Francisco Salzillo
De Viquipèdia
Francisco Salzillo i Alcaraz (Ciutat de Múrcia, 21 de maig de 1707 — 2 de març de 1783), escultor barroc murcià. Es tracta del més representatiu escultor del segle XVIII i un dels més grans del Barroc.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Francisco va néixer a Múrcia el 21 de maig de 1707. El seu pare, Nicolás Salzillo, era un escultor italià, procedent de Capua, que uns anys abans s'havia establert a Múrcia. Després d'iniciar estudis de Lletres amb els jesuïtes, sembla que va entrar en l'Ordre Dominicana com novici, després d'això va haver de fer-se càrrec del taller escultòric del seu pare a la mort d'aquest en 1727, quan Francisco contava amb tan sols vint anys.
Era el segon de set germans, alguns dels quals treballarien en el taller familiar, concretament José Antonio i Patricio, nascuts en 1710 i 1722 respectivament. L'estil personal de Francisco va destacar des de molt prompte, amb tècniques com l'acabat del cabell a punta de cisell o el seu llaurat en forma d'estries molt fines.
En 1746 es va casar amb Juana Vallejo i Taibilla, matrimoni fruit del com van néixer dos fills: Nicolás, nascut en 1750 i mort a l'any següent, i María Fulgencia.
Tota la vida de Francisco Salzillo va tenir lloc a Múrcia, on es va fer amb un nom i una fama que van transcendir el merament artístic. Només hi ha documentat un viatge seu fora de la ciutat de Múrcia, el qual va realitzar a Cartagena per al lliurament de les imatges dels Quatre Sants en 1755. Va rebutjar la invitació del Comte de Floridablanca para traslladar-se a Madrid, el que li hauria servit per a donar-se a conèixer en la Cort.
Amb el pas dels anys, la seva obra va ser adquirint fama i va rebre multitud d'encàrrecs d'esglésies i convents de Múrcia i de les províncies limítrofes: Alacant, Albacete i Almería.
En 1759 se li va nomenar Escultor Oficial del Consell de Múrcia i inspector de pintura i escultura.
Després de la mort de la seva esposa en 1765, va començar a reunir-se amb freqüència amb altres artistes i intel·lectuals de Múrcia. En 1777 van fundar la Reial Societat Econòmica d'Amics del País, que va servir perquè en 1779 es creés l'Escola de Dibuix, que va tenir com primer director a Salzillo.
Va morir a Múrcia el 2 de març de 1783. Va Ser enterrat en el Convent de Capuchinas de Múrcia, on havia professat la seva germana Francisca de Paula.
[edita] Obra
Francisco Salzillo va treballar exclusivament la temàtica religiosa, i gairebé sempre en fusta policromada. Va realitzar centenars de peces que es distribuïxen fonamentalment per tota la Regió de Múrcia i algunes províncies limítrofes. Desgraciadament, la Guerra Civil espanyola (1936-1939), va ser marc de la destrucció de moltes de les obres de Salzillo.
La seva prolixa producció té fites destacades, entre els quals caldria destacar:
- Sagrada Família. Església de San Miguel (Murcia)
- San Antón. Ermita de San Antón (Murcia)
- Verge de la Llet. Església Catedral (Murcia)
- San Jerónimo Penitent. Església Catedral (Murcia)
- San Andrés. Església de San Andrés (Murcia)
- San Roque. Església de San Andrés (Murcia)
- Inmaculada Concepción. Església del Carmen (Murcia)
- Santa Rosalía de Palerm. Església de Santa Eulalia (Murcia)
- Sagrada Família. Oriola (Alacant)
- Sant Isidre, Sant Fulgenci, Sant Leandro i Santa Florentina. Església de Santa María de Gracia (Cartagena)
[edita] El Betlem
Realitzat a partir de 1776 per encàrrec de Jesualdo Riquelme i Fontes, i culminat pel principal dels seus deixebles, Roque López, el betlem és una de les obres més representatives de l'obra de Francisco Salzillo. Està compost per 556 figures de 25-30 centímetres realitzades en fang cuit, fusta i cartró. Basant-se en els Evangelis de Sant Mateu i de San Lucas, Salzillo va relatant la història bíblica del Naixement de Crist, des de la Anunciació a la fugida a Egipte, compaginant les escenes religioses amb unes altres de caràcter popular o costumista, sent fidel reflex de moltes de les tradicions de l'època. Basat en origen en la tradició del Pessebre napolità, crearia una autèntica escola de belens que perdura a Múrcia fins als nostres dies.
L'escriptor i erudit Javier Fuentes i Posa't va ser l'autor del primer catàleg descriptiu d'aquest betlem en 1897. En 1909, el belén va sortir de Múrcia amb l'objectiu de ser venut, sent taxat en 165.000 pessetes. L'obra va regressar a Múrcia en l'any 1915, quan el Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts va autoritzar la seva compra per al poble de Múrcia per 27.000 pessetes. Al principi va estar situat en el Museu de la Trinitat, sent traslladat en 1956 al Museu Salzillo.
El Betlem de Salzillo ha estat exposat en dues ocasions en la ciutat de Madrid. La primera va anar en 1961 en el Museu Nacional d'Arts Decoratives, i la segona en 1998 en el Palacio Reial. Així mateix, en 1999 va tenir lloc una exposició en la sala Braccio digues Carlemany de la Ciutat del Vaticà, on es van mostrar les principals figures del mateix
[edita] L'Estil
A diferència dels grans autors del segle XVII, com Montañés o Gregorio Fernández, Francisco Salzillo no aprofundeix en els aspectes dramàtics de les escenes, centrant-se en conceptes naturalistes i d'idealitzada bellesa que seran ja transició del final del Barroc al Rococó i al Neoclasicisme.
Salzillo va crear escola -la cridada Escola Murciana d'Escultura- que va transcendir a la seva època i que ha romàs vigent fins als nostres dies, doncs tant els seus primers seguidors, com els quals s'han anat succeint fins a la data han perpetuat els models i tipus iconogràfics i estilístics de Francisco Salzillo.
