Camp de concentració de Dachau

De Viquipèdia

El Camp de concentració de Dachau va ésser construït a la població de Dachau, a pocs quilòmetres de Munic, a Baviera (Bayern). Va ser el primer camp de concentració nazi, en el qual es van assatjar els mètodes de reclusió i extermini que després s'estendrien a tota la xarxa de camps.

La seva obertura es va realitzar el 22 de març de 1933. La seua clausura, el 17 d'abril de 1945. Durant els dotze anys de funcionament, per les seues instaŀlacions van ser reclosos centenars de milers de deportats jueus, gitanos, polacs, russos, italians i de moltes altres nacionalitats. Van passar-hi més de 200.000 persones, de les quals es calcula que van morir-ne més de 43.000. Segons Montserrat Roig, al seu llibre Els catalans als camps nazis, al moment de l'alliberament del camp hi havia 260 republicans vius, sense comptar-hi els Kommandos i en van morir 120^[1]. Un dels presoners coneguts que hi va estar va ser Martin Niemöller.

Taula de continguts 1 Cronologia 2 Comandaments 3 Alliberament del camp 4 Referències 5 Bibliografia

[edita] Cronologia

1933.Inauguració. Pocs mesos després d'arribar els nazis al poder va obrir-se per albergar primerament presos polítics contraris al règim. Himmler, el 21 de març de 1933, feia passar una circular a tots els caps de policia on anunciava l'obertura del camp "a favor de la pacificació nacional i segons el desig de la població". Primer va servir per a "custòdia preventiva". Més endavant serien una poderosa societat paraŀlela. Theodor Eicke, el primer cap de Dachau, redactà un reglament intern que començava equiparant la tolerància amb la feblesa. Lentament les mesures preses a Dachau foren seguides per la resta dels camps. En aquest camp es formaren els primers SS.

1935. Comencen a recloure's altres tipus de prisioners, a més dels polítics, com Testimonis de Jehovà, homosexuals i emigrants.

1936. Ampliació del camp, amb capacitat per a 6.000 deportats.

1938. Reclusió d'oponents polítics dels territoris annexionats, i més de 11.000 jueus alemanys i austriacs

1939. Deportació de milers de gitanos (Sinti i Roma).

1940. Més de 13.000 prisioners són deportats de Polònia, entre ells alguns capellans i religiosos catòlics.

1941. Començament de l'execució en massa de més de 4.000 prisioners soviètics.

1942. Més de 2.500 prisioners son assasinats amb gas verinós al castell de Hartheim, prop de Linz.

1943. Construcció de mes de 150 subcamps, on els presoners fan treballs forçats per a la indústria bèlica.

1944. 10.000 presoners jueus son assassinats als subcamps. Es desencadena una epidèmia de tifus.

1945. Alliberament del camp per les tropes dels E.U.A.

[edita] Comandaments

• SS-Standartenführer Hilmar Wäckerle (03.22.1933 - 06.26.1933)
• SS-Gruppenführer Theodor Eicke (06.26.1933 - 04.07.1934)
• SS-Oberführer Alexander Reiner (04.07.1934 - 10.22.1934)
• SS-Brigadeführer Berthold Maack (10.22.1934 - 01.12.1934)
• SS-Oberführer Heinrich Deubel (01.12.1934 - 03.31.1936)
• SS-Oberführer Hans Loritz (03.31.1936 - 01.07.1939)
• SS-Hauptsturmführer Alex Piorkowski (01.07.1939 - 01.02.1942)
• SS-Obersturmbannführer Martin Weiß (01.03.1942 - 09.30.1943)
• SS-Hauptsturmführer Wilhelm Weiter (09.30.1943 - 04.26.1945)
• SS-Obersturmbannführer Martin Weiß (04.26.1945 - 04.28.1945)
• SS-Untersturmführer Johannes Otto (04.28.1945 - 04.28.1945)
• SS-Sturmscharführer Heinrich Wicker (04.28.1945 - 04.29.1945)

[edita] Alliberament del camp

El camp va ser alliberat per tropes nord-americanes el 17 d'abril de 1945.

Va ser reconstruït parcialment l'any 1965, per la voluntat d'antics presoners.

[edita] Referències

1. ↑ Roig, Montserrat. Els catalans als camps nazis. Barcelona, Edicions 62, 1977. Pàgina 213.

[edita] Bibliografia

• Roig, Montserrat. Els catalans als camps nazis. Barcelona, Edicions 62, 1977.