Estèrnid
De Viquipèdia
 |
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Xatrac àrtic
 Xatrac rosat
|
||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
|
||||||||||||
Els estèrnids s'anomenen de vegades orenetes de mar per la seua semblança morfològica amb aquests passeriformes.
Taula de continguts |
[edita] Característiques
Presenten una silueta molt fina, tant en vol com aturats, a causa del seu crani allargat, el bec fi, la considerable longitud de les ales i la cua forcada. Les potes són curtes i estan proveïdes de membrana interdigital. La conjunció entre el cos petit i prim i unes ales que posseeixen les primàries molt desenvolupades conforma uns ocells molt adaptats al vol, el qual és lleuger i ràpid, però molt potent.
[edita] Hàbitat
Ocupen les costes marines, els llacs i els rius.
[edita] Reproducció
A l'igual que els làrids, es reuneixen en colònies per nidificar. Construeixen el niu a terra o a sobre de l'aigua, segons les espècies. Els pollets neixen ja proveïts de plomissol.
[edita] Costums
Poden observar-se suspesos en l'aire, mercès al batec continuat de les ales, mentre escruten la presència dels petits peixos dels quals es nodreixen. Un cop detectada la presa, l'ocell es llança en picat i es cabussa per a capturar-la.
[edita] Distribució geogràfica
Els xatracs i els fumarells es distribueixen pràcticament per tot el planeta, si exceptuem el continent artàrtic. Com a representants més comuns d'aquesta família a les zones humides dels Països Catalans, es pot esmentar el xatrac bec-llarg, el xatrac comú, el xatrac menut, el fumarell carablanc i el fumarell negre.
[edita] Referències
- Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 118. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.
- Bridge, E. S.; Jones, A. W. & Baker, A. J. (2005): A phylogenetic framework for the terns (Sternini) inferred from mtDNA sequences: implications for taxonomy and plumage evolution. Molecular Phylogenetics and Evolution 35: 459–469. Text complet en format PDF.
- Collinson, M. (2006). Splitting headaches? Recent taxonomic changes affecting the British and Western Palaearctic lists. British Birds 99 (6): 306-323.
- del Hoyo, J.; Elliott, A. & Sargatal, J. (editors) (1996): Handbook of Birds of the World, Volum 3: Hoatzin to Auks. Lynx Edicions, Barcelona. ISBN 84-87334-22-9.
- Paton, Tara A. & Baker, Allan J. (2006): Sequences from 14 mitochondrial genes provide a well-supported phylogeny of the Charadriiform birds congruent with the nuclear RAG-1 tree. Molecular Phylogenetics and Evolution 39(3): 657–667.
- Thomas, Gavin H.; Wills, Matthew A. & Székely, Tamás (2004a): Phylogeny of shorebirds, gulls, and alcids (Aves: Charadrii) from the cytochrome-b gene: parsimony, Bayesian inference, minimum evolution, and quartet puzzling. Molecular Phylogenetics and Evolution 30(3): 516-526. DOI:10.1016/S1055-7903(03)00222-7
- van Tuinen, Marcel; Waterhouse, David & Dyke, Gareth J. (2004): Avian molecular systematics on the rebound: a fresh look at modern shorebird phylogenetic relationships. Journal of Avian Biology 35(3): 191-194. Text complet en format PDF.
