Gènova

De Viquipèdia


(En detall)	(En detall)

Localització

Gènova

Localització de Gènova a Itàlia

Porta Soprana

Estat
• Regió
• Província Itàlia
Ligúria
Gènova

Superfície 243 km²

Altitud 20 m

Població (2007)
• Densitat 614.141 hab.
2.527,33 hab/km²

Coordenades

44°25′00″N 8°56′59″E / 44.416667, 8.949722(i) 44°25′00″N 8°56′59″E / 44.416667, 8.949722

Codi postal 16100

Codi ISTAT 010025

Web

http://www.comune.genova.it/

Gènova (en italià Genova, en lígur Zena) és una ciutat d'Itàlia que compta amb 600.000 habitants, anomenats genovesos. És la capital de la província homònima i de la regió de la Ligúria. El port de Gènova és el primer d'Itàlia i el segon en importància de la Mediterrània després de Marsella. També posseeix l'aquari més gran d'Europa.

Durant la darrera centúria Gènova ha crescut fins a absorbir 25 municipis del litoral i de les valls circumdants i actualment està dividida en 25 circumscripcions i 71 unitats urbanes. Cap a l'oest, Sampierdarena conserva algunes vil·les dels segles XVI i XVII.

Panorama de Gènova

[edita] Història

El port comercial amb un vaxeill de vela

Genua fou una ciutat marítima dels lígurs (i sota domini romà de la província de Ligúria), probablement degut al seu port excel·lent que la feia un gran empori comercial. El golf de Gènova es deia llavors Sinus Ligusticus.

[edita] Gènova romana

No apareix esmentada fins a la segona guerra púnica quan ja era una ciutat important. Escipió va renunciar a empaitar a Anníbal cap a la vall del Roina i va arribar amb la seva flota a Gènova (Genua) des on esperava oposar-se al general cartaginès a la vall del Po. Avançada la guerra, quant Magó va renovar la lluitar a la zona, va desembarcar a Genua (205 aC) i encara que la va dominar un temps, després es va traslladar a Savo, amb el propòsit de combatre als ingaunis i probablement la va destruir en abandonar-la perquè el 203 aC es troba el pretor Sp. Lucretius encarregat de la seva reconstrucció.

Després apareix molt poc a la història de Roma. Al segle I aC era un municipi romà. Una via de Libarna a Dertona (la via Postúmia) passava per Genoa el que va incrementar la seva prosperitat. Una inscripció esmenta un conflicte de límits entre Genua i el poble veí dels veituris, i per arbitrar es va nomenar a dos germans de la família de Minucius Rufus (117 aC); aquest document permet conèixer l'existència de dos tribus properes, els veituris i els langenses (el seu nom s'ha conservat en el castell de Lanyareo a la vall del Polcevera, i aquest riu es esmentat a la inscripció com Porcobera o Procobera); als habitants de la ciutat se'ls esmenta indiferentment com genuats o genuencs; al est de Genua s'esmenta el riu Feritor, avui el Bisagno.

Va romandre en poder de Roma fins a la caiguda de l'Imperi, passant després als ostrogots i als llombards perdent gran part de la seva prosperitat i importància. El 934 fou saquejada per pirates àrabs o musulmans. Després d'això va anar prosperant i el comú es va establir el segle XI esdevenint la República de Gènova.

[edita] República de Gènova

Durant l'Edat Mitjana es va convertir en una potència marítima: fou una de les quatre Repubbliche Marinare (Repúbliques Marineres); República de Gènova, República de Venècia, Pisa i Amalfi competien per la supremacia naval de la regió italiana. La República de Gènova comprenia la Ligúria actual, part del Piemont i l'illa de Còrsega i part de la de Sardenya. També posseïa colònies a l'Orient Mitjà i a l'Àfrica del Nord.

[edita] Primer Imperi Francès

Durant les guerres napoleòniques, la República de Gènova fou incorporada a França. El seu territori va formar part de l'Primer Imperi Francès fins a 1815.

[edita] Regne de Sardenya-Piemont

Els delegats del Congrés de Viena van sancionar la seva incorporació al Regne de Sardenya-Piemont el 1815.

Després d'un llarg període de decadència, Gènova va recuperar la seva rellevància portuària gràcies a la construcció de túnels ferroviaris alpins i a la puixança de la industrialització, manifestada per la presència de drassanes navals, les indústries petroquímiques i el desenvolupament metal·lúrgic.

Entre els personatges famosos nascuts a Gènova trobem: Cristòfor Colom, l'almirall Andrea Doria, el patriota italià Giuseppe Mazzini i el violinista Niccolò Paganini.