Hipopòtam
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Ramat d'hipopòtams al riu Luangwa, Zàmbia
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Hippopotamus amphibius Linnaeus, 1758 |
||||||||||||||
L'hipopòtam (Hippopotamus amphibius), del grec ιπποπόταμος, «cavall de riu», és un gran mamífer herbívor que habita a Àfrica. És un dels dos membres de la família Hippopotamidae; l'altre és l'hipopòtam pigmeu, Choeropsis liberiensis.
Passa el dia en grups a l'aigua dolça i al fang, ja que, en transpirar molt més que gran part dels animals, és molt vulnerable a les insolacions. Pot tancar les narius i romandre submergit durant 10 minuts, flota i és molt àgil a l'aigua. S'alimenta a terra ferma, ingerint fins a 50 kg diaris, habitualment de nit.
Malgrat el seu aire innocent, es un dels animals més perillosos per l'home, essent al més mortífer d'Àfrica. Els seus ullals mesuren 50 cm, i corre fins a 45 km/h.
[edita] Caracteristiques
Són animals gregaris que viuen en grups de fins a quaranta individus. La seva esperança de vida és d'entre 40 i 50 anys. Les femelles arriben a la maduresa sexual als 5 o 6 anys, i tenen un període de gestació de 8 mesos.
Els hipopòtams mesuren de mitjana 3,5 metres de longitud i 1,5 metres al garrot per a un pes de 1500 kg a 3200 kg. Tenen més o menys la mateixa mida que el rinoceront blanc i els experts discuteixen per saber quin dels dos tipus és el més gran animal terrestre després de l'elefant. Els mascles semblen continuar creixent tota la seva vida, mentre que les femelles atenyen el seu pes màxim cap a l'edat dels 25 anys ; són d'altra banda més petites que els mascles i no pesen de manera normal més de 1500 kg. Es donen sovint 3200 kg com a pès limit pel pes d'un hipopòtam mascle. Tanmateix, s'han vist exemplars més grans, un dels quals atenyia gairebé 5000 kg. Malgrat la seva feixuguesa, poden córrer més de pressa que un home sobre la terra ferma. Es considera que la seva velocitat màxima pot anar de 30 km/h a 40 km/h, fins i tot 48 km/h, tot i que no poden sostenir tal velocitat més que durant alguns centenars de metres.
Els ulls, les orelles i les narius de l'hipopòtam estan col·locats a l'extrem del cap, el que els permet passar la major part de la jornada amb el seu cos immergit a les aigües de rius tropicals, per quedar-se al fresc i impedir l'insolació. Per protegir-los encara més del sol, la seva pell secreta una mena de protector solar natural de color vermellós. Aquesta secreció és de vegades dita «suor de sang», però no és, en realitat, ni sang ni suor. En principi incolor, vira al taronja-vermell al cap d'alguns minuts, i es fa finalment marró. Dos pigments diferents han estat identificats en les secrecions, un vermell i un taronja, dos pigments extremadament àcids. Es diu el pigment vermell àcid hipposudorique i el pigment ataronjat àcid norhipposudorique. S'ha descobert que el pigment vermell inhibeix el creixement dels bacteris patògens, el que deixa a creure que la secreció té un efecte antibiòtic. L'absorció de la llum per aquests dos pigments és màxima en la gamma ultra violeta, el que equival a l'efecte d'una pantalla solar. Com que els hipopòtams secreten aquests pigments arreu al món, no sembla que siguin els aliments que en són la font. La realitat és que els animals poden sintetitzar els pigments a partir de precursors com la tirosina que és un aminoàcid. (Saikawa et alii. 2004).
Com el seu nom ho indica, els grecs antics veien en l'hipopòtam una mena de cavall. Fins a 1985, els naturalistes reagrupaven els hipopòtams amb els porcs, basant-se en les particularitats dels molars. Tanmateix, l'estudi de les proteïnes de la sang, després de la sistemàtica molecular i finalment més recentment de fòssils ha demostrat que els seus pares genètics més propers són els cetacis: les balenes, els marsuins i animals emparentats. Els hipopòtams tenen més punts comuns amb les balenes del que en tenen amb altres ungulats com els porcs.
Així, l'avantpassat comú dels hipopòtams i de les balenes ha existit després de la separació dels ruminants, després de la divergència de la resta dels ungulats artiodactyles, porcs compresos. Mentre que la balena i l'hipopòtam són els més propers pares vius un de l'altre, la separació dels seus llinatges s'ha produït molt poc temps després de la seva divergència de la resta dels ungulats artiodactyles.
[edita] Hàbitat
Abans de l'últim període glacial, l'hipopòtam estava escampat a l'Àfrica del Nord i a Europa, ja que pot viure en climes més freds amb la condició que l'aigua no es geli a l'hivern. Posteriorment va migrar a Egipte, on era corrent veure'l al Nil en el transcurs dels temps històrics. Pline l'Antic escriu que en la seva època el millor indret d'Egipte per capturar-ho era en el nomós de Saïs (N H. 28.121); i se'n podia trobar sempre al llarg del braç de Damiette després de la Conquesta àrab (639).
