See also ebooksgratis.com: no banners, no cookies, totally FREE.

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Asturleonés - Wikipèdia

Asturleonés

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Asturleonés (Asturllionés)
Parlat en :  Espanha, Portugau
Regions :  Euròpa Occidentala
Parlat per :  100 000 personas
Classament :  ?ena pus parlada
Tipologia :  SVO
Familha lingüistica :  lengas indoeuropèas > lengas romanicas > iberoromanic > asturleonés
Estatut oficial
Lenga oficiala de :  Miranda do Douro, Portugal
Acadèmia :  Academia de la Llingua Asturiana
ISO 639-1  
ISO 639-2 (B)  ast
ISO 639-2 (T)  ast(en)
Mòstra:  Article primier de la Declaracion dei Drechs Umans

Artículu 1

Tolos seres humanos nacen llibres y iguales en dignidá y drechos y, pola mor de la razón y la conciencia de so, han comportase hermaniblemente los unos colos otros.

Vejatz tanben : indoeuropèulenga, lista de lengas


L'asturleonés (nom autoctòn: asturllionés) es una varietat apertenent ai lengas romanicas. Se considèra siá coma una lenga independenta (segon la revendicacion locala e certanei lingüistas), siá coma un dialècte espanhòu (segon la lingüistica romanica tradicionala).

Se parla dins diferents territòris e i receu de noms diferents:

  • Au nòrd-oèst d'Espanha.
    • En Astúrias, ont lo nomman asturian o bable.
    • Au nòrd e a l'oèst de Leon, ont lo nomman leonés.
    • Dins l'oèst de Cantàbria, ont lo nomman montanhés o cantabre.
    • Benlèu dins una franja d'Extremadura, ont lo nomman extremenc o castúo. Mai la classificacion de l'extremenc es discutida: d'unei lo veson un dialècte asturleonés, d'autres coma un dialècte castelhan. I a tres sosvarietats: l'aut-extremenc auriá gardat mai de trachs asturleonés, lo mejan-extremenc e lo bas-extremenc aurián mai de caracteristicas castelhanas.
  • Dins una franja pichona de Portugau, a l'entorn de la vila de Miranda do Douro, ont lo nomman mirandés.

Certanei militants lingüistics asturleonés pretendon de maniera exagerada que lo dialècte eonaviego, parlat dins l'extrèm oèst d'Astúrias, seriá una forma d'asturleonés. En realitat, es clarament un dialècte galèc que ten quauquei trachs de transicion vèrs l'asturleonés mai que garda una dominacion fòrta dei trachs galècs.


aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -