Habeas Corpus
De Viquipèdia
Habeas Corpus és una expressió llatina que significa "que tinguis el teu cos". Actualment designa un procés judicial estès en la major part de països democràtics que protegeix els ciutadans contra les detencions realitzades per una autoritat, agent, funcionari públic o particular, sense que concorrin el supòsits legals necessaris, ja que implica la immediata comunicació d'aquest procediment al Jutge de Guardia corresponent perquè aquest pugui decidir sobre la correcció o no de la detenció.
Encara que les primeres referències històriques procedeixen del Dret Anglosaxó i un dels primers documents que fan referència a aquest dret és una llei del Parlament anglès (1679), no cal oblidar que al nostre país ja existeixen referències a l'any 1428 amb el ‘’«recurso de manifestación de personas»’’ recollida als Furs de les Corts de la Corona d'Aragó i algunes referències a aquest terme al Fuero de Biscaia (1527).
[edita] Procediment ‘’Habeas Corpus’’ al Dret Espanyol
El Procediment d’Habeas Corpus està recollit al article 17.4 de la Constitució espanyola de 1978 que senyala que ‘’’una ley regulará un procedimiento de "habeas corpus" para producir la inmediata puesta a disposición judicial de toda persona detenida ilegalmente’’’.
Aquesta llei a que fa referència la constitució es la LO 6/1984 per la que es regula el procediment de l’Habeas Corpus. És una llei molt curta –només té 9 articles– on queda recollit el procediment a seguir en el cas que alguna persona detinguda consideri que ho està de forma il·legal i que vol comunicar la seva situació al Jutge competent.
Les persones que poden sol·licitar l’inici del procediment són:
- La persona detinguda, el seu conjugue, els ascendents, descendents.
- El ministeri fiscal.
- El Defensor del poble
- El Jutge Competent.
- L’advocat defensor encara que la llei no ho recull.
Un cop formalitzada la petició l’autoritat governativa, els agents de la mateixa o el funcionari públic tenen l’obligació de posar de forma immediata la sol·licitud al Jutge competent, que haurà de decidir si la persona continua detinguda, si es posada en llibertat o si passa a disposició si s'hagués superat el temps màxim de detenció.
