Web - Amazon

We provide Linux to the World

ON AMAZON:


We support WINRAR [What is this] - [Download .exe file(s) for Windows]

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
SITEMAP
Audiobooks by Valerio Di Stefano: Single Download - Complete Download [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Alphabetical Download  [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Download Instructions

Make a donation: IBAN: IT36M0708677020000000008016 - BIC/SWIFT:  ICRAITRRU60 - VALERIO DI STEFANO or
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Ankara - Viquipèdia

Ankara

De Viquipèdia

Coordenades: 39.875° N, 32.8333° E

Anıtkabir, mausoleu d'Atatürk
Anıtkabir, mausoleu d'Atatürk

Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran de l'estat turc després d'Istanbul. Té una població de 4.455.453 habitants (2007) i una elevació mitjana de 850 m. És alhora la capital de la província homònima. Fou coneguda com a Angora o Engürü fins al 1930, durant el període clàssic i hel·lenístic com a Ànkyra (Ἄγκυρα) i en època romana com a Ancyra.

Ankara és una notable ciutat comercial i industrial. També funciona com a mercat aglutinador de l'àrea agrícola que l'envolta. Abans de convertir-se en la capital turca, fou famosa per la llana de les seves cabres (llana d'Angora) i per una raça de gats única, els gats d'Angora. Actualment és la seu del Parlament, dels ministeris i de la resta d'institucions governamentals turques, així com també de les ambaixades de les delegacions diplomàtiques estrangeres.

Columna de Julià
Columna de Julià

Situada al centre d'Anatòlia, és un nus de comunicacions important, d'on parteixen les xarxes de carreteres, autovies i ferrocarrils de l'estat turc. Alberga diverses universitats, la Biblioteca Nacional, el Museu Arqueològic, el Museu Etnogràfic i el Museu de les Civilitzacions Anatòliques. La ciutat alberga restes arqueològiques a l'antiga ciutadella com el teatre romà, i també les ruïnes del temple d'August, unes termes i la columna de Julià al barri d'Ulus. Potser el monument pel qual és més coneguda la ciutat és l'Anıtkabir o mausoleu de Kemal Atatürk, la figura més important de la Turquia del segle XX.

[edita] Situació geogràfica i clima

Localitzada a 39°52 '30" N i 32°50' E (39.875, 32.8333), Ankara està situada damunt un turó escarpat i rocós, que s'aixeca 176 metres per sobre de l'altiplà anatòlic, a la riba esquerra de l'Enguri Su, afluent del riu Sakarya (l'antic Sangarius). La ciutat es troba en un dels indrets més secs de Turquia, envoltat d'una vegetació estepària, a causa del dur i ocasionalment extrem clima continental sec, d'hiverns molt freds en què abunden les precipitacions en forma de neu i estius secs molt calorosos, amb un període de pluges que s'esdevé principalment a la primavera i la tardor.

[edita] Història

Bandera municipal d'Ankara
Bandera municipal d'Ankara

L'entrada de la ciutat d'Ankara a la història es remunta a l'edat del bronze i a l'aparició de la civilització hatti. Dos mil anys abans de Crist, hi van arribar els hitites, que posteriorment serien substituïts per frigis, lidis i perses. Al segle III dC, els gàlates, un poble celta, va establir la capital a Ankara. Conquerida més endavant pels romans, va esdevenir un important assentament bizantí. L'any 1071, el sultà seljúcida Alparslan pren la ciutat i comença una llarga època de dominació seljúcida i otomana que durarà fins al començament del segle XX.

Al moment de la fundació de la República de Turquia, Ankara era tan sols una petita localitat que tot just 15.000 habitants. Això no obstant en fou designada la capital, ja que Istanbul estava ocupada pels aliats durant el període de 1919 a 1922. Un cop acabada la Guerra d'Independència Turca (13 d'octubre del 1923), Ankara en va continuar sent la capitat per desig exprés del fundador de la República turca, Mustafa Kemal Atatürk, que d'aquesta manera evitava l'excessiva vulnerabilitat geoestratègica de la ciuatat d'Istanbul.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Ankara
Static Wikipedia 2008 (March - no images)

aa - ab - als - am - an - ang - ar - arc - as - bar - bat_smg - bi - bug - bxr - cho - co - cr - csb - cv - cy - eo - es - et - eu - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - frp - fur - fy - ga - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - jbo - jv - ka - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - ms - mt - mus - my - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nn - -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -
https://www.classicistranieri.it - https://www.ebooksgratis.com - https://www.gutenbergaustralia.com - https://www.englishwikipedia.com - https://www.wikipediazim.com - https://www.wikisourcezim.com - https://www.projectgutenberg.net - https://www.projectgutenberg.es - https://www.radioascolto.com - https://www.debitoformativo.it - https://www.wikipediaforschools.org - https://www.projectgutenbergzim.com