Civilització minoica
De Viquipèdia
La civilització minoica és una cultura pre-hel·lenística de la edat de bronze, desenvolupada en la illa de Creta entre els anys 3000 i 1200 aC. El seu nom és producte que el seu descobridor Sir Arthur Evans va relacionar el palau de Cnosos, el més representatiu de la cultura, amb el palau del rei Minos i la llegenda del minotaure.
Taula de continguts |
[edita] Ubicació Geogràfica
La illa de Creta està situada al sud-est de Grècia, en el mar Mediterrani, i al sud del mar Egeu. Explicat d'altra forma, està situada en el centre de la comunicació marítima entre Àsia, Europa i Àfrica. La Illa de Creta rebia i distribuïa tant en els àmbits culturals, comercials com religiosos.
[edita] Història
Els primers grups en assentar-se a Creta probablement van arribar des de Anatòlia entorn de 7000 *aC. Van crear diferents assentaments en la illa, un d'ells *Cnosos. Aquests primers habitants vivien en barraques de fusta encara que amb el pas del temps van a anar canviant de material com maons de fang i teulades de fusta. Fabricaven eines amb diversos materials com os i pedres i van fer figures de fangs de representacions femenines i masculines, el que indica que ja tenien cert sentit religiós.
Es coneix relativament poc sobre l'estat de la civilització abans del 2700, per la poca aparició de restes metàl·liques, si s'exceptua la ciutat de *Melos, però a partir d'aquesta data Creta comença a tenir auge, producte de la introducció del torn en la terrisseria i la metal·lúrgi del bronze, al que se li suma un augment demogràfic. Aquesta fase de la història minoica es coneix com Minoic antic o Prepalacial (2600-2000 aC aprox.), en la qual es veu el creixement comercial que realitza Creta amb els països del proper orient i Egipte, entre els productes d'importació es troba el estany, inexistent en la illa.
Durant aquesta època la civilització minoica destaca per una organització comunal, culte a la fertilitat, agricultura i orfebreria avançades. Producte del seu posicionament estratègic, es desenvolupa fortament el comerç, creant-se la propietat privada, esdeveniments als quals sumen l'augment demogràfic, dóna inici l'etapa denominada Minoic Mig o dels Palaus Antics (2000-1700 aC aprox.) , on es comença la construcció dels grans palaus de Festos, Malia, Hagia Triada, i el més conegut i important de tots, *Cnosos.
L'economia, es basa en aquest període, a més d'en el comerç, en el cultiu del blat, la vinya i la oliva, a més de la ramaderia, resultant una economia rica, que li manté allunyat dels esclats socials.
[edita] Cultura palatina
La característica principal de la civilització son els seus assentaments en torn a un palau central, un complex civil al servei de l'assentament. El primer descobert fou Cnossos que es el mes gran trobat, però s'han trobat restes d'altres palaus, d'alguns dels quals no es sap ni el seu antic nom i reben el nom modern: Cnossos, Zakros, Malia, Festos, Càndia, Hagia Triada, Gortys, i els llocs de Tilisos, Kamilari, Mirtos y Palakaistros. Cnossos era el mes gran i segurament, al menys per un temps, va exercir una hegemonia sobre la resta de l'illa.
La civilització es divideix en quatre grans períodes:
- Pre-palatí 2600-2000 aC (Minoic Antic: MA II i MA III)
- Palatí I 2000-1700 aC (Minoic Mitjà: MM I i MM II) amb Cnossos, Màlia i Festos
- Palatí II: 1700-1400 aC (Minoic Mitjà: MM III, i Minoic Recent: MR I A i MR II B); amb Festos, Zacros, Hàgia Tríada i Gortis.
- Post-palatí: 1400-1100 aC (Minoic Recent: MR III) amb el nou palau d'Hàgia Tríada.
Vers el 1700 aC els palaus foren destruïts aparentment per un terratrèmol. Una teoria és que la destrucció del 1700 aC fou produïda per l'emigració dels luvites, un poble d'Àsia Menor, però de moment no és mes que una teoria. En tot cas llavors es va passar d'una escriptura jeroglífica a una lineal (Lineal A), que més tard evolucionà vers el Lineal B.
[edita] Ocas i l'Atlàntida
Cap a l'any 1700 aC els palaus van ser destruïts: existeixen indicis que un terratrèmol va afectar en forma important a Creta. Aquesta teoria està donada suport pel descobriment del temple de Anemospilia pel arqueòleg Sakelarakis, en el qual apareixen els cossos de tres persones (una d'elles víctima d'un sacrifici humà) que van ser sorpreses per l'esfondrament del temple.
Algunes teories postulen una possible invasió per part dels Hitites des de *Anatolia (actual Turquia). No obstant això no va ser un cop fatal, reconstruint-se els palaus i iniciant-se el període de major auge de la civilització, el Minoic Recent, o dels Palaus moderns (c. 1700 - 1400 *aC)
Segons llegendes i escrits (especialment de Tucidides), en aquest període la civilització *minoica s'hauria convertit en una talassocràcia, representat per la llegenda del rei Minos, que se suposa @existir<vblex><ifi><3><sg>/ en aquesta època i que tenia el poder per a exigir joves atenesos per a sacrificar-los a el minotaure.
Vivint el seu moment d'apogeu, la civilització minoica es va esfondrar de nou, aquesta vegada per a sempre. Els palaus van ser novament destruïts, probablement per l'erupció del volcà de la illa de Tera (actual Santorini), que se situa a 112 al nordest de Creta, erupció que creo ones expansives que van produir sismes submaríns i terratrèmols. Després de la destrucció els micènics van ocupar la illa. Havia desaparegut la civilització Minoica.
L'erupció del volcà de Tera s'ha datat c. 1628 aC. El volum del material desplaçat per l'erupció s'ha calculat en 80&*nbsp;km³. Alguns llocs van ser sepultats en fins a 60&*nbsp;m de cendra. És possible que la llegenda de la Atlàntida es refereixi a la destrucció de la civilització minoica.
[edita] Art Minoic
Entre el més important de l'art *minoic destaquen els seus ceràmicas. El *Minoic primerenc es va caracteritzar pel decorat *policromat de motius blancs i vermells, i dibuixos de espiralés, triangles, línies encorbades, creus, figures de peixos, etc. Posteriorment en el període recent s'afegixen més colors adoptant, moltes vegades, formes esfèriques i decorades amb escenes de cort més naturista i figuratiu. Però sense cap dubte el més característics d'aquesta rica cultura són les seves frescs. Les escenes representaven la vida en la illa, recorrent a temes com les processons, sacrificis, danses, lluites amb toros, etc. Tenen un estil geomètric i són, comunament, *monocromàtics. També van desenvolupar figures humanes i de déus, normalment femenines i amb trets sexuals poc accentuats. També destaca el desenvolupament de joies, gots d'or i pedres precioses, productes pels quals es van fer coneguts fora de la illa. En el que a roba es refereix, els homes minoics usaven normalment teles del llom i faldilles tipus escoceses. Les dones, per la seva banda, túnicas que s'arribaven al llombrígol i faldilles. Els models en roba van donar, igual que la resta de l'art, èmfasi a figures geomètriques.
[edita] Escriptura
La seva escriptura va ser, al principi, de forma *jeroglífica, emprada segons els descobriments actuals, entre els anys 1900-1700 aC. Posteriorment van evolucionar a una escriptura fonètica, denominada Sil·làbica Lineal A (1700-1450 aC), que es transforma posteriorment en la sil·làbica lineal B (1450-1400 aC), la qual és l'única que ha estat desxifrada (en 1953 per l'arquitecte anglès Michael Ventris). La lineal B era un dialecte grec pre-dòric que es considera precursor del grec antic. Aquest llenguatge va ser adoptat pels micènics, encara que només s'utilitzava en escrits administratius (burocràcia de Palacio i control dels magatzems)
[edita] Aspectes socials
La seva religió era politeista amb deïtats antropomòrfiques excepte la gran deessa mare, deessa de la fertilitat, després anomenada Senyora del Laberint. El culte es feia en petits santuaris, en els palaus o en coves. En els seus rituals la cultura del brau, element de fertilitat, apareix als murals de Cnossos, i a la llegenda de Minos i el Minotaure. Embalsamaven als morts i per això feien servir la mel.
La població de Creta en la seva època d'apogeu fou de prop de mig milió de persones i per tant la ramaderia i l'agricultura havien de ser molt productives. El comerç amb les exportacions d'orfebreria i altres productes feien de l'illa un important centre del comerç a la mar Egea. La societat estava compartimentada en especialitzacions, cada un amb el seu ofici.
El lideratge el tenia el senyor del palau, aparentment anomenat Minos (que devia ser un títol i no el nom), que cada any renovava el seu mandat mitjançant l'enllaç amb la gran deessa mare representada en una sacerdotessa i considerats restes d'una societat matriarcal neolítica. Cada família disposava de terres pròpies i sembla que no existien els esclaus o eren molts pocs. Els seus assentaments no eren fortificats els que porta a pensar que estaven en pau; la seva flota encara que important, era de finalitat comercial i no militar.
La civilització va estendre la seva influencia a les Cíclades al segon mil·lenni però no es van fer colònies, al menys que es sàpiga; també van estendre la seva influencia a la Grècia continental que va originar la civilització micènica
[edita] Final
La civilització es va acabar després del 1200 aC amb l'establiment a Creta del doris.
