Humbert Torres i Barberà
De Viquipèdia
Humbert Torres i Barberà (Mont-roig de Segarra, Segarra 1879 - Barcelona 1955) fou un metge i polític català. Era força interessat en la metapsicologia, presentà al congrés internacional d'aquesta ciència celebrat a Lieja el 1922 una ponència sobre la immortalitat. Publicà treballs sobre educació sexual i tractament de la sífilis i dirigí la revista Informació Mèdica de Lleida.
Com a polític, va col·laborar activament a L'Opinió i La Humanitat, i junt amb Alfred Perenya fou un dels fundadors de la Joventut Republicana de Lleida, amb la qual el 1915 es va unir al Bloc Republicà Autonomista i el 1917 al Partit Republicà Català, amb el qual fou alcalde de Lleida i intentà modernitzar la vida municipal. Durant la Segona República Espanyola fou membre d'Esquerra Republicana de Catalunya, diputat a les corts constituents i al Parlament de Catalunya per Lleida, on formà part de diverses comissions parlamentàries. Després de la guerra civil espanyola marxà a l'exili, on va col·laborar a El Poble Català de París i a Quaderns de l'exili de Perpinyà. Més tard tornà a Barcelona, on va morir.
Fou pare del polític Víctor Torres i Perenya i del poeta Màrius Torres i Perenya.
