Nazisme
De Viquipèdia
El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus) és la forma de govern totalitari que va dirigir Alemanya de 1933 a 1945, i la ideologia i el moviment polític de masses en què es basava aquest període. El nacionalsocialisme estava relacionat amb el feixisme, per bé que alguns autors l'han considerat la versió més radical i violenta d'aquest, sobretot per les consideracions racistes[1], especialment antisemites. Alguns altres elements definidors d'aquesta ideologia són l'antiparlamentarisme, el nacionalisme ètnic, l'oposició al liberalisme social, polític i econòmic, l'anticomunisme, o l'eugenèsia de "vida no mereixedora de vida" que va culminar en l'Holocaust.
El terme nazi fou encunyat per primer cop pel ministre de propaganda Joseph Goebbels, que el va fer servir per a referir-se als membres del seu partit, el Partit Nacionalsocialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP), durant un dels seus discursos. Per extensió, la paraula nazi va començar a utilitzar-se amb tot el que es relacionava amb el règim i la ideologia nacionalsocialistes. El discurs nazi promulgava la conquesta de Lebensraum ("espai vital") per a la raça ària al mateix temps que la desaparició de tots els individus, grups i ètnies considerats indesitjables al Tercer Reich, que va culminar en genocidi a gran escala, amb la creació de camps de concentració i camps d'extermini.
Taula de continguts |
[edita] Història
Aquesta ideologia apareix a l'Alemanya dels anys 30, just quan a les dures condicions de pau que se li havien imposat a Alemanya després de la Primera Guerra Mundial, s'hi van sumar els estralls econòmics provocats pel Crack del 1929 i la Gran Depressió. El gener del 1933, Hitler va ser anomenat primer ministre d'Alemanya pel President de la Primera República, Paul von Hindenburg, gràcies a la seva victòria electoral i al suport d'altres partits polítics. Quan el President de la República va morir el 2 d'agost del 1934, Hitler va unificar els càrrecs de Canceller amb el de President.
Apareix centrat al voltant de la figura d'Adolf Hitler i la seva obra Mein Kampf (en alemany, La meva lluita), que recull les seves idees centrades en l'atac al comunisme, cosa que li va suposar l'ajut d'una part de les classes altes.
[edita] Característiques
El nacionalsocialisme alemany presenta característiques similars al feixisme italià:
- Primacia de l'Estat sobre l'individu i sobre qualsevol altra entitat.
- Creença en el racisme i la seva aplicació pràctica en forma de segregació racial, exclusió, eugenèsia i violència: la raça nòrdica alemanya era considerada la "raça ària", mentre que la resta formava una jerarquia de "races inferiors", amb els jueus rebent la pitjor consideració. El no-mestissatge i la consideració diferencial envers les altres races en constituïen trets ideològics bàsics (sorprenentment hi hagué forces polítiques musulmanes que durant la Segona Guerra Mundial van recolzar el partit de Hitler)
- Exaltació d'un guia o Führer.
- Defensa de l'imperialisme: Alemanya tenia el dret a envair els territoris que creia seus.
- Militarisme i iolència. Com en d'altres ideologies totalitàries, la violència i la guerra eren exaltades.
Pel que respecta a la violència, era la norma de funcionament: es van crear uns cossos especials de policia o parapolicials (com la Gestapo, les Sturmabteilung o les SS, guàrdia personal de Hitler) que es dedicaven a perseguir tots aquells que s'atrevissin a actuar contra el règim o a expressar la seva oposició a Hitler. D'altra banda, el control de la informació i del pensament constitueix una altra característica de l'Estat nacionalsocialista; això s'aconseguia mitjançant el control dels diaris i de la ràdio.
[edita] Neonazisme
El neonazisme és un nom genèric que es fa servir per referir-se al seguit de moviments polítics d'extrema dreta posteriors a la Segona Guerra Mundial, que tenen com a objectiu reactivar els principis del nacionalsocialisme. Aquest conjunt de grups vol inspirar-se en el pensament dels antics dirigents nazis alemanys i agrupa diverses organitzacions feixistes que es beneficien de la llibertat d'expressió i llibertat de premsa d'algunes democràcies occidentals, que abominen. Malgrat que en alguns països la jurisdicció en permet l'existència, en molts països, entre ells l'Alemanya actual, hi ha lleis estrictes en contra del nacionalsocialisme, l'apologia del qual és considerada un delicte, així com en contra d'una de les seves posicions ideològiques comunes, el negacionisme de l'Holocaust. Un bon nombre d'aquests grups, però, rebutgen ser catalogats com a nacionalsocialistes i decideixen fer servir d'altres noms, bé per evitar problemes legals o bé per aconseguir cert grau de reconeixement.
Entre els seus activistes més prominents es troben Colin Jordan, George Lincoln Rockwell, Savitri Devi, Francis Parker Yockey, David Duke, William Pierce, Eddy Morrison i David Myatt.
A la ciutat de Barcelona el seu nucli és la Llibreria Europa, al districte de Gràcia, i que fins al 1993 va ser també la seu del difunt grup nacionalsocialista CEDADE (Cercle Espanyol d'Amics d'Europa).
[edita] Notes
- ↑ Gallego, Ferran (2001) De Múnich a Auschwitz. Una historia de la Alemanya nazi, Plaza & Janés Editores ISBN 840153044X
