Goyescas (òpera)
De Viquipèdia
| Goyescas | |
 El Pelele de Goya inspira la primera escena de Goyescas |
|
| Llengua original: | castellà |
| Música: | Enric Granados |
| Llibret: | Fernando Periquet y Zuaznabar |
| Actes: | 1 |
| Estrena: | 28 de gener de 1916 |
| Teatre: | Metropolitan Opera de Nova York |
| Estrena Liceu: | 9 de desembre de 1939 |
|
Personatges:
|
|
|
S'indica en cursiva el repartiment de l'estrena
|
|
Goyescas és una òpera nacionalista en un acte i tres escenes amb música d'Enric Granados i llibret de Fernando Periquet y Zuaznabar. Va ser creada emprant la música de l'òbra homònima per a piano de Granados (Goyescas).
Taula de continguts |
[edita] Història
La font d'inspiració, tant del conjunt d'escenes de l'obra per piano com de la subsegüent òpera són les pintures de Francisco Goya, subtitulades Los majos Enamorados ("Els galants enamorats"). La suite per a piano Goyescas havia estat estrenada al Palau de la Música Catalana de Barcelona l'11 de març de 1911. L'òpera es va basar en els temes de la suite, que van ser orquestrats i adaptats per al cant, afegint una mínima quantitat de música original. El llibret va haver de ser escrit per a encaixar el text en les melodies preexistents, al contrari del que és habitual.
L'estrena estava prevista per a l'Òpera de París, però va haver de ser cancel·lada a causa de la Primera Guerra Mundial. En el seu lloc, va ser estrenada al Metropolitan Opera de Nova York, el 28 de gener de 1916, sota la direcció de Gaetano Ravagnoli. Va rebre una càlida acollida per part del públic. L'èxit va fer que el compositor fos rebut pel president Woodrow Wilson, per a donar un recital de piano a la Casa Blanca. Acceptant aquesta invitació, Granados va haver de posposar el seu retorn a Europa. Ell i la seua muller van morir en el naufragi provocat pel torpedinament del vaixell en què viatjaven, el Sussex, atacat per un vaixell de guerra alemany. El pla de viatge original hauria evitat la tragèdia.
L' Intermezzo de l'òpera és molt popular com a peça de concert i ha estat arranjat per a diversos instruments.
[edita] Sinopsi
[edita] Escena 1
L'òpera comença amb una reunió de majos i majas gaudint d'una festa en un paratge de les rodalies de Madrid. Alguns d'ells estan enlairant un pelele (home de drap) amb un llençol, un entreteniment popular. Pepa, l'actual amant de Paquiro, arriba conduint la seua calesa, i poc despres arriba la gran dama, Rosario, en el seu palanquí per a veure's amb el seu promès, Fernando, el capità de la Guàrdia Reial. Paquiro provoca la gelosia de Fernando en invitar Rosario a un baile de candil al qual ella, va assistir una vegada en el passat. Fernando accepta la invitació, però afirma que Rosario hi assistirà amb ell. Pepa, enrabiada, jura venjar-se de Rosario.
[edita] Escena 2
Fernando porta Rosario al ball. El capteniment arrogant de Fernando i les seues paraules de menyspreu, ofenen als majos i a les majas. Pepa insulta Fernando, acusant-lo de bogeria, i en l'excitació Rosario s'esvaneix. Fernando i Paquiro es repten a un duel.
[edita] Escena 3
Rosario espera a Fernando en el seu jardí, quan aquest arriba hi ha una escebna d'amor apassionat entre els amants. Però Fernando ha d'anar-se'n; li espera el duel amb Paquiro. En el duel, Fernando és ferit mortalment, i mor entre els braços de Rosario.
[edita] Bibliografia
- The Oxford Dictionary of Opera, by John Warrack and Ewan West (1992), 782 pages, ISBN 0-19-869164-5
- Argument extret de Melitz, Leo [1908] (1921). “Goyescas”, The Opera Goer's Complete Guide, Traduït a l'anglès per Richard Salinger, revisat per Louise Wallace Hackney, Garden City, New York: Garden City Publishing Company. el 2007-09-22.
