Zadar

De Viquipèdia

Zadar (en italià Zara) és una ciutat de la regió de Dalmàcia a Croàcia. El seu nom llatí fou Iadera. És de majoria croata (93%) i capital del comtat de Zadar al centre del país i enfront de les illes Ugljan i Pašman de les que esta separada per l'estret de Zadar. Té 85.000 habitants.

[edita] Història

La ciutat fou poblada vers el 900 aC pels liburns, una tribu il·líria. Va passar a Roma amb l'Il·líria, convertint-se en municipi el 59 aC i en colònia romana el 48 aC. Fou la capital del districte de Libúrnia a Il·líria. El 381 es va convertir en seu d'un bisbat.

Sota l'Imperi bizantí va portar el nom de Diodora i pagava un tribut de cent deu peces d'or; després de la destrucció de Salona al segle VII fou la capital de la província de Dalmàcia.

Al començament del segle IX o poc abans, els carolingis van establir el protectorat a la regió segons es dedueix de l'existència d'exemples arquitectònics francs. El bisbe Donat de Zara va visitar a Carlemany a Dietenhofen. El 812, per el tractat de pau d'Aquisgrà, fou reconeguda a l'Imperi Bizantí, que la va conservar fins al regnat de Basili II el macedoni. El 998 la ciutat es va posar sota protectorat venecià. Va ser disputada diverses vegades entre venecians i hongaresos, especialment als segles X i XI.

Les emigracions eslaves van fer que els croats fossin majoria i governessin la ciutat i el 1105 van reconèixer la sobirania del rei de Croàcia i Hongria.

El 1111 va passar a Venècia i el bisbat fou elevat a arquebisbat el 1146; va tornar a Hongria el 1154. Venècia la va dominar del 1160 al 1183. El 1202 els venecians durant la quarta croada la van conquerir definitivament després d'un sagnant setge. Els croats havien promès un pagament als venecians per els vaixells però, al no poder complir, els venecians van desviar els vaixells a Zara. El Papa Innocenci III va excomunicar als implicats ja que el rei d'Hongria havia manifestat la seva intenció d'unir-se a la croada.

Zara va dependre eclesiàsticament dels patriarques de Grado. El patriarca Egidi va convocar al bisbe Joan de Grado i altres bisbes sufraganis a un concili que es va celebrar a Grado el 1276. El bisbe Nicolau III de Zara fou present al sínode convocat per el cardenal Guido de Santa Cecília a Pàdua el 1350.

La ciutat es va revoltar diverses vegades (1242-1243, 1345-1346), fins que el 1358 per el tractat de pau de Zadar va passar a Hongria. Després de la mort del rei Lluís la ciutat va reconèixer com a rei a Segimon i després a Ladislau de Nàpols, que va vendre la ciutat i els seus drets de Dalmàcia a Venècia el 1409 per cent mil ducats.

Els venecians en van limitar la seva autonomia. Al segle XVI la regió i el seu entorn van passar als otomans i la ciutat va esdevenir una plaça forta veneciana i capital de les seves possessions a la costa dàlmata. Del 1726 al 1733 es van establir a la ciutat molts refugiats albanesos catòlics, que van crear el barri d'Arbanasi.

Després de l'ocupació francesa de Venècia el 1797, pel tractat de Campo Formio, Zara va passar a Àustria; va ser incorporada a les províncies Il·liriques sota administració francesa del 1805 fins el 1813 en que van retornar a Àustria. Durant la dominació austríaca fou capital de la província de Dalmàcia i seu de la dieta provincial.

Al segle XIX la ciutat fou centre de la renaixença croata (el primer diari en llengua croata, el Regio Dalmata-Kraglski Dalmatin s'hi va publicar des del 1806 al 1810). Al 1900 ja sobrepassava els trenta mil habitants.

El 1920 el tractat de Rapallo va assignar la ciutat a Itàlia. L'arquebisbe Godeassi va ser al sínode de Viena el 1849 i el arquebisbe Peter Alexander Maupas al Concili Vaticà I.

A la segona guerra mundial, després de la caiguda del regim mussolinià, fou seu d'una guarnició alemanya. Fou bombardejada 72 vegades per les forces britàniques i americanes. Al final de la guerra es va unir a Croàcia i amb aquesta a Iugoslàvia, i la població d'origen italià va emigrar. Dins Iugoslàvia va seguir la sort de Croàcia i va esdevenir un centre turístic de la costa dàlmata. Va ser la capital d'un dels comtats de la República independent el 1991 quant uns avalots antiserbis van provocar la destrucció de 350 cases i comerços de serbis a la ciutat i l'exèrcit popular iugoslau junt amb milícies sèrbies va avançar cap a la ciutat que fou bombardejada i durant un any la ciutat va quedar aïllada de Zagreb, patint algunes destruccions incloent llocs històrics i esglésies. El gener de 1993 les forces croates van assolir el control de les rodalies però encara va patir alguns atacs fins que la guerra va acabar el 1995.

De la ciutat antiga queden molt poques restes, i l'única apreciable es l'anomenada Porta de Sant Chrysogono, que probablement fou comprada a un altra ciutat (Aenona).

[edita] Llocs d'interès

• Església de Sant Donat
• Catedral de Santa Anastàssia
• Església de Santa Maria
• Forum romà

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zadar