Laks

De Viquipèdia

Els laks o qaziqumuks (de l'àrab ghazi "combatent de la fe" i Kumukh, centre econòmic, polític i social del seu territori), són una ètnia que parla el lak, i que practiquen l'islam sunnita xafïta.

Viuen al Daguestan, entre els rius Sulak i Qara Qussü. Eren anomenats per ells lakuchu i pels avars tumaw (en plural tumal), pels lesguians yakholshu, pels dargins vuluguni o vulechuni i pels russos laktsi. El 1989 eren 118.386 a tota l'URSS.

[edita] Territori

Habiten la regió muntanyosa del centre del Daguestan. Residien essencialment a les conques de l'Alt Kazikumukh, del Tleuserakh, del Khatar Koysu (districtes de Lak i Kuli) i dins algunes localitats dels districtse de Tsudakhar, Akusha, Rutul, Kurakh, Charoda i Dakhadajev. El 1944 molts laks foren reinstal·lats a les estepes i peus de les muntanyes del nord, a la cadena d'Andi, on des d'aleshores es constituí el districte de Novo Lakskij. El 1970, segons el cens soviètic eren 85.822 individus (40.380 el 1926 i 63.529 el 1929). Bé que es diu que són els més russificats dels daguestanesos, segons el cens del 1970 el 95,8% tenien el lak com a llengua materna, i només el 3,7% el rus.

[edita] Religió

Són musulmans sunnites xafiïtes, i segons la llegenda conquerits i convertits per Abu Muslim el 777, qui va fer d'ells el primer poble daguestanès islamitzat. Tanmateix, és més versemblant que llur conversió final no es produís fins al final del segle XIII. Les tradicions jueves i cristianes hi foren perpetuades fins el segle XV.

[edita] Economia

L'economia tradicional dels laks es fonamentava en la ramaderia de cabres i xais i en trashumància i l'artesanat a domicili (cuir, terrissa, teixit, orfebreria, ferro forjat, etc). Aquestes activitats encara juguen un gran rol a l'economia de les viles. Pel fet que mancaven terres fèrtils a les regions muntanyenques, l'agricultura no ocupa més que una petita part, l'emigració és corrent i compten amb la taxa més alta de tots els pobles del Daguestan. A les estepes i piemonts dels nous territoris laks del Nord del Daguestan, l'horticultura, la vinya, l'agricultura i la producció de soja són les activitats més importants. A les viles s'hi constata una elevació del nivell d'industrialització (molins, impremtes, etc).