Duc (Bubo bubo)
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
  |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Bubo bubo (Linnaeus, 1758) |
||||||||||||||
El Duc (Bubo bubo) és el més gran dels mussols nidificant als Països Catalans i a gran part d'Euràsia.
Taula de continguts |
[edita] Biometria
Mesura entre 29 i 73 cm de pic a cua, i la seva envergadura ronda de 1'38 a 1'7 m, una mica més petit que l'àguila daurada. El seu pes oscil·la dels 1'5 als 4 kg. Es caracteritza pels dos flocs de plomes al costats del cap, la línia amb forma de V entre els ulls (que són d'iris carabassa), el ventre pàlid i llistat i el dors jaspiat i fosc amb taques clares. El mascle té el plomissol de les "orelles" més eriçat que la femella.
El seu vol és directe, potent i amb freqüents planeigs. La seva veu és un udol profund, tipus úú-oo, que pot arribar a sentir-se fins a 2 km de distància. Cada individu té un udol específic, de manera que poden ser identificats individualment. També produeix lladrucs potents d'alarma tipus guineu.
Viuen vora els 20 anys, una vida llarga ja que que no tenen depredadors naturals. En captivitat s'han descrit casos d'exemplars que han arribat als 60 anys.
[edita] Subespècies
- Bubo bubo bengalensis
- Bubo bubo borissowi
- Bubo bubo bubo
- Bubo bubohemachalanus
- Bubo bubo hispanus
- Bubo bubo interpositus
- Bubo bubojakutensis
- Bubo bubo kiautschensis
- Bubo bubo nikolskii
- Bubo bubo omissus
- Bubo bubo ruthenus
- Bubo bubo sibiricus
- Bubo bubo tarimensis
- Bubo bubo tibetanus
- Bubo bubo turcomanus
- Bubo bubo ussuriensis
- Bubo bubo yenisseensis
[edita] Hàbitat
Principalment és una au nocturna que habita zones de muntanya poc poblades. Habita en boscos i penya-segats normalment allunyats de l'home evitant-ne la presència, preferint normalment les superfícies rocoses per a fer-hi els nius. En alguns llocs desplaça a altres rapinyaires, el falcó pelegrí, encara que no es coneix la influència de l'home en la competència entre aquestes dues espècies que han conviscut milions d'anys en el mateix hàbitat.
Són animals solitaris, excepte en època de cria. El seu territori pot abastar uns 80 km² si l'aliment és escàs, i el defensen amb força d'altres mussols. Normalment no cambiaran de territori excepte per causes majors, com ara la falta d'aliment o si són expulsats per altres mussols.
De día passen la major part del temps quiets als arbres, i a la nit surten a caçar. Si l'aliment escasseja poden caçar de dia, també.
[edita] Alimentació
Té una força comparable a la de l'àliga daurada, tal com ho demostra la seua capacitat per caçar animals de tota mena, com llebres, conills, esquirols, talps i també altres rapinyaires nocturns i diürns (aligots, falcons pelegrins, xoriguers grossos, etc.).[1]
[edita] Referències
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgines 67-68. ISBN 843150434X.
[edita] Enllaços externs
- Àmplia informació i fotografia del duc. (anglès)
- Estudi del duc al Principat de Catalunya. (català)
- Vídeos de ducs en llur hàbitat natural. (anglès)
- El duc a l'Animal Diversity Web. (anglès)
