ebooksgratis.com

See also ebooksgratis.com: no banners, no cookies, totally FREE.

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Zero - Viquipèdia

Zero

De Viquipèdia

Aquest article tracta sobre el nombre 0. Per al valor en el qual s'anul·la una funció o un polinomi, vegeu zero d'una funció.


Nombres naturals

0 | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | >>

0 | 10 | 20 | 30 | 40 | 50 | 60 | 70 | 80 | 90 | >>

El zero és tant un nombre com un numeral, que segueix al nombre -1 i precedeix a l'u. Permet quantificar la mida del conjunt buit. Un conjunt buit té zero elements.

Se simbolitza amb 0.

Existeix una certa discussió sobre si el zero és o no és un nombre natural. Aquí considerem que el zero és el primer nombre natural, precedint el nombre u (1).

[edita] Propietats del zero

A continuació es descriuen algunes de les propietats bàsiques del nombre zero, vàlides per nombres naturals, reals i complexos.

  • En la suma, el zero és l'element neutre, és dir, qualsevol nombre x, sumat amb 0 torna a donar x: x + 0 = x i 0 + x = x
  • En el producte, qualsevol nombre operat amb el 0 dóna 0: x × 0 = 0 i 0 × x = 0
  • En la divisió, zero dividit per qualsevol nombre dóna zero: 0 / x = 0, per qualsevol x diferent de zero. Ara bé, x / 0 es infinit (perquè el zero no té invers multiplicatiu), excepte si x=0; en aquest cas el resultat és indefinit i s'ha de resoldre per mitjans alternatius.
  • Qualsevol nombre elevat a zero dóna: x0 = 1, excepte quan x = 0, que el resultat es indefinit.

En un grup additiu, l'element identitat s'anomena zero. En geometria, la dimensió d'un punt és zero.

[edita] Història del zero

L'us del zero com a número en matemàtiques és relativament tardà, al segle IX a l'Índia. A l'índia, utilitzaven un codi de 9 nombres. Cada número se simbolitzava per un cert nombre d'angles. Així, l'1 tenia un angle, el 2 tenia dos angles,... Per representar el buit es va optar per un símbol sense angles. D'aquí va néixer la figura arrodonida que avui dia encara utilitzem.

El sistema de numeració hindú va arribar a occident mitjançant els àrabs. A Occident, el zero va permetre el desenvolupament dels sistemes numerals basats en la posició. Els sistemes posicionals, en contraposició als sistemes numerals additius (com els nombres romans), tenien l'avantatge de facilitar molt les operacions. Però per simbolitzar una posició buida no havien d'utilitzar un espai buit, i això produïa dificultats de lectura i malentesos. Aquest problema es va resoldre quan el 0 va substituir a l'espai buit. Ara, el numeral o dígit zero s'utilitza en la majoria de sistemes numerals.


aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -