Gijón
De Viquipèdia
|
|||||
 Principat d'Astúries |
|||||
| Nom en asturià | Xixón | ||||
| Gentilici | gijonés/gijonesa. Coneguts també com playos/es els de la zona antiga o Cimadevilla. | ||||
| Capital | Gijón | ||||
| Coordenades | 43° 32′ N 5° 42′ O | ||||
| Partit judicial | Gijón | ||||
| Parròquies | 26 | ||||
| Població (2007) • Habitantes • Densitat • % de Asturias |
Lloc: 1 274037 habitantes 1.509,01 hab./km² 25,44 % |
||||
| Superfície • Total • % de Asturias |
Lloc: 22 181,6 km² 1,71 % |
||||
| Major altitud | Peña de los Cuatro Jueces 672 m | ||||
| Codi postal | 33200 a 33299 | ||||
| Alcalde | Paz Fernández Felgueroso (PSOE) | ||||
| http://www.gijon.es/ | |||||
Gijón (en asturià Xixón i oficialment Gijón-Xixón) es una ciutat i concejo de la costa cantábrica al Principat d'Astúries (Espanya). El seu terme municipal tié una superfície de 181,6 km2 i una població de 274.037 hab. El seu territori ha era poblat abans de l'època romana, s'hi fundpa una vila que es va dir Gigia, origen de la ciutat.
[edita] Història
Els primers testimoniatges de presència de l'home en el que avui coneixem com municipi —concejo a Astúries— de Gijón se situen en el Mont Deva, on existeixen una sèrie de túmuls (primitius soterraments) i en el Mont Areo, on existeix un conjunt dolmènic neolític considerat com el més important del nord d'Espanya.
En 1990, unes prospeccions arqueològiques van permetre treure a la llum 30 dòlmens, repartits entre dos sectors diferents: Los Llanos i Les Huelgues de San Pablo, que segons l'investigador M.A. De Blas estan agrupats segons un "cert ordre monumental".
Successives campanyes arqueològiques han permès l'estudi d'un túmul en l'àrea de San Pablo i altres dos en la zona del Llano. De tipologia diferenciada, dos d'ells presenten càmeres de planta rectangular i altre, trapezoïdal amb un petit corredor precedint-lo. Aquest últim és un cas interessant, ja que no és freqüent trobar dòlmens de corredor en l'àrea de el Cantàbric. Aquest conjunt dolmènic està datat en l'any 5000 aC.
Primitiu poblat astur, de la gen dels cilúrnics, situats en la Campa Torres des del segle VI aC, posteriorment es van traslladar, ja sota dominació romana, a la península de Cimadevilla en el segle I aC. La dominació romana comença amb la conquesta de la ciutat per part de Sext Apuleu, sent lliurats honors pel senat de Roma a Sext Apuleu, i aquest en agraïment va erigir un monument (prop de l'ancoratge de Torres) assenyalant la seva victòria i dedicat a Júpiter, i com no, també a August, sent aquesta ciutat coneguda a partir de llavors per Gigia.
Sota domini romà la ciutat va seguir creixent, i igual que amb anterioritat havia assolit atreure els comerciants cartaginesos, aquesta vegada va fer el propi amb els romans, atraient-los amb la riquesa dels seus minerals, la fusta, la qualitat de les pedres de les seves pedreres i fins i tot per la manufactura d'una de les begudes més populars de l'Imperi (una barreja de vi, peix i sal), contant la ciutat fins i tot amb termes.
Va ser capital dels dominis musulmans transcantàbrics sota comandament de Muza ibn Nusayr amb un destacament de tropes a Gijón i a algun punt clau (a causa del baix nombre de tropes que havien creuat l'estret) deixant la resta del territori amb més autonomia. La dominació va durar del 713 (aprox.) fins al 718-722 (inici de la revolta, fins a la victòria de Covadonga) amb la guerra d'expulsió dels musulmans i de Muza pel rei Pelai.
Fou assetjada en 1352 per Pere I el cruel. Port comercial des de principis del segle XVI. En 1782 van començar les obres de construcció de la carretera a Castella que trigarien 50 anys en completar-se. Des de la Primera guerra carlina, s'exportava des del seu port el carbó de l'interior d'Astúries que juntament amb l'arribada del ferrocarril va afavorir l'establiment d'una sèrie d'indústries alimentàries (mantega, xocolata, cervesa, sidra, etc.), fàbriques de terrrissa, tabacs, siderometal·lúrgiques, etc. La definitiva industrialització de la vila es va produir després de l'impuls inversor de 1898. Poc després el port comercial es traslladava a El Musel en ser insuficients les successives ampliacions del vell port i es creaven drassanes que a poc a poc estan sent reestructurades.
També fou important centre anarcosindicalista i socialista, bressol de destacats militants de la CNT com Avelino González Mallada, Eleuterio Quintanilla i Segundo Blanco, es va aixecar en armes, [1] de forma revolucionària contra el govern legítim de la República, integrat pels radicals i la CEDA l'octubre de 1934. Amb l'esclat de la Guerra Civil, el 18 de juliol de 1936, la ciutat i els seus habitants es van mantenir fidels al govern legítim formant-se el Comitè de Guerra de Gijón de preponderància anarquista, mentre que no l'exèrcit, la rebel·lió del qual no va poder ser dominada fins al mes d'agost. Posteriorment la vila va ser la capital del Consell Interprovincial d'Astúries i Lleó —que s'acabaria declarant sobirà convertint-se en el Consell Sobirà d'Astúries i Lleó— fins a l'ocupació de la ciutat el 20 d'octubre de 1937 per les tropes rebels del general Franco.
La siderúrgia és la principal indústria des de finals del segle XIX i sobretot amb la creació de Uninsa en 1971 a partir de la fusió de les fàbriques de Moreda i Mieres i la seva posterior unió amb Ensidesa, convertida després al costat d'Alts Forns de Biscaia en Aceralia, per a integrar-se a la fi del segle XX en el grup europeu Arcelor al costat de la luxemburguesa Arbed i la francesa Usinor.
[edita] Geografia
El concejo està situat en la costa central asturiana, entre 0 i 672 metres sobre el nivell del mar (Peña de los Cuatro Jueces), limitant a l'oest amb Carreño, a l'est amb Villaviciosa i al sud amb Siero i Llanera. Està molt prop de les altres dues principals ciutats asturianes, Oviedo i Avilés.
La ciutat està situada en el tram costaner central del concejo, en una badia dividida per la península de Cimadevilla (nucli antic) que separa la platja de San Lorenzo a l'aquest, de el port esportiu, platges de Poniente i Arbeyal, drassanes i port d'El Musel, a l'oest.
[edita] Vies d'accés
Autopistes A-66 (Ruta de La Plata), A-8 (Autopista del Cantàbric) i AS-1 (Autovia Minera). Amb tren, Gijón té comunicacions diàries amb ciutats com Madrid, Alacant, Ferrol i Barcelona. També arriben creuers al Port de Gijón, El Musel.
[edita] Clima
.PNG/250px-Clima_Gijón_(España).PNG)
Atlántic, veranos cálidos con mezcla de días soleados y nublados. En invierno el clima es suave, bastante lluvioso y ventoso, aunque a veces el frío clima del norte y de Asturias se deja notar a nivel del mar con nieve.
[edita] Parròquies
| 1 Serín 2 Tacones 3 Fresno 4 Puao 5 Veriña 6 Xove 7 Gijón/Xixón |
8 Somió |
15 Güerces |
22 Roces |
[edita] Demografia
.PNG/200px-Demografía_Gijón_(España).PNG)
La població es de 276.211 habitants (dades de 2004). A continuació e mostra una taula am l'evolució demogràfica de la vila.
| Año | Habitants al concejo | Habitants a la ciudad |
|---|---|---|
| 1900 | 47.000 | 27.000 |
| 1930 | 77.000 | 50.000 |
| 1960 | 125.000 | 90.000 |
| 1970 | 185.000 | 160.000 |
| 1981 | 256.000 | 233.000 |
| 1991 | 261.000 | 235.000 |
[edita] Economia
Ciutat tradicionalment industrial, l'economia de Gijón ha sofert grans canvis a partir de les dures reconversions del sector industrial des de la dècada dels setanta. El desenvolupament econòmic de Gijón es va iniciar a la fi del segle XIX, a causa de la confluència de diversos factors:
-
- L'explotació del carbó de les conques hulleras de l'interior d'Astúries (principalment a Mieres i Langreo). La construcció del Ferrocarril de Langreo, tercer ferrocarril espanyol, en 1856, va fer de Gijón el port d'embarcament de la major part de la producció minera asturiana, estimulant el comerç i la indústria local.
- La repratriación de capitals antillans, com a conseqüència de la independència de Cuba, que van propiciar la creació de noves indústries i inversions immobiliàries.
El model industrial generat, típic de la primera Revolució Industrial, constava per tant d'un fort sector secundari, amb gran presència de la indústria metal·lúrgica, siderúrgica, ceràmica, vidre i tèxtil. El sector terciari, a més de l'activitat comercial generada per la ciutat, va incloure la incipient activitat turística del Gijón de l'època, que també va aspirar a convertir-se en una gran estació balnearia. No obstant això no va arribar a prosperar l'esperat a causa del tardà enllaç ferroviari que va connectar Astúries amb la Meseta. La següent etapa de gran creixement econòmic de Gijón es va produir a la fi de la dècada dels seixanta, a causa de la construcció de la factoria de Uninsa (Ensidesa) i a l'activitat del port i de les drassanes.
Després d'una dura crisi i reconversió en els anys vuitanta, en l'actualitat, el sector terciari és el més important de l'economia gijonesa, seguit del sector secundari (indústries siderúrgiques i metàl·liques). El pes del sector primari en l'economia del municipi és pràcticament irrellevant.
[edita] Govern i administració
El gobierno municipal està format pels següents elements:
-
- Alcalde
- Ple Municipal
- Junta de Govern Local
- Tinents d'Alcalde
- Portantveus
- Delegacions Municipals
- Comissions del Ple
L'ajuntament té un butlletí informatiu anomenat Gazeta de Gijón.
align=left
| Nom | Des de | Fins a | Partit | ||
|---|---|---|---|---|---|
| José Manuel Palacio | 1979 | 1987 | PSOE | ||
| Vicente Álvarez Areces | 1987 | 1999 | PSOE | ||
| Paz Fernández Felgueroso | 1999 | actualidad | PSOE | ||
| Llista completa d'alcaldes de Gijón des de 1840 | |||||
Des de la instauració de la democràcia en la Transició, la vila ha tingut tres alcaldes, tots ells del PSOE, com es mostra en la taula de l'esquerra. Per a una informació més completa vegi's la llista d'alcaldes de Gijón, la qual detalla els màxims dirigents de la corporació municipal des de 1840. Des de l'any 2003 el PSOE governa en coalició amb Esquerra Unida.
[edita] Mitjans de comunicació
[edita] Periòdics
- El Comercio
- La Nueva España (edición local)
- La Voz de Asturias (edición local)
[edita] Emissores de ràdio
[edita] Cadenes de televisió
- Televisión Local Gijón (local)
- Canal 10 TV (local)
[edita] Heràldica y vexil·lologia
L'escut de Gijón és la imatge del Rei Pelai brandant la Creu de la Victòria sobre camp de plata. La bandera de Gijón és l'assignada a la Província Marítima de Gijón el 1845, amb l'escut de Gijón al centre.
[edita] Xixonencs il·lustres
|
|
|
|
[edita] Cultura
La activitat cultural es molt àmplia i fa especial èmfasi en la formació pública. Des de 1981 existeix una Universitat Popular amb tallers i cursos, així com una xarxa de centres socials i biblioteques en cada barri. Tenen especial importància l'Ateneu Obrer de Gijón, una entitat cultural amb més de cent anys de vida, i l'Antic Institut Jovellanos.
Es realitzen activitats culturals tot l'any, que augmenten considerablement en els mesos d'estiu, sobretodo a l'agost per les festes de Begoña (15 d'agost), amb festes, música i teatre, que complementen la programació contínua del Teatre Municipal Jovellanos. Destaquen el Festival Internacional de Cinema de Gijón, la Setmana Negra, el Saló del Llibre Iberoamericà i els grans concerts; por la vila han passat, The Kinks, Paul McCartney, Rolling Stones, B.B. King, Bob Dylan, REM, Tina Turner, David Bowie, Prince, Bruce Springsteen, Elvis Costello, Stray Cats, Miles Davis, Sting, Dire Straits, Bon Jovi, Scorpions, Manowar, Oasis, Sepultura, Slipknot, Iron Maiden o Sonic Youth.
José Luis Garci va gravar a principis de la dècada de 1980 la major part del metraje de Volver a empezar, pel·lícula que posteriorment obtindria un Oscar de l'Acadèmia a la millor pel·lícula estrangera. A principis de la dècada de 1990 va haver un auge de bandes de música indie en la vila, que es va conèixer com el Xixón Sound.
[edita] Museus i espais expositius
- Sala d'Arte Capilla San Lorenzo
- Museu Jovellanos
- Museu Etnogràfic del Poblr d'Astúrirs
- Museu del Ferrocarril d'Astúries
- Museu Piñole
- Museu de les Termes romanes de Campo Valdés
- Museu Juan Barjola
- Museu Evaristo Valle
- Ciutadella Anselmo Solar
- Jardí Botànic Atlántic[1]
- Parc Arqueològic i Natural de la Campa Torres.
- Centre de Interpretació Torre del Reloj
- Centre Internacional d'Arte - Palacio de Revillagigedo
- Museo-Acuari del Centre d'Experimentació Pesquera
- Acuari de Gijón
- Centre d'interpretació de la Naturalesa Monte Deva
- Aula del Cinema d'Astúries
- Vila Astur-romana de Veranes -
[edita] Gastronomia
Podem destacar dintre del menjar clàssic, com primers, les fabes, les reines en la cuina asturiana, ja sigui en la conocidisima fabada amb compango (xoriç, botifarra i llard), com amb cloïsses, cabra, amb caça, etc i el pote asturià. En els segons el port aporta saborosos peixos i mariscs del Cantàbric amb el qual es realitzen receptes tradicionals com la chopa a la sidra, besugo a l'esquena, ventrisca de bonítol o els oricis, encara que també tenen la seva importància els plats de carn de les parròquies de l'interior com la vedella o el "pitu de caleya". Les postres típiques són l'arròs amb llet, pastís charlota o gijonesa, biscuit Gijón i princessetes.
Tot això es rega amb sidra, que servida a la manera tradicional (escanciant-la en "culines") acompanya menjars i les llargues tardes d'estiu acompanyant a truites, xoriços a la sidra i empanades als "merenderos" que esquitxen les parròquies rurals com Deva, Castiello o Mareig. Gijón és pedrera també de joves cuiners que han rejovenit la cuina asturiana. No és difícil de trobar a Gijon llocs on la sofisticación en el menjar no estigui acompanyada d'un tracte amable i uns preus molt ajustats
[edita] Universitat
La vida acadèmica de la ciutat es va veure augmentada a finals dels anys 1990 amb la construcció del campus de Viesques, pertanyent a la Universitat d'Oviedo i conformat per les següents escoles: I.O. d'Enginyeria Tècnica Industrial de Gijón (de gran tradició i que recentment va celebrar els seus 150 anys d'antiguitat), I.O.I.T. d'Informàtica i Telemàtica de Gijón, I.S. de Marina Civil, I.O. de Relacions Laborals i Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Gijón (en la qual s'imparteixen tres titulacions principals, Enginyer Industrial, Enginyer Informàtic i Enginyer en Telecomunicacions). Està planejat que en un futur es traslladi al campus i el seu entorn el centre que es troba en el nucli urbà, l'Escola Universitària "Jovellanos" (estudis d'empresarials, administració pública i turisme). Durant setembre de 2004 es va dur a terme el trasllat al campus de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial.
[edita] Esports
La vila compta amb un dels equips històrics de futbol, el ja centenari Real Sporting de Gijón, actualment en la segona divisió de la lliga espanyola, però que durant molts anys, fins a vint-i-un consecutius, va estar en la màxima categoria del campionat nacional, que juga en l'estadi de futbol de propietat municipal d'El Molinón. També compta amb un equip de bàsquet, el Gijón Bàsquet equip que actualment es troba en la lliga LEB i que va estar en la lliga ACB quatre temporades, tres d'elles consecutives. La seva pista de joc és el Palau d'Esports de Gijón.
El Real Grup de Cultura Covadonga és una de les societats privades de caràcter esportiu més importants d'Espanya. Compta amb gairebé 30.000 socis i unes instal·lacions punteres en matèria esportiva que fan de l'entitat un fenomen social a nivell nacional. Cal destacar també altres clubs com el Club Natació Santa Olaya, situat també entre els més importants del país, el Club Hípico Astur, el Real Club de Golf de Castiello, el Club de Tennis de Gijón, o el Real Club Astur de Regates. És també destacable la celebració a l'estiu del concurs hípic de Las Mestas, considerat com un dels millors d'Espanya. Per als amants de la muntanya; l'estratègica situació de Gijón, permet als esquiadors acostar-se a les estacions d'esquí de la Serralada Cantàbrica com és Valgrande-Pajares a tan sol 75 km.
[edita] Ciutats agermanades
- Albuquerque (Estats Units) des del 9-V-1977
- Niort (França) des del 29-X-1980
- Novorossiysk (Rússia) des del 3-X-1986
- Puerto Vallarta (Mèxic) des del 23-XI-1987
- L'Havana (Cuba) des de 1994
- Smara (Sàhara Occidental) des del 13-X-1996
- Muros de Galicia (Espanya) des del 13-II-1998
[edita] Turisme, monuments i llocs d'interès
- Cimadevilla, monument històrico artístic.
- Palai Revilla-Gigedo.
- Termes romanes.
- Castro de Campa Torres.
- Edificis d'arquitectura modernista.
- Museu Casa Natal de Jovellanos.
- Universitat Laboral de Gijón.
- Jardí Botànic Atlántic.
- Voltants de gran riquesa paisatgística: Platja de San Lorenzo, Platja de Poniente, Platja del Arbeyal, Mayanes, Cervigón, Peñarrubia, Serín, Estaño i La Ñora.
- Parc Isabel La Católica.
- Cerro Santa Catalina amb l'escultura d'Eduardo Chillida "Elogi de l'Horizont".
- Museu Evaristo Valle.
- Fira Internacional de Mostres d'Astúries (FIDMA).
- Museu Etnográfic del Poble d'Astúries.
- Casino d'Astúries.
[edita] Hosteleria
Nombrossíssims bars, restaurants i sidreries, hotels de totes les categories, parador nacional.
[edita] Notes
[edita] Enllaços externs
| Municipis del Principat d'Astúries | .svg/30px-Flag_of_Asturias_(indoor).svg.png){kind=small} |
|---|---|
| Allande | Aller | Amieva | Avilés | Belmonte de Miranda | Bimenes | Boal | Cabrales | Cabranes | Candamo | Cangas de Onís | Cangas del Narcea | Caravia | Carreño | Caso | Castrillón | Castropol | Coaña | Colunga | Corvera de Asturias | Cudillero | Degaña | El Franco | Gijón | Gozón | Grado | Grandas de Salime | Ibias | Illano | Illas | Langreo | Laviana | Lena | Llanera | Llanes | Mieres | Morcín | Muros de Nalón | Nava | Navia | Noreña | Onís | Oviedo | Parres | Peñamellera Alta | Peñamellera Baja | Pesoz | Piloña | Ponga | Pravia | Proaza | Quirós | Las Regueras | Ribadedeva | Ribadesella | Ribera de Arriba | Riosa | Salas | San Martín de Oscos | San Martín del Rey Aurelio | San Tirso de Abres | Santa Eulalia de Oscos | Santo Adriano | Sariego | Siero | Sobrescobio | Somiedo | Soto del Barco | Tapia de Casariego | Taramundi | Teverga | Tineo | Valdés | Vegadeo | Villanueva de Oscos | Villaviciosa | Villayón | Yernes y Tameza | |
