Gripau comú

De Viquipèdia

Gripau comú

Classificació científica

Regne:	Animalia
Fílum:	Chordata
Classe:	Amphibia
Ordre:	Anura
Família:	Bufonidae
Gènere:	Bufo
Espècie:	B. bufo

Nom binomial

Bufo bufo
(Linnaeus, 1758)

El gripau comú (Bufo bufo) és el gripau més gros dels Països Catalans i de tot Europa.

[edita] Descripció

Les femelles adultes, que són més grosses que els mascles, mesuren 15 cm de longitud, encara que, excepcionalment, alguns exemplars poden excedir aquesta xifra.

El seu cos és compacte i té la pell farcida de berrugues d'aspecte espinós.

Les glàndules paròtides són molt desenvolupades, prominents i disposades obliquament.

Els ulls tenen l'iris de color coure vermellós i la pupil·la és horitzontal.

Les tonalitats del dors són brunenques o rogenques, mentre que en el ventre dominen els tons grisencs. Tanmateix, a les extremitats, s'hi observen matisos carnosos. Aquestes coloracions poden presentar-se de manera uniforme o bé amb taques o clapes més fosques disposades irregularment.

El timpà és petit i els mascles tenen sacs vocals interns.

Les potes interiors són proveïdes de membrana interdigital fins a la meitat de la longitud dels dits.

És molt difosa la faula que diu que escup verí, cosa que no és veritat, si bé és cert que la seua pell conté glàndules verinoses que li són molt útils per tal de defensar-se dels seus depredadors. Tanmateix, la toxicitat d'aquestes glàndules no representa cap perill per a les persones.

[edita] Hàbitat

Gripau comú de dos mesos d'edat.

És essencialment terrestre i nocturn, però també se'l pot observar de dia, sobretot després d'haver plogut. És una forma ubiqüista que es troba amb abundor tant a la plana com a les zones muntanyenques de tot el Principat de Catalunya (des del nivell del mar fins als 2.500 m). Només manca a la plana central de Lleida i als Pirineus per sobre de l'altitud esmentada.

Amb tot, a les zones d'horta s'observa una certa regressió, causada probablement per l'ús desmesurat d'insecticides, que el priven de les seues preses alhora que l'afecten directament en engolir insectes emmetzinats.

[edita] Alimentació

Es nodreix de cucs de terra, de mol·luscs i de tota mena d'artròpodes, bo i preferint els coleòpters. Pel seu règimen alimentari és una espècie beneficiosa per als humans.

[edita] Reproducció

Com la majoria dels amfibis, és molt prolífic. La femella, en arribar el bon temps, diposita en tolls i basses de 2.000 a 7.000 ous, disposats per parelles i units per una membrana gelatinosa que forma dos cordons. Al cap de dues setmanes, aproximadament, neixen els capgrossos, que, per tal d'arribar a tindre l'aspecte de llurs progenitors, hauran d'experimentar, en el seu cos, una sèrie de transformacions anatòmiques i fisiològiques (metamorfosi). La larva és petita i no sol superar els 32 mm de longitud.