Golf de Siam
De Viquipèdia
El golf de Siam, modernament anomenat també golf de Tailàndia (en tai อ่าวไทย, Ao Thai; en khmer Chhuksâmŭtr Thai; en vietnamita Vịnh Thái Lan; en malai Teluk Thailand), és un golf que limita amb la mar de la Xina Meridional (que és part de l'oceà Pacífic) i que està voltat pels estats de Malàisia, Tailàndia, Cambodja i el Vietnam. A l'extrem nord-occidental s'obre la badia de Bangkok, on desemboca el riu Chao Phraya, prop de Bangkok. Té una superfície aproximada de 320.000 km². El límit del golf és definit per una línia que va des del cap Bai Bung, al sud del Vietnam (just per sota del delta del Mekong), fins a la ciutat de Kota Bharu, a la costa de Malàisia.
El golf de Tailàndia és relativament pla, amb una fondària mitjana de 45 m i un màxim de tan sols 80 m. Per això el recanvi d'aigües es produeix de forma molt lenta, i la gran quantitat d'aigua que hi aboquen els rius fa que el golf tingui poca salinitat (3,05-3,25%) i que sigui ric en sediments. Només a les àrees més fondes trobem aigua més salada (amb un índex d'un 3,4%) que prové de la mar de la Xina Meridional i omple la depressió central per sota dels 50 m de profunditat. Els rius principals que hi desemboquen són el Chao Phraya (amb el seu afluent Ta Chin) i el Mae Klong, a la badia de Bangkok, i en menor mesura el Tapi a la badia de Ban Don, al sud-oest del golf.
A l'època de la darrera glaciació el golf de Siam no existia a causa del baix nivell del mar, sinó que era tan sols una extensió de la vall del riu Chao Phraya.
A causa de la calidesa tropical de les seves aigües, el golf de Siam allotja molts esculls de corall i, per tant, un bon nombre d'estacions per a la pràctica del submarinisme. L'indret turístic més popular és l'illa de Ko Samui, a la província de Surat Than, mentre que Ko Tao és el centre del turisme submarí.
El golf també compta amb recursos naturals com ara petroli i, sobretot, gas natural.
