Constanci I Clor
De Viquipèdia
Constanci I (Flavi Valeri Constanci, llatí Flavius Valerius Constantius) de renom Clor (Chlorus, Χλωρός, català "el pàl·lid"), fou emperador romà del 305 al 306, pare de Constantí el gran. El seu renom li fou donat pels escriptors bizantins molt més tard.
Era fill d'Eutropi, un noble de Dardània i de Clàudia la germana de Crisp (germà de l'emperador Claudi II). Va néixer vers el 250 i es va distingir pel seu valor.
Fou governador de Dalmàcia sota l'emperador Marc Aureli Car1Car, que el va voler adoptar, disgustat per l'extravagant conducta del seu fill Carí, però va morir sense fer-ho.
Dioclecià i Maximià van comprovar que no es podia governar un imperi tant gran sotmès a tants perills i van decidir que cadascun nomenaria un "cèsar", una espècie d'emperador associat. Constanci fou adoptat per Maximià, mentre Galeri ho fou per Dioclecià. Els dos cèsars van haver de repudiar a les seves dones i Galeri es va casar amb Valèria, filla de Dioclecià, mentre Constanci es va casar amb Teodora , la filla de la dona de Maximià. El seu nomenament formal fou fet a Nicomèdia el 1 de març del 292. Constanci va rebre les províncies de Gàl·lia, Britània i Hispània
La primera feina de Constanci era recuperar Britània, on Carausi s'havia fet independent. Mort Carausi per Al·lecte el 293, la lluita va continuar, però finalment la província fou recuperada després d'una guerra de tres anys.
No gaire més tard els alamans van envair Gàl·lia; el 298 es va lliurar una gran batalla a Ligones, a la Lugdunense Primera (Langres), i els romans quasi be estaven derrotats quan Constanci va aconseguir redreçar la situació, i guanyar la batalla que va acabar amb milers de bàrbars morts. Després foren derrotats altre cop a Vindonissa (moderna Windish, a Suïssa).
Dioclecià i Maximià van abdicar el 305, i llavors els "cèsars" Constanci i Galeri van passar a ser augusts.
Constanci va morir quinze mesos després (25 de juliol del 306) a Eboracum, moderna York, en una expedició contra els pictes, a la que l'acompanyava el seu fill Constantí nascut de la seva primera muller Hel·lena, i que el va succeir. De la segona dona, Teodora, va tenir tres fills i tres filles.
