Arnau Bargués

De Viquipèdia

Arnau Bargués (Magister domorum Berges), va ser un arquitecte mestre d'obres català del segle XV que la seva data de naixença i lloc es desconeixen, mort a Barcelona l'any 1413.

Tots els seus treballs es van donar a Catalunya. Aquest mestre treballava amb un bon equip d'artistes picapedrers procedents de diversos llocs: Vimbodí, L'Espluga de Francolí, Montblanc, Barcelona, Terol, Astúries, Portugal i França. Se sap que va ser un mestre molt actiu i que va participar en 1368 en una concentració d'arquitectes molt important que es va donar en la ciutat de Girona. Es va dedicar sobretot a edificis civils.

Taula de continguts 1 Arquitecte a Poblet 2 Altres obres 3 Notes 4 Bibliografía

[edita] Arquitecte a Poblet

El rei Martí I l'Humà va voler construir-se un palau dintre del recinte del monestir de Poblet. El rei va voler que el mestre d'obres fos Arnau Bargués, que ho va començar al 1397. En 1402 encara continuaven les activitats, pel que el rei va manar al mes de novembre un escrit a l'arquitecte encarint-li que acabessin

«	”… la obra de nostres cambres que aquí fets…”	»

Però al 1406 es va parar la construcció sense haver-se conclòs. En aquest treball va tenir com principal ajudant a l'escultor-picapedrer François Salau ^[1]. La pedra amb que va treballar tot l'equip per a la construcció del palau del rei Martí es portava de la pedrera de Tarrés de la Conca de Barberà.

[edita] Altres obres

Va ser nomenat mestre d'obres de Barcelona on va construir la façana principal de l'Ajuntament (1412) d'aquesta ciutat en un fi estil gòtic ^[2].

Va dirigir les obres de la catedral desde el 1397 al 1407 sent l'autor de la sala capitular. A Blanes va construir el Palau-Castell dels Cabrera

Façana antiga del ajuntament de Barcelona - Parte izquierda

Façana antiga del ajuntament de Barcelona - Parte derecha

Façana del castell-palau de los Cabrera a Blanes adosat a la esglèsia

[edita] Notes

1. ↑ Salau era l'home de confiança d'Arnau; en més d'una ocasió li va substituir plenament. S'atribuïxen a aquest escultor gran part dels finestrals gòtics del palau. Se li considera com el introductor a Catalunya d'un estil gòtic expressiu i imaginatiu
2. ↑ En aquesta façana es trobava la porta principal fins que al segle XIX es va obrir l'entrada per la Plaça Sant Jaume

[edita] Bibliografía

• OLIVER, Jesús M. Guía del Museo de Poblet. Publicaciones Abadía de Poblet ISBN 84-300-6637-3