Història d'Àfrica

De Viquipèdia

L'Àfrica és un continent amb una història que es pot dividir en tres períodes principals: el corresponent a la prehistòria i les primeres civilitzacions, amb l'auge d'Egipte; els imperis tribals posteriors i l'època marcada per la colonització europea i la posterior independència.

[edita] Prehistòria africana

Àfrica és el bressol de la humanitat, allà va sorgir el gènere Homo que va donar lloc a la espècie humana. La domesticació dels animals va començar al voltant del Nil cap al 6000 aC i mil anys més tard va començar l'agricultura a la regió del Sahel, amb cereals i posteriorment el cafè. L'avança del desert va fer que les civilitzacions es concentressin a prop de l'aigua, envoltant el Nil (amb els egipcis) i la zona dels Grans Llacs, on destaquen els pobles bantus amb totes les seves ramificacions.

[edita] Els grans imperis

El segon gran període, que abraça fins al segle XIX, està marcat per una gran diversitat de cultures, que van formar imperis hegemònics a la seva zona d'influència. El gran desert del Sàhara parteix el continent en dues meitats, de les quals la superior va tenir molt contacte amb la mar Mediterrània i els seus pobles. Egipte i els nòmades que comerciaven entre diferents imperis van ser els únics punts de trobada dels dos móns.

La part de l'Oest va estar dominada per ciutats-estat independents, com les de Mali, els fulanis, songhais o ashantis. Els pobles bantus van continuar dominant el centre del continent, amb els zulus expandint-se cap al sud. Etiòpia i Mali van ser les dues grans potències continentals. Al nord van destacar Cartago (en eterna pugna amb Roma pel domini del món conegut), Egipte i després tots els pobles àrabs, que a partir de la islamització progressiva del continent des del segle VIII van formar una nova àrea cultural i política, molt lligada a la religió musulmana: el Magrib, que encara perdura.

[edita] Colonització i independència

Els europeus havien usat l'Àfrica com a font de matèries primeres i esclaus per a Amèrica durant tota l'Edat Moderna però a partir del segle XIX comença, amb l'imperialisme, la veritable colonització de l'Àfrica, amb el traçat de fronteres arbitràries que són la font de conflictes encara no resolts.

La descolonització va deixar països independents amb futurs desiguals. Molts d'ells tenen una forta dependència de l'ajuda exterior pel seu baix nivell de desenvolupament, amb fam i corrupció interna. La petjada de les cultures colonials, especialment la britànica i la francesa, és ben patent en la majoria d'Estats. Diversos intents d'unir les voluntats comunes (el panafricanisme) no han aconseguit eliminar la rivalitat entre antigues ètnies.