Favara de Matarranya
De Viquipèdia
|
|||
Localització | |||
Estat • Autonomia • Província • Comarca |
Espanya Aragó Província de Saragossa Baix Aragó-Casp |
||
Gentilici | Favarol, favarola | ||
Predom. ling. | Català | ||
Superfície | 101,6 km² | ||
Altitud | 242 m | ||
Població (2007) • Densitat |
1.230 hab. 12,11 hab/km² |
||
Coordenades | 41° 10′ 33″ N 00° 10′ 04″ E | ||
Distàncies | 127 km de Saragossa | ||
Sistema polític Nuclis • Alcalde: |
1 Fco. Javier Domenech Villagrasa (PSOE) |
||
Codi postal | 50793 |
||
Web |
Favara de Matarranya és un municipi del Baix Aragó-Casp, històricament considerat del Matarranya. Històricament es considera adscrita a la la Franja Oriental d'Aragó caracteritzada lingüísticament per l'ús del català. El nucli urbà s'alça pràcticament a la vora del riu Matarranya mentre que el riu Algars conforma part del límit oriental de la comarca, que es frontera amb Catalunya, tot i que aquest riu no es frontera amb Catalunya a Favara.
[edita] Llengua
La població, com en la resta de la regió de la Franja, és competencialment bilingüe: la llengua materna és el català en la seva modalitat local denominada favarol, el gentilici del poble. Es recullen nombrosos termes procedents de l'aragonès, a causa de la seva proximitat amb Casp, zona aragonesaparlant fins ben entrat el segle XVII, i de castellanismes, per la influència posterior. A part del català, tota la població coneix el castellà.
[edita] Història
Hi ha constància d'assentaments de població epipaleolítics, des de l'any 5000 aC. El Roquissal del Rullo, dins del terme municipal de Favara, es considera el jaciment de l'Edat del Ferro més important de l'Aragó.
Testimoni de la romanització de la Península Ibèrica, la localitat conserva un dels millors exemples d'arquitectura funerària de l'Imperi Romà, el mausoleu de Lucio Emilio Lupo, declarat monument nacional el 1931.
El nom de Favara revela arrels berbers (tribu dels Hawara), es té constància d'ell per primera vegada al segle XIII, fa pensar que l'assentament actual va tenir l'origen en l'arribada dels musulmans a la Península Ibèrica a partir de l'any 711.
Amb la reconquesta per part del Regne d'Aragó, la localitat passaria la major part del temps, fins a 1428, a mans dels Cavallers Calatravos d'Alcanyís.
Comarques naturals de la Franja de Ponent |
la Ribagorça |
Areny de Noguera - Benavarri - Beranui - Bonansa - Capella (part) - Castigaleu - Estopanyà - Graus (part) - Lasquarri - Monesma i Queixigar - Montanui - les Paüls - Isàvena (part) - el Pont de Montanyana - Sopeira - Tolba - Tor-la-ribera - Viacamp i Lliterà |
la Llitera |
Albelda - Baells - el Campell - Camporrells - Castellonroi - Peralta i Calassanç - Sant Esteve - Sanui i Alins (part) - Tamarit - el Torricó - Valldellou - Vensilló |
el Baix Cinca |
Fraga - Mequinensa - Saidí - Torrent de Cinca - Vilella de Cinca |
el Matarranya |
Aiguaviva - Arenys de Lledó - Bellmunt de Mesquí - Beseit - Calaceit - la Canyada de Beric - la Codonyera - Cretes - Faió - Favara - Fondespatla - Fórnols - la Freixneda - la Ginebrosa - Lledó - Maella - Massalió - Mont-roig de Tastavins - Nonasp - Pena-roja - la Portellada - Ràfels - la Sorollera - la Torre de Vilella - la Torre del Comte - Torredarques - la Vall de Tormo - Vall-de-roures - Valljunquera |
Aquest article sobre l'Aragó és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |