Eos
De Viquipèdia
En la mitologia grega, Eos (en grec Ἠώς Êôs, ‘aurora’) era la deessa titànica de l'aurora, que sortia de la seva llar a la vora de l'oceà que envoltava el món, per anunciar el seu germà Hèlios, el Sol. Com a deessa de l'aurora, obria les portes del cel (amb «enrojolat dits») perquè Helios pogués conduir el seu carro pel cel cada dia.
Eos era la filla d'Hiperíon i Tea (o Pal·las i Estigia) i germana d'Hèlios (el Sol) i Selene (la Lluna), «que brilla sobre tots els que estan en la Terra i sobre els immortals déus que viuen en l'ample cel», va dir Hesíode (Teogonía 371-374).
L'adoració de l'aurora com a deessa va ser heretada dels temps indoeuropeus. El seu equivalent en la mitologia romana era Aurora («Eos» és un cognat del llatí «Aurora» i del vèdic Ushas), i en la mitologia etrusca Thesan. L'aurora va passar a ser associada a la religió romana amb Matuta, més tard coneguda com a Mater Matuta i també associada amb els ports marítims.
Tenia un temple en el Fòrum Boario. L'11 de juny se celebra la Matralia en aquest temple en honor de Mater Matuta. Aquest festival només és per a dones en el seu primer matrimoni.
Taula de continguts |
[edita] Representació
En la Ilíada d'Homer (viii.1, xxiv.695), la seva toga groga està brodada o teixida amb flors (L'Odissea vi.48). Amb dits enrojolats i braços daurats, era representada en atuells com una dona sobrenaturalment bella, coronada amb una diadema i amb llargues ales blanques d'ocell. Eos és la icona original a partir de la qual es van imaginar els àngels cristians, doncs no hi havia imatges disponibles en la tradició hebrea, i els àngels perses eren desconeguts a Occident.
Cinquè de Esmirna la representava exultant amb el seu cor sobre els resplendents cavalls (Lampo i Faetonte) que llençaven del seu carro, entre les Hores de brillant pèl, pujant l'arc del cel i espargint espurnes de foc (1.48).
[edita] Epítets
Amb freqüència se l'associa amb l'epítet homèric Rododáctila (‘d'enrojolats dits’), si bé Homer també l'anomena Eos Erigenia:
- La més brillant de les estrelles va aparèixer, Eòsfor, que gairebé sempre anuncia la llum de l'Aurora que aviat surt (Eos Erigenia). — L'Odissea 13.93
També empra aquest epítet Hesíode:
- I després d'aquests Erigenia (‘que neix aviat’) va engendrar l'estavella Eòsfor (‘que porta l'aurora’) i les brillants estrelles amb les quals el cel està coronat. — Teogonia 378-382.
Per tant Eos, precedida per l'estrella del matí, és considerada l'origen de totes les estrelles.
[edita] Amors
Eos era lliure amb el seus favors i va tenir molts consorts, tant entre la generació dels titans com entre els mortals més bells. Amb Èol, el guardià dels vents, va tenir a tots els vents i estrelles. La seva passió pel tità Orión no va ser corresposta.
Eos va segrestar a Céfalo, Clito i Titono perquè fossin els seus amants.
[edita] Titono
Titono va ser el seu consort més fidel, del divan del qual la imaginaven aixecant-se els poetes. Eos va demanar que a Titono li fos concedida la immortalitat, però va oblidar demanar l'eterna joventut. Titono va viure per tant per sempre però es va fer més i més ancià, convertint-se finalment en un grill.
Titono i Eos van tenir dos fills, Memnón i Ematión. Memnón va lluitar al costat dels troians en la Guerra de Troia i va ser mort. La seva imatge amb Memnón mort sobre els seus genolls, com Tetis amb Aquil·les, va ser la icona que va inspirar la Pietat cristiana.
[edita] Céfalo
Eos va segrestar a Céfalo quan estava caçant. Algunes fonts diuen que aquest va refusar ser infidel a Procris, la seva esposa; unes altres que va tenir una relació amb Eos durant algun temps i que aquesta li va donar tres fills, però que llavors va començar a enyorar a Procris, provocant que una contrariada Eos li enviés de tornada amb ella, maleint-los. Céfalo va matar a Procris per accident algun temps després al confondre-la amb un animal mentre caçava: Procris, una esposa gelosa, estava espiant-li.
En el més restrictiu món hel·lènic, Apolodoro, un poeta grec posterior, afirmava en una anècdota més que un mite, que el seu vergonyós abandó va ser un suplici per a Afrodita, qui la va trobar en el divan amb Llauris (Biblioteca 1.27).
