Bauhaus
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Bauhaus (desambiguació)». |
Bauhaus és un terme comú per a denominar la Staatliches Bauhaus, una escola d'art i arquitectura a Alemanya que fou fundada el 1919 per Walter Gropius a Weimar (Alemanya) durant la República de Weimar, i fou clausurada per les autoritats prussianes (en mans del partit nazi) l'any 1933. Bauhaus també denomina l'aproximació al disseny i el model educatiu que desenvolupà i aplicà l'escola. El nom es tradueix (del verb alemany bauen: construir) com "Casa d'Arquitectura". L'Estil Bauhaus va esdevenir un dels corrents amb més influència en l'aquitectura moderna.
Les seves propostes i declaracions d'intencions participaven de la idea d'una reforma necessària dels ensenyaments artístics com a base per a una transformació de la societat de l'època, d'acord amb la ideologia socialista del seu fundador. La primera fase (1919-1923) fou idealista i romàntica, la segona (1923-1925) molt més racionalista, i en la tercera (1925-1929) assolí el seu major reconeixement, coincidint amb el seu trasllat de Weimar a Dessau. El 1930, sota la direcció de Mies van der Rohe, fou traslladada a Berlín on canvià l'orientació del seu programa d'ensenyament.
El 1996 la Bauhaus i les seves seus a Weimar i Dessau van ser declarats Patrimoni de la humanitat per la UNESCO.
Taula de continguts |
[edita] Primera època (1919-1923)
En el moment de la seva fundació, els objectius de la escola, definits per Walter Gropius en un manifest van ser. “La recuperació dels mètodes artesanals en la activitat constructiva, eleva la potencia de artesana al mateix nivell que les Belles Arts i intentar comercialitzar els productes que, integrats en la producció industria, es convertiran en objectes de consum assequibles per al gran public” ja que una de les seves fites era la de independitzar-se i començar a vendre productes elaborats a l'Escola per a deixar de dependre de l'Estat que fins en aquell moment era que els subsidiava.
Entre el primers estudiants hi trobem Marcel Lajos Breuer i Joost Schmidt, que van arribar a cert èxit. Els estudiants es mostraven flexibles i disposats a fer qualsevol tipus de treball, per tan sortien de la escola ben formats, sabent dibuixar, modelar, fotografiar o dissenyar mobles. L'Escola disposava de tallers d'ebenisteria, disseny, teatre, ceràmica, teixit, enquadernació, vidrieria. Però no de pintura i escultura en el sentit tradicional.
El taller de teatre, dirigit per Oskar Schlemmer, era considerat molt important dins del programa de l'escola per la seva naturalesa d'activitat social que combinava diversos mitjans d'expressió. Decorats, vestuari, etc. formaven part de les pràctiques dels alumnes. Van se famoses les obres de Schlemmer, sobretot el Ballet Triadico, obra estrenada al teatre de Stuttgart.
Paul Klee va arribar a l'escola el 1920. Persona molt culta (a més de ser un violinista i pintor notable) i molt interessada per el problemes teòrics de l'art. Desenvolupa la seva activitat al taller de teixits donant classes de composició. La seva ensenyança es basava en les formes elementals, de les que segons ell, es derivaven totes les demés. L'art havia de descobrir aquestes formes, revelar-les, fer-les visibles. Preparava a consciencia les classes escrivint en un quaderns que, posteriorment van ser publicats en forma de llibre.
El 1922 Vasili Kandinski s'incorpora al projecte. Havia participat en les reformes educatives en l'època de la revolució russa, fundant en la Unió Soviètica varies escoles. Durant aquest temps va mantenir correspondència amb Gropius. Quan la revolució russa va començar a sofrir dificultats i van començar les disputes i purgues polítiques, Kandinski decideix traslladar-se a la Bauhaus. El seu prestigi, després de la publicació de De l'espiritual en l'art el 1911 i les seves primeres obres abstractes de 1910, era llavors molt gran. Substituí a Schlemmer al taller de pintura mural i va donar classes amb Klee al curs de disseny bàsic. La seva ment teòrica va ser decisiva per a iniciar el camí cap a un art més intel·lectual i raonat.
Klee es va retirat l'any 1933
Aquesta primera etapa culmina amb la imminent necessitat del canvi de seu de l'escola propiciat per la gran depressió. El 1925 s'estrena la seu a Dessau; la primera etapa de la Bauhaus es pot sintetitzar com una fase d'experimentació de formes, productes i dissenys i per tant, també d'educadors de disseny.
[edita] Segona època (1923-1925)
Al 1923 Theo Van Doesburg, fundador als Països Baixos del neoplasticisme, pintor, arquitecte i teòric, comença a publicar la revista De Stijl a Weimar, exercint una influencia decisiva en els estudiants i a en Gropius que acabaria portant a l'escola a prendre un altre rumb.
A partir de 1923 es substitueix la tendència expressionista per la Nova Objectivitat, un estil també expressionista de pintura tot i que molt més sobre que el que s'estava imposant a tota Alemanya. La incorporació a la Bauhaus de Laszlo Moholy-Nagy, un artista molt proper a Van Doesburg, va suposar la introducció a l'escola de les idees del constructivisme rus de El Lissitsky i Tatlin, que advocaven per un art comunal, basat en la idea i no en la inspiració.
[edita] Tercera època (1925-1929)
Al 1928 Laszlo Moholy-Nagy després de cinc anys com a professor, abandona la Bahuhaus. Decisió que va prendre per la creixent pressió que exercien el grup de docents i alumnes de tendència comunista.
[edita] La vida quotidiana i les festes de la Bauhaus.
La Bauhaus va ser també un gran experiment vital d'una petita comunitat de joves (1400 aproximadament) que, després de la ruptura del vell ordre i la traumàtica experiència de la recent acabada Primera Guerra Mundial, es va llençar plena d'entusiasme a la construcció d'una utopia social de noves formes de convivència.
Es van portar a terme llegendàries festes a la Bauhaus, generalment temàtiques (festa blanca, festa del metall, festa dels estels) i quasi sempre de disfresses, que en la seva organitzacio i disseny es treballava durant setmanes.
Les festes tenien una doble intenció: per un lloc fomentar el contacte entre la escola i la població per per aplacar els recels que generava la institució a la població i, per altra banda, propiciar el treball en equip i de cooperació i servir de catarsis davant les tensions i conflictes que s'originaven a la Bauhaus coma a resultat de la estreta vinculació entre treball i vida privada. A mes d'aquestes festes “oficials”, qualsevol esdeveniment era igualment susceptible de desembocar en una celebració: l'acabament d'un tapis, la adquisició de la nacionalitat del matrimoni Kandinski, el naixement d'un fill...
[edita] La nova Bauhaus
Després de 1933 gran part dels integrants de la Bauhaus van marxar cap als Estats Units on van desenvolupar una especie de continuació de la Bauhaus fins la Guerra Freda. El 1951 l'arquitecte i escultor suís Max Bill, seguint les línies de la Bauhaus original, funda a Ulm (República federal Alemanya) la Hochsule für Gestaltung (Alta escola per a la formació), que recupera aviat la denominació de Bauhaus o, per la diferencia inicial, Neues Bauhaus (Nova Bauhaus), de la qual va ser-ne el director entre 1954-1966 el pintor i dissenyador l'argenti Tomas Maldonado, qui va emfatitzar encara més amb el caràcter científic i racionalista aplicat a les arts.
[edita] Enllaços externs
- Bauhaus Archive. En anglès i alemany.
- Fundació Mies van der Rohe. En castellà.
- Kandinsky, Wassily. Webmuseum.
- Expressionisme, Paul Klee.
- Museu de la Bauhaus a Weimar
[edita] Bibliografia
- Gropius, Walter. La nueva arquitectura y La Bauhaus. Editorial Lumen 1966, ISBN 84-264-1005-7
- Kandinski, Vasili Vasilevich. Cursos de la Bauhaus. Madrid, Alianza Editorial, 2003. ISBN 84-206-7011-1
- Klee, Paul. Diarios 1898-1918. Madrid, Alianza Editorial, 1993.ISBN 84-206-7061-8
- Varios. Utopías de la Bauhaus. Edición del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía 1988. ISBN 84-505-7550-8
- Whitford, Frank. La Bauhaus. Barcelona, Destino, 1991.ISBN 84-233-1985-7
- Wick, Rainer. Pedagogía de la Bauhaus. Madrid, Alianza Editorial, 1993. ISBN 84-206-7054-5
- Wingler, Hans Maria. La Bauhaus : Weimar, Dessau, Berlín, 1919-1933. Barcelona, Gustavo Gili, 1980. ISBN 84-252-0841-6
- Wolfe, Tom. La palabra pintada. Editorial Anagrama, 1999. ISBN 84-339-2320-X. Ref. en es.humanidades.arte
- Wolfe, Tom. ¿Quién teme al Bauhaus feroz?. Editorial Anagrama 1999 ISBN 84-339-0436-1
- Droste, Magdalena. Bauhaus [castellano]. Editorial Taschen 2006 ISBN 3-8228-5000-4
El contingut d'aquest article incorpora material de la Enciclopèdia Lliure Universal, publicada en castellà sota la llicencia GFDL.
