Abu Faris Abd al-Aziz ben Ahmad III
De Viquipèdia
Abu Faris Abd al-Aziz ben Ahmad III fou emir hàfsida, fill i successor d' Abul Abbas Ahmad III a la seva mort el 1394.
Va extirpar les dinasties locals que romanien a Trípoli, Gafsa, Tozeur i Biskra i el poder tribal de les regions de Constantina i Bugia (1397-1402), i va nomenar governadors d'aquests regions a oficials escollits, generalment lliberts.
El 1398 va fer una audaç expedició a l'Aures. Un altra expedició notable fou la que va fer a Tripolitana el 809 de l'hègira (1406/1407). Va resoldre una greu crisis que afectava al Constantinès i al sud-est (1407 i 1408) i la va tancar amb la conquesta d'Alger el 813 de l'hègira (1410/1411).
Després d'uns anys de pau, el 1424 es va llençar cap a l'oest on va fer diverses campanyes fins al 1431, en les que va imposar la seva sobirania als emira abdalwadites de Tlemcen, i va intervenir al Marroc i tanmateix al Regne de Granada.
Amb els estats cristians va signar nombrosos tractats i les relaciones foren de vegades cordials i d'altres tenses, però sempre estretes.
Va seguir una política religiosa estricta que el va fer molt popular. Va acordar generoses donacions o favors als ulema i als sharifs, va celebrar el mawlid, i va intentar implantar el sunnisme a Gerba (focus de kharigisme). Les seves construccions religioses foren nombroses. Va suprimir alguns impostos no religiosos i va desenvolupar el cors a la mar considerant la seva practica com a djihad. El juridisme malikita va triomfar mercès al famós jurista Ibn Arafa (1316-1401) que va enviar a l'exili al Caire a Ibn Khaldun (que hi va morir el 1406). El palau del Bardo és testimoniat per primer cop durant el seu regnat.
El 1432 va anar personalment a ajudar als defensor de l'illa de Gerba que eren atacats pel rei Alfons V. El 1534, quan ja tenia més de setanta anys, va dirigir personalment una expedició contra Tlemcen, per tornar a l'obediència als abdalwadites, i va morir a la regió de Ouarsen El seu fill Abul Hasan Muhammad ja havia mort i la successió va recaure en el net d'Abu Faris, Abu Abdallah Muhammad IV al-Mustansir.
