Manuel Díez Alegria
De Viquipèdia
Manuel Díez-Alegría Gutiérrez (25 de juliol de 1905, Llanes, Astúries - 3 de febrer de 1987, Madrid) fou un militar, ambaixador, i acadèmic espanyol. Germà del també militar Luis Díez-Alegría Gutiérrez i del sacerdot jesuïta Jose María Díez-Alegría Gutiérrez. Fill de Manuel Díez-Alegría García i de María Gutiérrez de la Gándara.
Va néixer al barri de Buelna, pertanyent a la Parròquia de Pendueles, municipi de Llanes, i va estudiar al Col·legi de la Immaculada (Gijón) -promoció de 1922-. Ingressà a l'Acadèmia d'Enginyers de l'Exèrcit el 1923, graduant-se com a tinent el 1929. Va estudiar dret i va impartir classes en diverses acadèmies militars, com la d'Enginyers, de la qual en fou Director.
També va dirigir l'Escola Superior de l'Exèrcit, en 1964. Va ascendir a General el 1961, i a Tinent General en 1967. El febrer de 1968 fou nomenat Director del Centre Superior d'Estudis de Defensa Nacional (CESEDEN). Al juliol de 1970 fou designat Cap d'Estat Major de la Defensa (JEMAD), però fou destituït després d'una polèmica entrevista a Bucarest (Romania) amb el també asturià, secretari general del Partit Comunista d'Espanya, Santiago Carrillo. Diplomat d'Estat Major, va exercir diversos càrrecs en l'estranger, com l'agregaduria militar de l'ambaixada d'Espanya a Brasil, arribant a ser ambaixador d'Espanya a El Caire (Egipte) el 1976.
Va ser membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, des de 1975, i de la Reial Acadèmia Espanyola, des de 1978. El 24 de setembre de 1980, va pronunciar la lliçó magistral en l'acte de constitució de la Fundació Príncep d'Astúries, celebrada en el Saló Covadonga de l'Hotel de la Reconquesta, a Oviedo.
