Cap Matapan
De Viquipèdia
El Cap Matapan (modern Taínaron, llatí Taenarum, grec Tίναρον) és el punt més al sud d'Europa, el central de tres caps del sud del Peloponès, a la Grècia continental. La península també es coneguda com Matapan. Matapan és probablement un altra forma de Μέτωπον, nom alternatiu donat antigament a la punta.
El cap de Matapan es connecta amb el de Taygetos per una badia a la part oriental de la qual hi havia Porto Quaglio, transformat en Kaio, i a l'oest Marinári o Marmári. Quaglio fou el nom donat pels venecians. A la part oriental de la península hi ha dos ports destacats, Vathy (el més septentrional) i Asómato o Kistérnes, més petit, al sud. La part occidental és rocosa i sense ports.
La península fou consagrada a Posidó, però més antigament havia estat dedicada a Hèliox. A l'extrem de la península hi havia un temple de Posidó, que es creu que fou construït pels aqueus abans de la conquesta dels doris, i on els periecs i ilotes feien els seus cultes. Prop del santuari hi havia una cova en la que hi va estar Hèrcules. El temple fou saquejat pels etolis al segle III aC.
El nom de Taínaron el va agafar suposadament de Tainaros, fill de Zeus o d'Ícar o d'Elat.
Pausànies esmenta dos ports: Psamatos (Psamathus, Ψαμαθοῦς), i Port d'Aquil·les (ὁ λιμὴν Ἀχίλλειος). Scylax també els esmenta. Estrabó esmenta el primer sota el nom d'Amatos (Amathus, Ἀμαθοῦς). Els ports probablement corresponen a Kaio i Vathy.
Les restes del temple de Posidó es poden veure encara a Asómato o Kistérnes, a la part oriental del cap. Hi ha les restes d'una antiga església i una muralla hel·lènica.
A la península hi havia pedreres de marbre; el marbre de Taenaros era negre però Sextus Empiricus diu que quan es trencava era blanc. Al nord de l'istme (uns 7 km) hi havia la ciutat de Taenabum o Taenaus, anomenada després Kenèpolis (Caenepolis, Καινήπολις) amb un temple dedicat a Demèter i un altra a Afrodita, aquest darrer prop de la mar. La ciutat moderna de Kypárisso (Ciparissos) és a la proximitat de l'antiga ciutat. Una inscripció fa referència a que la ciutat fou membre de la confederació d'Eleutero-Lacònia i en fou la capital sota el nom de Kenèpolis (Nova Ciutat), extrem del que ja va fer esment Pausànies.
