Jardí de l'Edèn
De Viquipèdia
Segons l'Antic Testament (Gènesi, capítols segon i tercer) l'Edèn és el lloc on va ser-hi establert Adam i on es creà Eva. Era un paradís situat a l'orient ple d'arbres agradables de mirar i bons per menjar (Gen, 2:9), al bell mig hi havia dos arbres especials: l'arbre de la Vida i l'arbre del coneixement del bé i el mal.
Del jardí en sortia un riu per regar-lo que es dividia en quatre braços anomenats:
- Fison, que envolta el país d'Havilà
- Guibon, que banya el país de Cuix
- Tigris, que corre a l'orient d'Assíria
- Eufrates
En aquell indret, Adam i Eva vivien tranquils, sense témer res, sense haver de treballar i a més, no envellien. Sols tenien una advertència: De tots els arbres del jardí, en pots menjar, però de l’arbre del coneixement del bé i del mal, no en mengessis pas, perquè si un dia en menges, estigues segur que moriràs. (Gen, 2:16-17)
Un dia, una serp s'aparegué a Eva i li va explicar que si menjava de l'arbre prohibit no moriria sinó que seria com Déu. Aleshores, la dona en menjà i en donà a Adam, qui també en provà. A l'instant Déu aparegué, va maleir la serp i va expulsar la parella del jardí de l'Edèn. (Encara que en la Bíblia no s'especifica quin és el fruit prohibit, en la iconografia ha quedat fixat com a una poma.)
Cal afegir que segons la tradició islàmica, la serp va enganyar a Adam i a Eva alhora, repartint per tant la culpa del pecat original entre ambdós.
Després de l'engany, Déu posà uns querubins a l'entrada amb un sable flamejant per evitar així que hi entressin i s'acostessin a l'arbre de la Vida, que donava la immortalitat.
Segons el Testament d'Adam (llibre apòcrif del segle IV), poc abans de morir, Adam li va transmetre la Càbala a Set. L'ancià, espantat per la seva propera mort (que esdevindria la primera de la història tret de l'assassinat d'Abel), li va demanar al seu fill Set que tornés al Jardí de l'Edèn i agafés el fruit de l'arbre de la Vida, que donava la immortalitat.
Set va seguir les indicacions del seu pare i va arribar a l'entrada del Jardí. Allà va topar-se amb l'Arcàngel Sant Miquel que feia guàrdia. Set va explicar-li el motiu del seu viatge i l'àngel el va deixar passar. Quan va arribar a l'arbre de la Vida, Set va agafar tres fruits i va tornar a casa seva, on van comunicar-li que el seu pare acabava de morir. Immediatament, Set va cavar una fossa, va col·locar els fruits de l'Edèn a dins la boca del seu pare i el va enterrar.
Al cap d'un temps, en aquell indret van créixer tres arbres que no serien tallats fins a principis del segle I per fabricar les tres creus que apareixen en la Passió de Jesucrist.
[edita] L'Edèn a la història
La situació del jardí és llegendària, malgrat la referència a dos rius asiàtics reals. Això no ha exclòs que durant la història s'intentés trobar la seva localització. Així, s'ha apuntat que estaria a Armènia, Mesopotàmia o Jerusalem, com a revers de l'entrada a l'infern.
