Arc compost
De Viquipèdia
Un arc compost està fet de diferents materials laminats, normalment units a pressió. Materials especialment resistents a la compressió, com les canyes, banyes o la fusta de teix són utilitzats a la cara interna de l'arc (la que assenyala el tirador), mentre que en la cara externa es fan anar materials molt resistents a la tensió, com tendons, seda o fusta de pacaner.
Els arcs huns i magiars eren fets de banya i tendons, i com la major part dels arcs compostos anteriors al segle XX les capes estaven enganxades amb cola feta de pell, o amb bufetes de peix. Eren arcs recorbats, cosa que els conferia una potència enorme en una mida petita. Alguns podien arribar a generar 160 lliures, comparat amb les 80-180 de l'arc llarg europeu, que era el doble de gran.
L'arc compost va ser molt utilitzats pels arques a cavall mongols i d'altres pobles nòmades asiàtics. De fet, formaven la major part de l'horda mongola.
L'arc llarg anglès estava format per fusta externa i interna de teix. Les capes de la primera resistien la compressió i les segones la tensió, convertint-lo en un poderós ressort natural.
Els arcs compostos moderns usen fusta laminada, plàstic i fibra de vidre, i els canvis de temperatura i humitat quasi no els afecten.
Mongols, seljúcides i arquers a cavall parts feren servir estratègies basades en un atac fort i una retirada. Els parts fins i tot podien disparar assentats cap enrere, d'aquí ve el nom "tir part". Els mongols, per últim, feren servir molts tipus diferents de fletxes.
