ebooksgratis.com

See also ebooksgratis.com: no banners, no cookies, totally FREE.

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Gregorio Modrego Casaus - Viquipèdia

Gregorio Modrego Casaus

De Viquipèdia

Bust de Gregorio Modrego sobre la seva tomba a la catedral de Barcelona, obra de Frederic Marès.
Bust de Gregorio Modrego sobre la seva tomba a la catedral de Barcelona, obra de Frederic Marès.

Gregorio Modrego Casaus (El Buste, Aragó, 17 de novembre de 1890 - Barcelona, 16 de gener de 1972) va ser un religiós espanyol, arquebisbe de Barcelona.

Ordenat l'any 1914 després de passar pel seminari de Tarassona, es va traslladar a estudiar a la Universitat Gregoriana de Roma. Un mes abans de la Guerra Civil va ser nomenat bisbe auxiliar de l'arxidiòcesi de Toledo i bisbe titular de Aezani, a Turquia. Finalitzada la guerra civil, i després d'ésser de 1940 a 1942 Comendador General de la Bula de la Santa Cruzada, el 1942 va deixar Toledo i la titularitat de la diòcesis de l'antiga Frigia Pacaziana per a ser nomenat bisbe de Barcelona. Deu anys més tard fou promogut arquebisbe ad personam, i el 1964 arquebisbe sede plena per elevació a arxidiòcesi de la seu barcelonina. L'any 1967 li fou acceptada la renúncia per raons d'edat i fou nomenat arquebisbe titular de Monte in Numidia. Tres anys més tard i d'acord amb les noves normes per als bisbes jubilats, fou nomenat arquebisbe emèrit de Barcelona.

L'any 1937, com tots els bisbes espanyols a excepció del cardenal Vidal i Barraquer, havia signat la denominada Pastoral de la Cruzada l'objectiu de la qual va ser donar autoritat moral als revoltats. Durant el franquisme va ser Procurador en Corts i home vinculat al règim dictatorial. Bolcat a aconseguir una projecció positiva del nacionalcatolicisme més enllà d'Espanya, va aconseguir que se celebrés a Barcelona el XXXV Congrés Eucarístic Internacional.

Durant la seva presència a Barcelona va haver d'enfrontar-se al creixement de les organitzacions catòliques més progressistes com la Joventut Obrera Cristiana, sense que el seu suport a Acció Catòlica li permetés contrarestar l'arrelament de les comunitats de base entre la població immigrant que s'assentava a les poblacions industrials.

[edita] Referències

  • Gonzalo Rodó: Historia de la Iglésia en España: 1931 - 1939. Barcelona, 1993. ISBN 8432129844 .
  • Urbina, F.: Iglesia y Sociedad en España: 1939-1975. Madrid, 1975.
En altres llengües


aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -