Limòtges

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Region	Occitània, Lemosin
Departament	Nauta Vinhana
Arrondiment	28 cantons 108 comunas 278 439 abitants
Cantons	Chapluòc de 16 cantons (11 comunas, 179 106 abitants)
Abitants	limotjaud -a = lemotjaud -a
Populacion totala (1999)	137 502 abitants
sens comptes dobles (1999)	133 968 abitants
Unitat urbana (1999)	173 299 abitants
Airau urban (1999)	247 944 abitants
Intercomunalitat (2004)	Comunautat d'aglomeracion 184 241 abitants
Superficia	7 745 ha

Limòtges

Limòtges (forma usuala locala) o Lemòtges (forma classicizanta) es una vila dau nord-oest d'Occitània (e dau mieg oest de França), es la vila principala e chapluòc de la region de Lemosin e dau departament de Nauta Vinhana (87), sus Vinhana.

Lo gentilici es limotjaud -a o lemotjaud -a.

[Modificar] Istòria

Limòtges fuguet a l'Edat Mejana chapluòc d'un vescomtat.

[Modificar] Monuments istorics

Cripta de Sent Marçau : plaça de la Republica
Anfiteatre gallorroman : vargier d'Orsay
Convent daus Carmes (segle XIII) : avenguda de Sent Alec
Pavilhon dau Verdurier (segle XX)
Catedrala de Sent Estiene
Chapela de Sent Aurelian (segle XVII)
Chasteu de Beu Vés (segle XVIII) : Landoja
Chasteu daus Eissarts (segle XVII) : Beuna
Caserna de la Visitacion (segle XVII)
Egleisa de Sent Micheu daus Lions (segle XIV)
Egleisa de Sent Peire (segle XIII)
Egleisa de Beuna
Palaiç de l'Eveschat (segle XVIII) : Museu municipau
Font de las Barras (segle XVII)
Gara daus Benedictins (segle XX)
L'Ala (segle XIX)
Ancian ospitau (segle XVIII) : Biblioteca multimèdia
Ostau Estienne de la Ribiera (segle XIX) : plaça dau Presidiau
Ostau Maledent de Savinhac de Festiac (segle XVII) : rua Nauta de la Comedia
Ostau de Vila e font (segle XIX)
Liceu Gay Lussac (segle XVII)
Cort dau Temple (segle XVI)
Museu Adrien Dubouché (segle XIX)
Pont de Sent Estiene (segle XIII)
Pont de Sent Marçau (segle XIII)
Prefectura (segle XX)
Forn daus Casseus (segle XIX)

[Modificar] Economia

Limòtges es reputat per sa porcelana, fabricada en tirant dau caolin de Sent Iriès.

Industria mecanica e electrica
Quimia

[Modificar] Administracion

Meras de Limòtges :

Periòde	Identitat	Partit
Lista dei cònsols successius
1945 - 1947	M. Jòrgi Guingouin	PCF
1947 - 1956	M. Leon Betoulle	SFIO
1956 - 1990	M. Loís Longequeue	PS
1990 - 2008	M. Alan Rodet	PS\|

En 1962, Limòtges a fusionat emb la pita comuna de Beuna.

L'aglomeracion de Limòges a constituit una comunautat d'aglomeracion, Limòtges Metropòli.

Limòtges es devesida en 16 cantons :

Lo canton de Limòtges-Beu Pueg es format d'una partida de Limòtges (7 227 abitants) ;
Lo canton de Limòtges-Carnot es format d'una partida de Limòtges (8 976 abitants) ;
Lo canton de Limòtges-Centre es format d'una partida de Limòtges (7 336 abitants) ;
Lo canton de Limòtges-Ciutat es format d'una partida de Limòtges (7 891 abitants) ;
Lo canton de Limòtges-Condat es format d'una partida de Limòtges e de las comunas de Condat de Viena, Solenhac e Lo Vijan (17 826 abitants) ;
Lo canton de Limòtges-Cornhac es format d'una partida de Limòtges (9 644 abitants) ;
Lo canton de Limòtges-Cosés es format d'una partida de Limòtges e de la comuna de Cosés (9 115 abitants) ;
Lo canton de Limòtges-Esmautaires es format d'una partida de Limòtges (15 442 abitants) ;
Lo canton de Limòtges-Grand Truelh es format d'una partida de Limòtges (6 656 abitants) ;
Lo canton de Limòtges-Isla es format d'una partida de Limòtges e de la comuna d'Isla (13 288 abitants) ;
Lo canton de Limòtges-La Bastida es format d'una partida de Limòtges (10 585 abitants) ;
Lo canton de Limòtges-Landoja es format d'una partida de Limòtges (12 806 abitants) ;
Lo canton de Limòtges-Lu Palaiç es format d'una partida de Limòtges e de la comuna dau Palaiç de Viena (11 886 abitants) ;
Lo canton de Limòtges-Panasòu es format d'una partida de Limòtges e de las comunas de Aurèlh, Festiac, Panasòu e Sent Just (20 494 abitants) ;
Lo canton de Limòtges-Pueg las Ròdas es format d'una partida de Limòtges (9 757 abitants) ;
Lo canton de Limòtges-Vigenau es format d'una partida de Limòtges (10 177 abitants).

[Modificar] Embessonatges

Charlotte (Estats Units)
Fürth (Alemanha)
Grodno (Bielorussia)
Plzen (Republica Checa)
Seto (Japon)

[Modificar] Espòrt

L'esquipa de basquet dau Limòtges CSP (Cercle Sent-Peire), fondada en 1929 es la mai titolada de França dins aqueu espòrt. Lo CSP a lo palmarés seguent :

Champion d'Euròpa : 1993
Còpa d'Euròpa Korac : 1982, 1983, 2000
Còpa d'Euròpa daus Venceires de Còpas : 1988
Torneg daus As : 1988, 1990
Champion de França Pro A : 1983, 1984, 1985, 1988, 1989, 1990, 1993, 1994, 2000
Champion de França Pro B : 2001
Còpa de la Federacion : 1982, 1983, 1985
Còpa Robert Busnel : 1994, 1995, 2000

[Modificar] Limotjauds celèbres

Jean-Baptise Jourdan (1762-1833), mareschau de França
Thomas-Robert Bugeaud (1784-1849), mareschau de França
Sadi Carnot (1837-1894), president de la republica
Auguste Renoir (1841-1919), pintre
Marisa Bastié (1898-1952), aviator
Alan Marsaud (1949-), politicaire

[Modificar] Ligam extèrne

Vilas d'Occitània de mai de 100 000 abitants

Vilas francesas de mai de 100 000 abitants

See also ebooksgratis.com: no banners, no cookies, totally FREE.

Limòtges

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Somari

[Modificar] Istòria

[Modificar] Monuments istorics

[Modificar] Economia

[Modificar] Administracion

[Modificar] Embessonatges

[Modificar] Espòrt

[Modificar] Limotjauds celèbres

[Modificar] Ligam extèrne

Views

Navigacion

Recercar

Autras lengas