immediats de la pluja.
El sostre primerament era pla però a partir dels segles XVI i XVII en les masies més notables té forma de volta de creuer.
Actualment, ha perdut l'interés a conseqüència de la manca de funcionalitat actual del seu disseny, tanmateix en haver-ne moltes de molt antigues heredades al llarg dels segles, n'hi ha que han anat acumulant guarnicions interiors molt riques.
Actualment, són preuades per al turisme rural o com a casa de colònies, en oferir grans habitatges rústics allunyats dels nuclis urbans i propers a boscos i paisatges naturals.
[edita] Imatges
Masia de Can Taxonera a Arenys de Mar |
Rectoria de Premià de Dalt, construïda probablement durant el segle XVII,. |
Masia de Mas Fabregas del Bosc a l'Ametlla del Vallès |
Masia de Mas Dorca a l'Ametlla del Vallès |
Can Mora, a Sant Vicenç de Montalt |
Masia de la Tejería, a Olocau del Rey, Castelló |
Façada de Can Werboom, general i enginyer al servei de Felip V. Gòtic del segle XIII, a Premià de Dalt. |
[edita] Referències
- CAMPS I ARBOIX, J. de, CATALÀ i ROCA, F. Les Cases Pairals Catalanes, Barcelona, Edicions Destino, 1965.