Aleix I Comnè de Trebisonda
De Viquipèdia
Aleix I Comnè de Trebissonda el gran (1180-1222) fou emperador de Trebissonda (1204-1222). Era net d'Andrònic I Comnè (1183-1185) i fill del sebastocrator Manel Comnè. Quant els llatins van ocupar Constantinoble va fugir a Trebisonda on amb l'ajut de la seva tia materna Tamara de Geòrgia va poder establir un regne independent. El seu germà David Comnè es va encarregar de conquerir les ciutats del Pont com Amisos (Samsun), Sinope, Kastamunu, Amastris i Heraclea.
El 1205, aliat als llatins, David Comnè va atacar Nicomedia però fou derrotat per Teodor I Lascaris de Nicea; el 1206 David Comnè fou de nou derrotat per Teodor i va morir, i el 1208 Teodor Lascaris fou coronat emperador pel patriarca. Entre 1206 i 1214 Nicea va ocupar tots els ports entre Heraclea i Amisos i el 1214 el sultà seljúcida de Konya (o de Rum) va ocupar Sinope i Aleix li va haver de pagar tribut.
Aleix va morir el 1222. El seu títol era basileus i la seva bandera era vermella amb un cap d'àguila daurat, i s'anomenaven "Rei i Emperador de tot l'est, Ibèria i Peràteia" (nom que feia al·lusió a la reclamació de Crimea).
El va succeir Andrònic I Gidus.
