11 09
Da Wikipedia.
Ol dé 11 09 al è ol dé de post 254 ( 255 si l'an al è biseest ) del an del calendare gregorià; i manca 112 dé a finí l'an.
Ul dí 11 09 al è ul dí da pòost 254 ( 255 si l'an al è biseest ) dal an dal calendari gregurian; i manca 112 dí a finí l'an.
| SET | ||||||
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | |||||
| Tücc i dí | ||||||
Cuntegnüü |
[Mudifica] Nom del dé in diferenc dialecc
[Mudifica] Aenimenc
1714 - Barcelona: daspus de 14 mes d'ases, la sità la borla zò in mà di tröpe borbòneghe (guèra de Sücessiú).
1977 - Barcelona: profitant de la Diada Nacional de Catalunya, se ghe la fa öna manifestassiú de massa a favur del Statüt (tranzissiú democràtega).
2002 - Ol löch web de la Generalitat de Catalunya al adopa ol domini .net [1]
2003 - Ol canal de notíssie de TVC 3-24 al scumensa i sò emissiú.
1541 - Sità de Guatemala (Guatemala): ü teratrémul al deströíss totalament la sità.
1766 - Spagna: Carl III al amet i indísen Americà int i comünitacc religjuse e i asseta per le càreghe sivile.
1810 - Buenos Aires (l'Arzentina): se ghe la inaügüra l'Acadèmia de Matemàtega.
1919 - Honduras: i marines i invadiss ol paes.
1922 - Palestina: al ghe scumensa ol mandat Britànegh.
1926 - Roma (Itàlia): òt viananc i resülta fericc ini ün atentat contra Mussolini.
1929 - ol Canal de la Mànega: Juan de la Cierva l'al traersa con l'autosir, l'antessedent del elicòter.
1930 - Stromboli (ísole Eòlie, Itàlia): al erüssiuna ol vulcà de l'ísola, cognossit come "ol far del Mediterane".
1939 - Normandia (Fransa): ghe i desbarca i prime tröpe Britàneghe (II Guèra Mondiala).
1941 - Washington (i Stacc Ünicc): ol president Roosevelt al órdena a l'Armada che la spare contra qual-se-ör vassel Todèsch ch'al naveghe intra la costa orientala di Stacc Ünicc e Islànda (II Guèra Mondiala).
1943 - Venexia (Itàlia): l'aviassiú Todèsca la afonda ol lüssus transatlàntegh italià Conte di Savoia (II Guèra Mondiala).
1962 - Anglatèra: The Beatles i finiss de resistrà Love Me Do, ol sò pröm disch sémplis.
1967 - la Lüna: la sonda Surveyor V la envia de la söperfis del satèlit i resültac di anàlisi chémeghe realisade in del söl del àster.
1973 - Sile: i forse armade diriside per ol zeneral Augusto Pinochet i tö ol control del paes; ol president Salvadur Allende al mör defendent ol Palassio de la Muneda.
1980 - Sile: se la apröa in referéndum la nöa Costitüssiú imponida per ol résim de Pinochet.
1982 - Mèssich: Miguel de Lamadrid al è nomenat president del paes.
1984 - La Gomera (i Canàrie): vint persone, intra che al gh'era ol gu·ernadur sivil de Tenerife, i mör int ün insende forestal.
1991 - Cuba: l'ÜRSS la desidiss de retirá i sò tröpe de l'ísola, calcülade in 11.000 òmen.
1992 - ol Pakistan, e nord de l'Índia: tempeste monzòneghe i causa la mort de 2.000 persone.
2001 - i Stacc Ünicc: du aviú condüicc per di seguestradur süisside d'Al-Qaida s' fracassa ü contra ognidöna di Ture Zömèle de Nöa York e i en causa la destrüssiú totala; ghe i mör debòt 3.000 persone; ü ters aviú s'al fracassa contra ol Pentàgon e ün óter al borla zò a l'oest de Pennsilvània, pröma de riá al objetif.
2002 - Fossar de les Moreres de Barcelona - Lluís Maria Xirinacs cunt ün at reindicatif, al parnönsia ü polémich descurs in che al declara: «Gandhi al dighea che ol mia-violent al pöl mia tratá con neutralità le parte d'ü conflitt violent: l'agressur al è ol nemis, l'agredit al è l'amis, malgrat al sie violent. Mi a ó pröat töta la ita a lötá per la ia mia-violenta. Però a declare ché, e al dighe bé olt, per si la gh'è de la polisséa o di ministere pöblegh: me declare nemis del statt spagnöl e amis d'ETA e Batasuna». Per chest fat, tri agn plö tard, nant a renöar ol sò DNI, al sarà detegnit e impresonat.
[Mudifica] Nassimenc
1935 - Verhnee Zhilino (Rössia): Gherman Titov, astronauta Röss.
1940 - Newark (Nöa Jersey, [[UEUA]): Brian de Palma, diretur de sínema Stadünindench.
1945 - Múnich (Zermania): Franz Beckenbauer, futbolesta e alenadur Todèsch.
1945 - Lares (Puerto Rico): José Feliciano, cantant Portorichench.
1951 - Buenos Aires (l'Arzentina): Hugo Porta, ol mejur rugbiér Arzentí.
[Mudifica] Necrolòse
1684 - Roma (Itàlia): Miquel Gran Peris, cognossit come Beat Bonaventura Grant, frér fransiscà, proclamat beat per la Gesa catòlica.
1978 - Barcelona: Gustau Muñoz, zúen mort a mà de la polisséa Spagnöla.
1823 - Londra (Anglatèra): David Ricardo, economesta Angles del corent de pensament clàssegh.
1888 - Asunción (ol Paraguaj) - Domingo Faustino Sarmiento, polítegh e scritur Arzentí.
1971 - Moscòa (Rössia) - Nikita Khrusscev, president de la Üniú Soviétega.
1973 - Santiago (Sile): Salvadur Allende, president de Sile, mort defendent ol Palassio de la Muneda davant l'esèrsit söleat.
1987 - Kingston (Zamaica): Peter Tosh, mösegh Zamaicà.
[Mudifica] Feste
Dé Nassiunal de Catalunya.
----
Vuriif realizá vargüna apurtazziun al Calendari d'avenimeent u a le Taule anüale? Va racumàndum da cunsültá previameent ul Líbar da stiil, par cunseguí una cuerenza intra töcc i Wikipediis·c.
