Cirialera herbàcia
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Salicornia europaea Carolus Linnaeus. |
||||||||||||||
La cirialera herbàcia (Salicornia europaea, del llatí salicorneum -format per sal, sal, i cornu, banya,- i del grec europáia, europea) és una planta que, en altres temps, es cremava per obtindre'n les cendres, riques en sosa, que s'empraven per a fer sabó i vidre.
Taula de continguts |
[edita] Morfologia
És una planta anyal de tiges suculentes, articulades, d'un color verd brillant, que pot arribar a fer uns 40 cm d'alçària, ramificada, amb les branques dretes.
Les fulles són gairebé imperceptibles ja que són molt petites, carnoses, oposades i acostades a la tija.
Les flors són molt menudes i amb prou feines es diferencien de les fulles. Es disposen de 3 en 3 segons els vèrtexs d'un triangle i quan es desprenen deixen una foseta amb 3 cavitats. La floració s'esdevé entre agost i octubre.
[edita] Localització
A tot el litoral en indrets amb sòls salats i periòdicament inundats.
Creix sovint en poblacions denses anomenades salicornars, juntament amb altres plantes halòfiles.
[edita] Possibilitat de confusió amb altres espècies
En el mateix hàbitat es poden trobar 3 espècies diferents de les anomenades cirialeres (per la seua similitud amb els ciris), amb les quals es pot confondre.
Se'n diferencien per ser plantes perennes i, per tant, poc o molt llenyoses, sobretot a la base, i per les diferents formes que tenen les fosetes de la tija un cop han caigut les flors.
Pertanyen al gènere Arthrocnemum i són de propietats i aplicacions semblants a la cirialera herbàcia.
[edita] Època de recol·lecció
Abans de la floració, però se'n poden triar les parts tendres entre els mesos d'abril i juliol.
[edita] Ús gastronòmic
Se n'aprofiten els brots i les parts més tendres per a afegir, confitats, a les amanides, als rostits freds o al peix.
També cuites com verdures (com si fossin mongetes tendres) i en forma de sopes i purés.
És una planta rica en sals de iode, de sodi i de potassi.
[edita] Bibliografia
- Duran, Núria; Morguí, Mercè i Sallés, Mercè: Plantes silvestres comestibles. ECSA, Barcelona, juny del 2004. Col·lecció Pòrtic Natura, núm. 20. ISBN 84-7306-467-4, plana 34.
- H. Haeupler & Th. Muer: Bildatlas der Farn- und Blütenpflanzen Deutschlands. Ulmer Verlag, Stuttgart, 2000, ISBN 3-8001-3364-4.
- O. Röller & F. Schlesiger: Blühende Wildniss Spiekerogg, Verlag Hermann Lietz-Schule Spiekeroog, 2005, ISBN 3-925754-49-0.
- Klaus Janke, Bruno Kremer: Düne, Strand und Wattenmeer- Kosmos-Naturführer, Franckh'sche Verlagshandlung Stuttgart, ISBN 3-440-05759-3.
- Georg Quedens: Strand und Wattenmeer, BLV Verlagsgesellschaft, Munic-Viena-Zuric, ISBN 3-405-15108-2.
