Francesc II de les Dues Sicílies
De Viquipèdia
Francesc II de les Dues Sicílies (Caserta 1836 - Arco Tirol 1894. El rei de Francesc II fou l'últim monarca del Regne independent de les Dues Sicílies així com l'últim representat de la branca cadet dels Borbó-Dues Sicílies al tron de Nàpols i Sicília.
[edita] Naixement i Família
Fill del rei Ferran II de les Dues Sicílies i de la princesa Maria Cristina de Savoia. Era nét per via paterna del rei Francesc I de les Dues Sicílies i de la princesa Maria Isabel d'Espanya, per via materna ho era de del rei Victor Manel I de Sardenya i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'Àustria-Este.
Casat l'any 1859 amb la duquessa Maria Sofia de Baviera, filla del duc Maximilià de Baviera i de la princesa Lluïsa de Baviera, la parella tingué una única filla, Cristina, que tan sols visqué tres mesos i sobre la qual hi ha seriosos dubtes sobre la seva autèntica paternitat.
Ascendí al tron l'any 1859 després de la mort del seu pare, el rei Ferran II de les Dues Sicílies. Francesc rebé importants ofertes de Cavour en què s'oferia a Francesc la meitat dels Estats Vaticans a canvi de què col·laborés i acceptés l'engrandiment del Piemont. L'oferta fou rebutjada per Francesc.
El mes de maig de l'any 1860, Giusseppe Garibaldi i mil camises rojos desembarcaren a la badia de Marsala i ocuparen amb pocs dies l'illa de Sicília sense trobar gaire resistència militar dels reialistes. Garibaldi i els seus passaren a Nàpols i ocuparen la capital del Regne. La família reial es refugià a Gaeta on resistiren gairebé un any. L'any 1861 la totalitat de l'antic Regne de les Dues Sicílies era incorporat a la nova Itàlia.
Francesc i la seva muller s'instal·laren a Roma on reberen el suport papal. Amb l'ocupació italiana del Laci i de Roma, Francesc i Maria Sofia hagueren de marxar de Roma. La parella se separà de facto i visqueren camins diferents. Francesc s'instal·là al Tirol fins a la seva mort.
Malgrat que durant el breu regnat de Francesc es portaren a terme dures repressions contra els liberal i qualsevol moviment democràtic. L'heroicitat de la seva resistència durant el setge de Gaeta feren que fos recordat per aquesta valenta acció.
