Bertran de Tolosa
De Viquipèdia
Bertran de Tolosa, també conegut com a Bertran de Sant Gèli o de Trípoli, va néixer cap el 1065. Fill de Ramon IV de Tolosa era comte de Tolosa i de Trípoli i marquès de Provença. Es va casar amb Elena de Borgonya, filla del duc Eudes I de Borgonya, amb qui tingué un fill, Ponç.
Quan el seu pare va marxar a la Croada el 1096, li va confiar el comtat de Tolosa. El 1098 s'apoderà dels privilegis dels canonges de Sant Serni, els quals van recórrer a Guillem IX de Poitiers, duc d'Aquitània, que envaí el comtat i feren presoner a Bertran. Aquesta situació perdurà fins que Guillem d'Aquitània va prendre la creu el 1101, d'aquesta manera Bertran de Tolosa va poder recuperar les seves terres.
El 1105, a la mort del seu pare, n'heretà tots els seus títols. El 1109, Bertran va anar a la Croada i deixà al seu germà Alfons Jordà, encara menor d'edat, el comtat de Tolosa. Un cop a Terra Santa, el 1109 va substituir al seu cosí Guillem Jordà assumint el setge de Trípoli. El 10 de juny d'aquest mateix any i amb l'ajuda de Balduí I de Jerusalem i la flota de Gènova, va aconseguir prendre la ciutat convertint-la en la capital del seu comtat a Palestina.
Bertran de Tolosa va morir a Trípoli el 21 d'abril de 1112, deixant el comtat de Trípoli al seu fill Ponç de Trípoli i el de Tolosa al seu germà Alfons Jordà.
