Web - Amazon

We provide Linux to the World

ON AMAZON:


We support WINRAR [What is this] - [Download .exe file(s) for Windows]

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
SITEMAP
Audiobooks by Valerio Di Stefano: Single Download - Complete Download [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Alphabetical Download  [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Download Instructions

Make a donation: IBAN: IT36M0708677020000000008016 - BIC/SWIFT:  ICRAITRRU60 - VALERIO DI STEFANO or
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Banana - Viquipèdia

Banana

De Viquipèdia

Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiques
Com entendre les taules taxonòmiques
Banana
Bananer
Bananer
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Liliopsida
Ordre: Zingiberales
Família: Musaceae
Gènere: 'Musa'
Espècies

Origen híbrid; vegeu el text

La paraula plàtan o banana designa la fruita del bananer (Musa paradisiaca), el qual té al voltant de 100 varietats.

Taula de continguts

[edita] El bananer

El bananer no és un arbre ni un arbust sinó que és una planta herbàcia de grans dimensions ja que pot arribar a 8 metres d'alçada i les fulles fer 3'5 metres de llarg (depenent de la varietat conreada).

Els bananers de les illes Canàries són generalment d'una varietat nana.

És una planta originària de les zones tropicals del sud-est d'Àsia d'on posteriorment va passar a ser conreada a l'Àfrica, Amèrica i a totes les altres parts del món de clima similarcom Oceania i Australàsia.

El conreu del bananer es basa en la multiplicació vegetativa de la planta. Una vegada transplantat un rizoma del tipus corm en surt una tija, o des del punt de vista botànic més exactament una pseudotija, la qual produirà un únic raïm o de plàtans i després morirà i serà substituïda per una altra tija que continuarà el cicle fins l'esgotament de la planta al cap d'uns 25 anys.

Actualment també es fa reproducció vegetativa en laboratori per evitar propagar malalties

Les varietats més conreades són híbrids, mutacions i modificacions i millores entre diverses espècies i m

Els plàtans es produeixen al llarg de totes les estacions de l'any, no són plantes de temporada.

Corms o rizomes de bananer
Corms o rizomes de bananer


Les varietats més conreades per a postres són del tipus Cavendish que va desplaçar a partir de 1950 la varietat Gross Michel afectada per una malaltia fúngica molt greu (malaltia del Panamà).

També es conreen varietats molt més riques en midó per a consumir cuites.

La flor del bananer i la part interna de la tija també és comestible crua o cuita i és popular aquest ús a la cuina de la ïndia.

Les fulles del bananer són flexibles i impermeables serveixen tant per embolicar el menjar com per construir cabanes o com paraigües.

Les plantes silvestres de bananer tenen fruits amb llavors dures però les conreades no en tenen cap.

Llavors de bananer (escala en centímetres).
Llavors de bananer (escala en centímetres).

[edita] El fruit, la banana

En primer lloc cal dir que totes les bananes d'importació es cullen verdes i que són afectades per les temperatures amb les que finalment maduren fora del bananer. En el transport són refrigerades a entre 13'5 a 15 ºC si les temperatures són inferiors els fruits es tornen grisos.

El contingut calòric és similar al de la patata unes 80 a 100 Calories per 100 grams (pes aproximat d'un plàtan mitjà) per la qual cosa, tot i tenir el doble de calories que les pomes, no deixen de ser relativament baixes en calories i aptes per a ser incloses en dietes d'aprimar.

El contingut en sucres és del 12% i el de proteïna d'1%, en varietats de postre

Els greixos són molt escassos, un 0'3% del fruit.

La fibra dietètica arriba al 2'6%

Té uns 358 mg de potassi i 9 mg de vitamina C per cada 100 grams.

A la República Dominicana, s'usa el plàtan per fer el què allà anomenen com a "mangú", que no és altra cosa que plàtan aixafat amb mantega i oli, de vegades afegint-hi llet per amorosir-ho, i afegint sal al gust.

'Bananes Cavendish
'Bananes Cavendish

[edita] Història

A Nova Guinea s'han trobat evidències d'haver estat conreades des de fa 8.000 anys cosa que converteix el conreu del bananer (com altres del grups dels reproduïts vegerativament) en un dels més antics de la humanitat.

A Amèrica Central aquest conreu va acabar tenint una gran influència sociopolítica de la mà del control, monopoli de facto d'empreses nordamericanes com United Fruit Company(actualment Chiquita) que van donar lloc al concepte de República bananera.

Àfrica proveeix prop del 75% de la producció mundial de plàtans i Àsia produeix el 50% de bananes. El major productor mundial de plàtans és Uganda (9 milions de tones) i el major productor de bananes és l'Índia (11 milions de tones).


Encara que la majoria de plàtans es destinen als mercats locals i una part al consum domèstic, les exportacions de plàtans són molt importants, desacant a Ecuador, Colòmbia, Costa Rica, Hondures, Guatemala, Panamà, les Antilles, Filipines, les illes Canàries, Madeira, Camerun i Costa d'Ivori. La República Dominicana és el principal país exportador de plàtan orgànic.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Banana
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Plàtan

Static Wikipedia 2008 (March - no images)

aa - ab - als - am - an - ang - ar - arc - as - bar - bat_smg - bi - bug - bxr - cho - co - cr - csb - cv - cy - eo - es - et - eu - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - frp - fur - fy - ga - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - jbo - jv - ka - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - ms - mt - mus - my - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nn - -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -
https://www.classicistranieri.it - https://www.ebooksgratis.com - https://www.gutenbergaustralia.com - https://www.englishwikipedia.com - https://www.wikipediazim.com - https://www.wikisourcezim.com - https://www.projectgutenberg.net - https://www.projectgutenberg.es - https://www.radioascolto.com - https://www.debitoformativo.it - https://www.wikipediaforschools.org - https://www.projectgutenbergzim.com