Elvira de Hidalgo
De Viquipèdia
Elvira Juana Rodríguez Roglán coneguda artísticament com Elvira de Hidalgo (Valderrobres, Terol; 28 de desembre de 1891 - † Milà; 21 de gener de 1980); soprano de coloratura i mestra de cant espanyola.
Va ser important representant del bel canto, amb papers com Rosina en Il barbiere di Siviglia, La sonnambula, La fille du régiment i Lucia di Lammermoor. Com a mestra, va tenir un important paper en el renaixement del bel canto després de la segona guerra mundial. La seva alumna més cèlebre va ser la soprano grega Maria Callas.
[edita] Biografia
De menuda es va traslladar a Barcelona, on va començar els seus estudis de cant amb el mestre Bordalba. Els va culminar a Milà amb el mestre Vidal. Es va presentar per primera vegada l'any 1908 en el Teatro di San Carlo de Nàpols, cantant la Rosina de Il barbiere di Siviglia de Gioacchino Rossini.
Es va iniciar una brillant carrera que la va dur pels principals teatres de Itàlia, Europa i per tota Amèrica. Reconeguda com una de les millors soprani d’agilitá de la seva època, dóna vida a les protagonistes de Linda de Chamonix, Rigoletto, I Puritani, Lucia di Lammermoor i altres personatges d'aquesta corda. El Teatro Real de Madrid també va ser testimoni dels seus èxits; en ell va actuar per última vegada el 1923.
Retirada de l'escena, va dedicar la seva activitat a l'ensenyament. A Atenes va formar a Maria Callas als anys 1938 - 1943. El 1949 va passar a Ankara, i el 1959 es va establir definitivament a Milà. Des de 1947 ha estat reconeguda sobretot com "la mestra de la Callas".
La seva personalitat d'intèrpret va ser reconeguda no només per la seva preparació com a soprano de coloratura, sinó com a qualcú que dotava als seus personatges d'una gran veracitat. La Rosina d'Il barbiere di Siviglia de Gioacchino Rossini, va ser un dels personatges millor representats en els teatres de Milà i Nàpols. La seva veu càlida i cristal·lina, posseïa a més una tessitura àmplia i de gran fortalesa, inusual en les sopranos lleugeres.
[edita] Bibliografia
- Kesting, Jürgen (1993), Die grossen Sänger, Düsseldorf: ECON p. 661..
