ebooksgratis.com

See also ebooksgratis.com: no banners, no cookies, totally FREE.

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Lesguians - Viquipèdia

Lesguians

De Viquipèdia

Lesguians
Bandera del Poble Lesguià
Població total 600,000 (est)
Regions amb població significativa Rússia:
  412,000 (2002) [1]

Azerbaitjan:
  178,000 (1999) [2]

Llengua lesguià, rus, àzeri
Religió Islamisme

Els Lesguians, també anomenats Lesgins, Lèsgics, Lèzgics, Lezgs, o Lezgians és un grup ètnic que viu als raions d'Akhti, Dokuzpara, Kamzukent, Kurekh, Rutul i Magaramkent, sud del Daguestan, i als raions de Kuba, Nukha i Semakha, al nord d'Azerbaitjan i que parla el lesguià, una llengua caucàsica.

[edita] Demografia

Segons dades del darrer cens soviètic del 1989, hi havia 257.300 a Rússia, dels quals 204.370 vivien al Daguestan, i uns 196.000 a Azerbaitjan. Són musulmans sunnites de l'escola xafïita, llevat els d'Azerbaitjan, que són xiites.

[edita] Mode de vida

Llur economia tradicional es fonamentava principalment en l’artesanat tradicional (teixit, tapís, cuir, terrissa i forja) i el pasturatge de xais i cabres en trashumància, activitats encara importantsal medi rural. Les pastures d’hivern es troben a l’Azerbaitjan, i després de llarg temps de tradició es produeix emigració de mà d’obra hivernal a Baku, Shemakha i Kuba (Azerbaitjan). Mercè aquest emigració i els lligams culturals i polítics des d‘antic a l'Azerbaitjan, la llengua i la cultura lèsguiques en són fortament influïdes.

El mot lezgintsy fou usat pels russos per a designar-los no sols a ells, sinó també a tots els muntanyencs del Daguestan, o bé als del sud del país (i a tots els samurians). Segons el cens soviètic del 1979 eren 323.829, dels quals el 93,9 % parlava la seva llengua pròpia, el 3,7 % el rus i el 2,4 % l’àzeri. El 1989 eren uns 466.833 individus.

[edita] Organització política

Pel que fa als lesguians del Daguestan, compten amb el partit Savdal (Unitat) fundat el juliol del 1990 a Derbent i dirigit pel general Kochimanov i Ruslan Ashuraliev, reclama la unificació dels poble lèsguics. Els d'Azerbaitjan fundaren Samur, partit lèsguic format el 1991, rival de l’anterior, dirigit per Ali Musaev, partidari d'unir tots els pobles lesguians a Azerbaitjan; el juliol del 1992 patrocinà la formació d’un Partit Democràtic Lesguià d'Azerbaitjan. I d'altra banda, Alpan és un partit lesguià fundat el 1995 per Amiran Babaev, partidari de la unificació dels territoris lesguians a Azerbaitjan i Daguestan. Són un dels pobles fundadors el 1989 de la Confederació de Pobles del Càucas Nord.

En altres llengües


aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -