Joc d'aposta
De Viquipèdia
El joc és una activitat consistent en apostar un be material o quantitat monetària sobre el resultat d’un esdeveniment incert. El motiu que impulsa al jugador és el d’obtenir un estímul lúdic.
La institució pública responsable de regular aquesta activitat a Catalunya és la Direcció General del Joc i Espectacles. L’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes s’encarrega de l’organització i la gestió dels jocs explotats per la Generalitat de Catalunya.
Taula de continguts |
[edita] Història del joc
Els orígens del joc estan estretament lligats a les arts endevinatòries. Els primers artefactes dissenyats per a generar resultats aleatoris aplicables a jocs de taula van ser el daus (Iran, 3000 a.C). Posteriorment es desenvoluparen altres ginys (naips, ruletes, bombos...) que permetien desenvolupar jocs nous més complexos. A finals de l'edat mitjana, apareix el concepte d’envit, segons el qual l’aposta pot ser incrementada en el transcurs de la partida; jocs com ‘primero’, ‘flor’, predecessors del pòquer, introduïen una nova manera de jugar. Paral·lelament als jocs d’atzar, els jugadors també feien apostes mútues en disciplines esportives (curses, pilota, tornejos...)
En un principi els jocs enfrontaven a dos o més jugadors en iguals condicions però, durant el Renaixement i coincidint amb el desenvolupament de la teoria del càlcul de probabilitats, el joc experimentà un canvi radical. El concepte d’esperança matemàtica, exposat per Blaise Pascal arran d’un estudi sobre els jocs de daus, havia estat aplicat en el desenvolupament d’una nova classe d’entreteniment: els jocs de contrapartida. Aquest tipus de joc enfronta un banquer contra la resta de jugadors i dona certa avantatge al primer. Aquest fet donà lloc a la creació del joc professional. A Venècia s’obriren els ‘ridotti’, cases de joc on s’oferia la possibilitat de jugar contra un empleat que feia de banquer. Junt amb els casinos també aparegueren les primeres rifes i la loteria de l’estat.
El 1865, Joseph Oller ideà un sistema matemàtic segons el qual tots els espectadors d’un esdeveniment esportiu podien apostar diferents quantitats de diners a diversos resultats, per mediació d’un corredor d’apostes. Aquest sistema que enfronta a tots els apostadors entre si, permet repartir els premis proporcionalment a més de donar un marge de guany al corredor. A partir d’aquest moment les curses de cavalls, llebrers o els partits de pilota basca obtingueren gran popularitat.
Durant els segles XIX i XX s’inventaren nous jocs (ruleta, màquines escurabutxaques, apostes on-line) i el joc esdevingué una activitat legal, regulada i subjecta a pressió fiscal en la majoria de països. A Catalunya, malgrat que sempre s’ha jugat, els jocs d’atzar i envit van estar prohibits fins el 1977. Les apostes esportives eren legals però limitades.
[edita] Classes de jocs
[edita] Jocs d’atzar
Els jocs d’atzar són aquells llur resultat està fortament influenciat pel factor sort.
[edita] Jocs de contrapartida
- Vint-i-u
- Pai gow
- Bacarà
- Caribbean Stud Poker
- Craps
- Fan-Tan
- Let it ride
- Sic Bo
- Ruleta
- Trenta i quaranta
- Màquines recreatives tipus C o d'atzar
- Boule
- Faraó (joc d'atzar)
- Trijoker
[edita] Loteria
[edita] Bingo
[edita] Jocs electrònics
- Màquines recreatives tipus B o recreatives amb premi
[edita] Jocs de sort tradicionals
- Pedra, paper, tisora
- Cara o creu
- Joc de l'Oca
[edita] Jocs d’envit
Els jocs d’envit permeten als jugadors d’augmentar l’aposta inicial en el transcurs de la partida
- Pòquer
- Mus
- Giley
[edita] Aposta
[edita] Travesses esportives
- Apostes hípiques
- Apostes de llebrers
- Apostes de trinquet
[edita] Altres apostes
- Apostes mútues
