Berenguer Ramon I
De Viquipèdia
Berenguer Ramon I, dit el Corbat (v 1006 - 1035 ), Comte d'Osona (1017-1035) i Comte de Barcelona (1018-1035).
El sobrenom d'el Corbat amb el qual se'l coneix no té fonament històric i és producte d'una confusió que data del segle XIII.
[edita] Orígens familiars
Fill de Ramon Borrell, comte de Barcelona, i d'Ermessenda de Carcassona.
La figura de Berenguer Ramon I té una doble vessant. Per una banda, ha passat a la història com un home equànime. Durant el seu mandat va predominar la pau. Va sotmetre pacíficament el comte d'Urgell, Ermengol, restablí la concòrdia amb el comte Hug I d'Empúries i tingué excel·lents relacions amb Guillem I de Besalú i Guifré II de Cerdanya. També va tenir bones relacions amb el Papa i el 1032 va realitzar un viatge a Roma. A més, anà diverses vegades a Saragossa i a Navarra, per entrevistar-se amb Sanç Garcés III el Major, rei de Navarra, i unificar criteris en les relacions amb els comtes de Tolosa. Els seus homes de confiança i consellers foren l'abat Oliba, el jutge Ponç Bofill, Gombau de Besora i els bisbes Pere de Girona i Deudat de Barcelona.
El 1025 va promulgar un decret que alliberava els propietaris de terres de qualsevol vinculació jurisdiccional que no fos la del comtat i els deslliurà d'impostos.
D'altra banda, el govern de Berenguer Ramon I va marcar el començament del declivi del poder comtal. En morir el seu pare (1018), Berenguer Ramon encara era menor d'edat i la seva mare Ermessenda actuà com a tutora i regent fins al 1023. Però quan Berenguer Ramon va arribar a la majoria d'edat no va començar a governar sol sinó que Ermessenda va continuar associada al govern.
Segons alguns cronistes, el caràcter de Berenguer Ramon era feble i indecís. A més, la política de pau amb l'Islam anava en contra dels desitjos de la noblesa que veien la guerra com l'única manera d'aconseguir glòria i riqueses. Això va fer que alguns nobles comencessin a actuar al marge del poder comtal. Ermessenda, en canvi, era enèrgica i decidida i va intentar de totes totes imposar la seva autoritat sobre els altres nobles. Però la seva condició de dona li impedia d'exercir de cabdill militar i per tant d'organitzar alguna ràtzia o expedició militar que satisfés les ànsies de poder dels aristòcrates.
[edita] Núpcies i descendents
El 1018 es casà amb Sança de Gascunya, amb la qual no tingué fills.
El 1021 es casà amb Sança de Castella, filla de Sanç Garcia, comte de Castella. Van tenir dos fills:
- l'infant Ramon Berenguer (1023-1076), comte de Barcelona
- l'infant Sanç d'Olèrdola
L'any 1027 es va tornar a casar, aquest cop amb Guisla de Lluçà, filla del veguer de Balsareny. Van tenir tres fills:
- l'infant Guillem I d'Osona (1028-?), comte d'Osona
- l'infant Bernat Berenguer de Barcelona
- la infanta Sibil·la de Barcelona (1035-1074), casada vers el 1056 amb Enric de Borgonya, pares del comte Enric de Portugal
La desintegració del poder comtal es va fer més evident quan, poc abans de morir, l'any 1035, Berenguer Ramon I va repartir els seus dominis entre els seus fills: Ramon Berenguer va rebre Girona i Barcelona fins al riu Llobregat; Sanç d'Olèrdola, el territori fronterer que anava des del Llobregat fins a la terra dels musulmans, constituit com a Comtat del Penedès amb capital a Olèrdola; i a Guillem li va deixar Osona.
| Precedit per: Ramon Borrell |
Comte d'Osona 1017–1035 |
Succeït per: Guillem I d'Osona amb Guisla de Lluçà |
| Comte de Barcelona 1018–1035 |
Succeït per: Ramon Berenguer I |
