Oviedo

De Viquipèdia

Oviedo


(En detall)	(En detall)

Partit judicial

Uviedo

Parròquies

Població (2007)
-Habitants
-Densitat
-% d'Astúries

Lloc: 2
216.607 habitants
1.160,5 hab/km²
19,70 %

Superfície
-Total
-% d'Astúries

Lloc: 21
186,65 km²
1,76 %

Altitud màxima

El Picayu 708m

Codi postal

33001 a 33013

Alcalde

Gabino de Lorenzo (PP)

http://www.oviedo.es

Oviedo (Uviéu en asturià) és una ciutat i municipi asturià d'origen medieval (segle VIII), capital del Principat d'Astúries. Té 216.607 habitants en el municipi^[1] i 196.156 en la ciutat. Antics ciutadans del municipi emprenedors van batejar amb aquest nom a tres ciutats americanes: en Paraguai, en la República Dominicana i en els Estats Units d'Amèrica.

És, a més, la capital comercial i de negocis, i el centre administratiu i universitari de la regió.

Taula de continguts

1 Història
2 Geografia
3 Població
- 3.1 Evolució de la població
- 3.2 Divisió administrativa

[edita] Història

La llegenda diu que el rei Fruela va eixir de caça amb els seus amics i es van parar a menjar en un lloc considerat com a idíl·lic, més o menys on es troba avui enclavada la ciutat d'Oviedo. Al llarg de la conversa va sorgir una pregunta: En quin lloc vas a començar a construir la ciutat que serà la cort?, i el rei contestà en llatí: Ubi edo que vol dir, més o menys, "on tinc el dinar".

La ciutat d'Oviedo va sorgir sobre un pujol que els romans l'anomenaren Ovetao. El seu fundador va ser el rei asturià Fruela, fill d'Alfons I, que va regnar des de el 757 al 768.

A no gaire distància de la vella civitas romana de Lucus Asturum, en l'any 761 el monjo prevere Màxim i el seu nebot Fromistano van decidir fundar un monestir a la vora de la via romana que unia Lleó-Pajares-Lugo de Llanera i posteriorment van erigir una ermita en honor del màrtir Sant Vicent. Poc temps després dues dotzenes de monjos es van unir al projecte colonitzador, transformant el llogaret en monestir tal com consta en l'acta fundacional signada el 25 de desembre de l'any 781, sent el seu primer abat Fromistano. Va obtenir seguidament la protecció del rei Fruela I, que va triar el lloc com residència de Munia, la seua dona, i hi va nàixer el seu fill Alfonso II, conegut com "el Cast".

Més tard, el fill de Fruela, Alfons II el Cast va traslladar la capital del regne d'Astúries a aquest lloc i va convertir Oviedo en seu episcopal. A més la va fortificar i va dotar de palaus, esglésies i altres estructures com un aqüeducte (avui completament desaparegut). Durant el seu regnat es va descobrir en Compostel·la una tomba que es va suposar de l'apòstol Sant Jaume (en el 812) i aquest rei va ser el primer a visitar la tomba eixint d'Oviedo, amb la qual cosa Alfons II el Cast es va convertir en el primer pelegrí a Santiago de Compostel·la i es va inaugurar el primer camí de pelegrins. Donat el seu contacte amb la cort de Carlemany, va començar a fluir des del seu regne un riu de pelegrins que entrebanquen pels Pirineus i pel nord anaven fins a Oviedo i des d'aquesta ciutat cap a Santiago, amb la qual cosa el camí nord és la ruta més antiga dels pelegrins a Santiago de Compostel·la. Si els primers pelegrins feien servir aquesta via es a causa del fet que més al sud el camí no era segur en aquella època perquè es tractava d'un territori que, malgrat haver estat recuperat dels andalusins, sovint hi havien incursions. De fet, el camí del sud és posterior ja que només els reis posteriors van poder desplaçar als musulmans fins a més enllà de el Duero.

Foto panoràmica d'Oviedo des de la muntanya de Naranco

En l'any 1075 visità Oviedo en qualitat de pelegrí el rei de Lleó i de Castella, Alfonso VI. Va obrir solemnement l'Arca Santa en la església de Sant Salvador, que contenia moltes i molt bones relíquies que havien estat amagades en la muntanya de Monsacro, arran de la invasió andalusina. A partir d'aquest fet, Oviedo i les seues relíquies van ser internacionalment famoses, fins a tal punt que els pelegrins que venien a Santiago de Compostel·la es desviaven en Lleó i anaven cap al nord per a fer una aturada en aquesta ciutat asturiana i venerar les relíquies. De fet hi ha un refrany antic que diu Qui va cap Santiago i no a Sant Salvador, visita al serf i deixa al Senyor, indicant per tant que Oviedo era ruta obligada per als pelegrins del camí.

El rei Joan I, en 1388, funda el Principat d'Astúries, títol inaugurat per l'infant N'Enric, fill d'aquell, i que des d'aleshores correspondrà als successors al Regne de Castella (i actualment, al Regne d'Espanya); Oviedo es converteix, llavors, en la capital del Principat. Alhora sorgiria la Junta General del Principat d'Astúries, institució de dret públic que com Junta de Conceyus va funcionar amb caràcter permanent al Principat d'Astúries des de mitjans de el segle XV fins a 1834, any que es va donar pas a les Diputacions Provincials.

Durant l'Edat Moderna va haver una immobilització econòmica a causa de l'aïllament geogràfic. A les darreries del segle XVIII la ciutat va començar a experimentar una vida cultural prou alta, destacant la figura de Feijoo. Es va crear la Societat Econòmica d'Amics del País que va arribar a ser un grup amb un cert prestigi cultural i influència política.

Al començament de el segle XIX els habitants d'Oviedo van ser dels primers espanyols a rebutjar la invasió francesa, i el 9 de maig de 1808 van iniciar l'alçament d'Astúries per a defensar la independència espanyola, com pot llegir-se en la següent placa commemorativa del primer centenari de tan històric esdeveniment. Va ser l'escenari d'enfrontaments entre absolutistes i lliberals. La decisió va ser presa per la Junta General del Principat en la nit de el 23 a el 24 de maig de 1808, obligada per la pressió popular. Les tropes franceses van ser rebutjades, després de tenir sotmesa la ciutat durant un any.

En 1934 cal referir-se als successos bèl·lics que tenen lloc durant la revolució del 6 d'octubre, protagonitzada pels miners de la Conca —descontents amb les seues condicions de vida—, que deixen assolada bona part de la ciutat; resulten incendiats, entre altres edificis, el de la Universitat, la biblioteca de la qual guardava fons bibliogràfics d'extraordinari valor que no es van poder recuperar, o el teatre Campoamor. La Càmera Santa en la Catedral, per altra banda, va ser dinamitada.

Durant la rebel·lió de l'exèrcit en 1936 que va donar lloc a la Guerra d'Espanya, la ciutat es va adherir al bàndol rebel de Franco (sota el comandament del coronel Aranda), romanent assetjada per les tropes lleials a la República, fins a la seua ocupació en octubre de 1937 per les tropes sublevades. La ciutat quedà reduïda pràcticament a cendres.

Als habitants d'Oviedo se'ls diuen familiarment carbayones i tenen un pastís típic de la ciutat cridat carbayón. El carbayo és un roure, arbre sagrat pels antics asturs i cántabres. Per "el Carbayón" es coneixia popularment a un arbre centenari situat en el carrer Uría (a boca del Paseo de los Álamos) fins que en l'any 1879 va ser desarrelat per a fer l'eixample cap a l'estació de tren. En desgreuge d'aquest fet, en 1950, el municipi va plantar un altre roure prop del teatre Campoamor i al lloc on estava el Carbayón es va col·locar en la vorera una placa commemorativa.

[edita] Geografia

L'ajuntament se situa en la zona central del Principat d'Astúries, entre 80 i 708 metres sobre el nivell del mar. Limita al nord amb Las Regueras i Llanera; al sud amb Santo Adriano, Ribera de Arriba y Mieres; a l'oest amb Grado i a l'est amb Siero i Langreo.

Està regat pels rius Nalón, Narcea, Nora i Trubia.

[edita] Població

[edita] Evolució de la població

La població al municipi d'Oviedo havia vingut creixent sense parar durant tot el segle XX fins tot just la segona meitat de la dècada dels 90. Aquesta situació va canviar amb el començament del nou segle i actualment la població del Municipi torna a créixer, si bé és veritat que ho fa amb l'aportació principal d'habitants provinents d'altres municipis asturians i estrangers, ja que la diferència entre la taxa de defuncions (11,77‰) i la de naixements (6,91‰) és negativa en el 2004.

**Població 1787-2005**
Any	Ciutat	Municipi	Any	Ciutat	Municipi
1787*	6.491		1996		200.049
1857	14.156	31.933	1997		s/d
1887	18.614		1998		199.549
1900		48.103	1999		200.453
1910		53.269	2000	183.524	200.411
1920		69.375	2001	184.374	201.005
1930		75.463	2002	186.463	202.938
1940	51.410	82.548	2003	191.231	207.699
1950	71.598	106.002	2004	193.274	209.495
1960	91.550	127.058	2005	196.156	213.782
1970	130.021	154.117
1981	168.315	190.123
1991		204.276
* Font: Jovellanos, dada sense valor estadístic

[edita] Divisió administrativa

Parròquies: El municipi d'Oviedo es divideix en 30 parròquies que es llisten tot seguit, juntament amb la seua població a data de 1 de juny de 2005.

Parròquia	Població	Parròquia	Població	Parròquia	Població
Agüeria	823	Loriana	271	Piedramuelle	531
Bendones	214	Manjoya	986	Pintoria	67
Box	1006	Manzaneda	205	Priorio	428
Brañes	77	Naranco	93	Puerto	228
Caces	289	Naves	98	San Claudio	2512
Cruces	985	Nora	114	Santianes	90
Godos	760	Olloniego	1170	Sograndio	392
Latores	696	Oviedo	198369	Trubia	1839
Lillo	354	Pando	129	Udrión	149
Limanes	836	Pereda	196	Villapérez	373