Comtat de Rasès
De Viquipèdia
El comtat de Rasès (en occità Rasés) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, al sud de Carcassona. Per la seva història anterior vegeu Rasès.
La situació va romandre estable a Rhedae i a la Septimània fins que el 756 els francs la van conquerir. El bisbe de Narbona, que residia a Rhedae, va poder tornar a Narbona. El 781, Carlemany crea el regne d'Aquitània i concedeix el comtat de Tolosa com a ducat al seu cosí Guillem I el Sant.
No se sap si aquest mateix Guillem va rebre les terres de la Septimània. Es parla d'un hipotètic Guillem d'arrel goda. Però Guillem el Sant també tenia arrels godes i es va casar en les seves primeres noces amb una goda. Cap al 790, Guillem (l'un o l'altre, si és que van ser dos personatges diferents) encarrega al seu fill Berà l'administració delegada dels comtats de Rasès i de Conflent. El 801, conquerida Barcelona, aquest Berà és nomenat comte i marquès de Barcelona, i després d'altres comtats, sense perdre els de Rasès i Conflent, que uns anys després encomana al seu fill Guillemó (Guillemundus).
Berà, de mare goda, durant el seu govern encapçala un partit romanogot pacifista, regionalista i pluralista, enfront del partit franc, bel·licista, imperialista i uniformista. L'oposició l'encapçala el seu germanastre, un franc pur, Gaucelm, comte de Rosselló i d'Empúries. El lloctinent d'aquest, Sanila, desafia Berà davant l'emperador. Berà i Sanila lliuren un combat que serà el preludi, molts anys després, dels combats de cavalleria; el comte i marquès hi és derrotat i, encara que se li perdona la vida, ha de marxar desterrat a Rouen. Però l'emperador no vol donar el poder al partit oposat, i es nomena un comte franc, Rampó, aliè a les lluites de poder de la Septimània, com a solució de compromís. El Rasès i Conflent es mantenen en poder de Guillemó. Rampó va morir el 825, o potser el 826, i aquest any Gaucelm va veure el seu triomf en aconseguir per al seu germà petit, Bernat, el nomenament com a duc de Septimània i de Gòthia, amb tots els territoris de Berà menys el Rasès i Conflent, que continuaren en mans de Guillemó.
El partit de Berà es va revoltar, encapçalat pel comte de Rasès i de Conflent, i per un magnat anomenat Aissó, que no sabem si era el lloctinent de Berà o era un àrab de nom Ayxun, fill de Sulayman al-Arabí (valí de Barcelona almenys del 777 al 780, en què el va succeir el seu fill Matruh ibn Sulayman al-Arabí, germà doncs d'Aysun), és a dir, en tot cas un capitost d'una família molt entroncada a les arrels locals, perquè d'origen got, àrab, berber o romà, les relacions i aliances interfamiliars eren molt extenses. El 827, la rebel·lió és desfeta. Aissó passa a Còrdova, on morirà després per ordre del valí. Guillemó potser va aguantar un parell d'anys al Rasès i a Conflent, o potser va marxar tot seguit, però sembla segur que se'n va anar a Còrdova i allí devia morir. El Rasès i el Conflent van recaure en Bernat de Septimània.
Bernat va ser destituït el 832, després de sumar-se a la rebel·lió de Pipí d'Aquitània. Tots els seus "honors" (és a dir possessions territorials, comtats en general, que quan n'incloïen de fronterers donaven dret al seu titular a ser anomenat marquès) van passar al duc Berenguer, comte de Tolosa, conseller de Pipí, però que l'havia desaconsellat de rebel·lar-se i havia estat lleial a l'emperador Lluís el Pietós.
El seu títol de duc se li donava per la gran concentració territorial de Tolosa i la Septimània, i el de marquès perquè alguns comtats de Gòthia eren fronterers. Sembla que Gaucelm, el germà gran de Bernat, va intentar resistir a Conflent i al Rasès, comtats que havia d'administrar per encàrrec del seu germà, però el 833 se'n va negociar la retirada. Aquests comtats van passar, doncs, també a Berenguer de Tolosa.
El 835, Berenguer va morir sobtadament. L'emperador va tornar a nomenar Bernat, que mentrestant s'havia distingit a les lluites civils, en les quals havia mort Gaucelm, el seu fidel Sanila i la germana de Gaucelm i Berenguer, Gerberga, una monja. Berenguer, doncs, hagué de tornar a administrar el Rasès i Conflent. Absent força anys, l'administració real del Rasès, com el d'altres honors, degué quedar en mans d'un vescomte. De tota aquesta època n'apareixen documentats alguns vescomtes, però cap en relació al Rasès. Segurament, seguint la tradició, va encomanar l'administració dels dos comtats al seu fill Guillem, però aquest també va estar quasi sempre absent, fins a la derrota i execució del 850 a les lluites civils de l'Imperi.
El 844 Argila, fill de Berà, germà de Guillemó, fou restituït en els seus honors de Conflent i el Rasès, però degué morir dos anys després, avançat el 845, o màxim en començar el 846. El seu fill i successor fou Berà II, que és mencionat ja com a comte en una carta datada el febrer del 846. No se sap quant de temps va governar, però no devia ser gaire. En una data desconeguda, cap al 850, el seu fill i successor Miró Eutili va veure confiscats els dos comtats per haver participar en una rebel·lió contra Carles el Calb, segurament la rebel·lió de Pipí II d'Aquitània (849), a la qual donava suport el comte Fredeló de Roergue, que finalment va capgirar l'aliança i va tornar a ser fidel a Carles el Calb: va empresonar Guillem, fill de Bernat de Septimània, que dominava Tolosa i altres llocs, i va ser executat. Segurament Miró Eutili el va seguir i va perdre el comtat, ja que apareix només com a jutge. Així doncs, el 850 aquesta dinastia s'acaba.
Després el Rasès fou unit al comtat de Carcassona, que en aquestes dates estava unit al de Tolosa i n'era comte Frèdol al que va succeir Ramon I de Tolosa. El 863 es va apoderar de la regió Humfrid de Barcelona, marqués de Septimània, fins el 864. Per un any el comtat de Carcassona i el de Rasès restaren vacants fins que el 865 el rei els va atribuir a Oliba II, fill del antic comte Oliba I. Oliba II va morir el 877 i el comtat va seguir unit a Carcassona (tot i una breu i mai efectiva deposició d'Oliba II el 872) amb el germà d'Oliba, Acfred I (877-906), el seu nebot Bencio (906-908) fill d'Oliba II, i el germà de Bencio, Acfred II (908-934). A la seva mort va passar a la seva filla Arsenda de Carcassona i Rasès casada amb Arnau I de Comenge (mort el 957) que co-governava amb el seu germà Roger I (mort el 965 i tronc dels comtes de Comenge i Bigorra).
A la mort de Arnau I, la seva meitat del comtat de Comenge va passar a dos fills (Ramon i Amali Simplici), el Aura (amb títol comtal) a un altra fill (Garcia), Carcassona a Roger I dit el vell (que cal no confondre amb el seu oncle Roger I de Comenge), i Rasès a un fill anomenat Odó. Aquest va governar el comtat fins la seva mort el 1011 i el va succeir el seu fill Arnau II casat amb Llúcia de Provença, que va morir el 1037. El seu successor fou el seu fill Ramon I casat amb Beliarda de Montpeller, mort el 1059 deixant un únic fill i hereu, Ramon II que fou comte de Rasès fins a la seva mort el 1066. Llavors l'herència va recaure en el seu parent Ramon II comte de Carcassona i vescomte de Besiers i Agde, que va morir uns dos anys mes tard. L'herència recaigué en les germanes Garsenda, Ermessenda i Adelaida que vengueren els drets cap el 1069 al comte Ramon Berenguer I de Barcelona que fou comte de Rasès i Carcassona i vescomte de Besiers i Agde (1069-1076); a la mort d'aquest el seu fill Ramon Berenguer II de Barcelona fou comte i vescomte (1076-1082).
Des del 1082 els Trencavell es titularen vescomtes de Rasès amb Bernat Ató I (de facto 1082-1129), Roger IV (1129-1150), Ramon Trencavell I (1150-1167), Roger V (1167-1194) Ramon Trencavell II (associat 1167-?), i Ramon Roger I (1194-1209). A la partició dels dominis el 1129 entre dues branques dels Trencavell, el Rasès va romandre unit al Carcassonès. Va passar per conquesta a Simó de Montfort cap el 1209. Del 1224 al 1227 va ser recuperat pels Trencavell. El 1247 el darrer Trencavell, Ramon Trencavell III, va vendre els seus drets al rei de França.
